Camí de la Mare de Deu del Mont, 18-OCT-19

Pujant pel Coll de Can Serra al Mont, pel camí tradicional trobo la Roca Rossoladora. Després d’una pujada forta, en un replà de pinassa, on hi ha dos termes antics. En el més gran, que correspon a un terme de límits municipals s’hi pot llegir: SM (Sant Martí Sasserres) i SO (de Segueró). Al petit, que correspon a un terme de límits entre propietats, s’hi pot llegir: SA (Can Serra) i FS (de Falgars). La Roca Rossoladora és una roca bastant llisa, amb una bona pendent, com si es tractés d’un tobogan.
Pujant per la carretera que va al santuari de la Mare de Deu del Mont, uns 500 metres abans d'arribar a Sant Llorenç de Sous, trobem el Cingle de Roca Pastora, i a mà dreta trobem la font homònima sota el cingle del mateix nom.
No gaire lluny de la font hi ha el Corral de l’Abat, una antiga construcció d’uns trenta metres de llargada que aprofita la balma del cingle. Havia servit de corral, de fortificació i de lloc de guaita. La construcció, ben interessant, conserva encara antigues finestres i espitlleres. Per arribar fins aquest punt, seguirem per sobre la font fins a trobar la cinglera que seguirem per la seva dreta tot superant un desnivell. Feta la visita al Corral de l’Abat, reculem per la seva esquerra, grimpant pels blocs esllavissats del cingle en pocs minuts arribarem a peu de paret, on es troba la cova Petita de Roca Pastora i uns 20 metres més amunt en vertical, no accessible, trobem la cova Gran. Tornem a agafar la carretera en direcció cap al santuari, però als 100 metres la deixem novament. En el primer revolt a l’esquerre, baixem clot avall durant uns 10 minuts fins trobar una primera cova. Si continuem per sota la cinglera, en pocs minuts arribem a la cova de les Encantades, ben interessant, doncs al final de tot es bifurca en dues petites cavitats, semblant als forats dels ulls d’una calavera.
Has de tornar a recular pel mateix camí fins la carretera, i cinc minuts més de carretera amunt, n’hi ha prou per arribar al Monestir de Sant Llorenç de Sous. Un antic monestir benedictí esmentat en un document del 1003, tot i que la seva església és anomenada ja l’any 871. Avui en dia està en ruïnes consolidades i bons panells informatius. Al costat del monestir hi ha la font dels Monjos. Porta una inscripció que va deixar escrita Jacint Verdaguer l’any 1884 i que diu així:

"Un vell del país me digué que en temps antich no hi era; més que passant per allí uns perseguidors de moros, no’m sapigué dir qui, sentiren una gran set y exclamaren: “si Déu nos fes mercè d’un poch d’aygua!” Y en la mateix instant vegeren aquexa font de la terra”.

Seguidament baixarem pel Pujant o pas del Grau, que perd molta alçada. De seguida sense camí vaig a la cinglera per trobar una última cova-bauma petita.