CAMI DE LA RETIRADA DES DE MOLLÓ A PRATS DE MOLLÓ
near Molló, Catalunya (España)
Viewed 50 times, downloaded 0 times
Trail photos
Itinerary description
El 27 de gener, un dia després de la caiguda de Barcelona, les duanes franceses van interceptar tres homes a les muntanyes de Prats de Molló. Era l’anunci de més de 85.000 persones que, en els quinze dies següents, travessarien el coll d’Ares, una xifra impressionant per a un indret tan recòndit i sense carreteres. Una fugida penosa, amb el fred de ple hivern, per camins i corriols costeruts i carregats de maletes i farcells que havien d’anar abandonant. El dia 13 de febrer les tropes franquistes van arribar al coll d’Ares, l’últim lloc de Catalunya que van ocupar.
L’escriptor Pere Calders, que tenia llavors 27 anys i estava allistat com a topògraf a l’Exèrcit Popular de la República, va travessar el coll d’Ares el dia 10 de febrer. El seu testimoni dona mesura de la tragèdia personal i col·lectiva que allò suposava:
"Caminem amb el cap cot, en silenci, amb el pensament ple de totes les coses que deixem darrere nostre. Quatre anys abans, en una excursió de vacances, jo havia recorregut aquell mateix indret amb una colla d’amics; era una de les èpoques millors de la meva vida i em sentia plenament feliç [...]. Em veig obligat a fugir de tot el que estimo i tinc tanta ràbia i tanta pena que ploro amb els ulls ben secs i no em doldria gens morir-me. El Pirineu és ara l’esvoranc del gran esquinç, que desfà Catalunya i amb ella la nostra vida.”
Exiliat a Mèxic, Calders no tornaria a Catalunya fins a l’any 1962.
Conscients del seu valor històric i testimonial, els ajuntaments de Molló, al Ripollès, i de Prats de Molló, al Vallespir, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Girona, han recuperat, senyalitzat i documentat el camí de la Retirada que va passar pel coll d’Ares i que va unir les dues poblacions, amb un vincle de solidaritat que no s’oblida. Una solidaritat palesa per la ràpida resposta dels veïns de Prats, molts dels quals van pujar fins al coll d’Ares per ajudar a baixar els ferits, així com per les disposicions de l’Ajuntament, que va requisar l’herba i la palla de les granges per alimentar el bestiar que es desplaçava amb els republicans espanyols, va requerir els forners per fer grans quantitats de pa, va subministrar carn, conserves i patates i va obrir els centres que tenia disponibles per als ferits i va improvisar campaments al costat del riu Tec.
El recorregut del camí és una oportunitat per conèixer i evocar el que va significar aquell èxode, però també per fer un trajecte de gran bellesa, que uneix les valls de Camprodon i el Vallespir, amb grans vistes sobre el Costabona, el Canigó, el Comanegra i, més lluny, les Alberes. Un recorregut d'uns 14 km, amb 555 m de desnivell positiu i 990 m de negatiu, que es pot fer en unes quatre hores, sense comptar parades. El camí està ben senyalitzat, amb marques grogues a la part catalana i amb pals senyalitzadors a la part francesa. A més, a la part catalana, hi ha diversos plafons explicatius del context històric.
Waypoints
SANTA CECÍLIA DE MOLLÓ
Hi ha indicis per suposar que la parròquia de Santa Cecília de Molló ja funcionava, o estava a punt de funcionar, l’any 904. Cal, per tant, situar els orígens de Molló en els primers passos del repoblament de Catalunya iniciat per Guifré el Pelós. L’església parroquial de Santa Cecília és una magnífica construcció romànica, oberta als quatre vents i un xic allunyada del nucli urbà. Data de finals del s. XII i és un edifici auster, amb un absis molt desenvolupat i una volta lleugerament apuntada. El campanar, amb la base del s. XI, té quatre pisos, i cada pis és marcat per un joc de lesenes i arcuacions llombardes. En el pis superior, restaurat vers el 1952, hi ha dos ulls de bou a cada cara.
PONT DE CAN FUMAT SOBRE EL RIU RITORT
El pont de can Fumat, es troba a l’antic camí que portava al molí, sobre el Ritort, afluent esquerre del Ter.
SANTA MARGARIDA DE COLLDARES
Santa Margarida de Colldares - en francès Eglise de Sainte-Marguerite du col d'Ares - és una església romànica en ruïnes propera al Coll d'Ares, en el terme municipal de Prats de Molló, comarca del Vallespir (Catalunya del Nord). En aquest lloc hi havia hagut un hospital de camí, desmantellat a l'època en la qual s'abandonà també la capella de Santa Margarida. Santa Margarida va ser declarada monument històric de França el juny de 2009. Durant l'episodi de La Retirada (gener-febrer 1939) aquesta esglesiola va donar d'aixopluc a refugiats i ferits.
TORRE DEL MIR
La Torre del Mir, o d'en Mir, és una torre de guaita i de senyals medieval situada en el terme comunal de Prats de Molló i la Presta, a la comarca del Vallespir, de la Catalunya del Nord). Formava part d'una xarxa de dispositius de vigilància i alerta dels reis de Mallorca i enllaçava amb la Torre de Cabrenç i la Torre de Cos. S'hi podien fer senyals per a informar la població d'un atac imminent. Aquesta torre de guaita data del segle XIII i s'eleva a 1.520 metres d'altitud, on es beneficia d'una situació estratègica que permet veure i vigilar Prats de Molló, tota l'alta vall del Tec, Coll d'Ares (Pirineu) i, al fons a llevant, les planes del Rosselló. La torre va ser restaurada el 2009 i és visitable. . Va ser declarada Monument històric de França el 16 de desembre del 2002.
PRATS DE MOLLÓ LA PRESTE
El terme comunal de Prats de Molló i la Presta, de 1.450.900 hectàrees d'extensió, el més extens del Vallespir i de la Catalunya del Nord, està situat a l'extrem occidental de la comarca, a l'Alt Vallespir, al límit amb el Conflent, el Ripollès i la Garrotxa. És un terme molt muntanyós, sobretot a les seves vores; aproximadament pel centre del terme discorre el Tec, on assoleix les altituds més baixes. L'extrem nord del terme és molt a prop del Canigó, on assoleix els 2.723,5 m alt en el Puig Rojà, i ronda alçades similars a la Serra dels Set Homes, amb el Pic dels Set Homes (2.661) i el Pic de Bacivers (2.613). Des d'aquest extrem nord davallen dues carenes, una cap al sud-est, on hi ha la Muntanya Rasa (2.391,3), i una altra de més llarga cap al sud-oest, amb el Cim dels Cums (2.300), la Mort de l'Escolà (2.463) i la Roca Colom (2.506,5), a l'extrem de ponent del terme. El punt més baix és l'Engorjat del Balç de l'Ase, el lloc on el Tec surt del terme, a 566,2 m alt. La vila de Prats de Molló es troba a 748. El terme de Prats de Molló i la Presta comprèn tota la capçalera de la vall del Tec, en els vessants meridional i sud-occidental del massís del Canigó. A part de la vall principal del Tec, el terme de Prats de Molló i la Presta conté tota una sèrie de valls secundàries, però de forta personalitat i presència en el territori, com la vall d'Agrefull, la de la Figuera, la de la Persigola, totes elles a l'esquerra del Tec, i la del Canadell, a la dreta, a més d'altres de menors.
PRATS DE MOLLÓ LA PRESTE
La vila de Prats de Molló situada gairebé al centre del terme comunal, havia estat sempre una vila important del Comtat de Besalú, però amb la seva annexió a França a ran del Tractat dels Pirineus, adquirí una gran importància estratègica, i l'antiga vila medieval, en part encara recognoscible en el seu extrem sud-oriental, el més proper al Tec, es va veure fortificada i engrandida cap al nord i l'oest amb les muralles dreçades el segle XVII per Vauban en substitució de les antigues muralles medievals, del segle XIV, en part abatudes durant la Revolta dels angelets de la terra l'any 1670. Al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX hi hagué sempre una forta guarnició militar, tant a la vila com en el Fort de la Guàrdia. Tradicionalment, la vila es dividia en Vila Alta, o d'Amunt i Vila Baixa, o d'Avall. La Vila d'Amunt és a l'entorn de l'església parroquial de Santa Justa i Santa Rufina, l'antiga casa del gremi de paraires, mal anomenada Casa del Rei d'Aragó. La vertadera casa reial desaparegué al segle XIX, i era a la placeta del Rei. El Fort de la Guàrdia està situat molt a prop (325 metres de distància i 100 de desnivell), al nord-est i per damunt de la vila, el vell Castell de la Guàrdia fou totalment refet per Sébastien Le Prestre de Vauban el segle XVII, conservant només la torre de guaita del segle XIII, integrada en els edificis centrals del fort. Servia de defensa alhora de la vila i del proper Coll d'Ares, a més de controlar el pas per la vall del Tec. En els diversos conflictes armats entre els reis francès i espanyol al llarg de tota l'edat moderna, aquest fort, que disposava de capella i d'hospital militar, adquirí una gran importància estratègica.
Comments (2)
You can add a comment or review this trail
Molt bona ruta i molt bona explicació. Ruta molt aconsellable.
Gràcies Jan pel teu comentari. Realment es una ruta molt aconsellable. Vam passar un molt bon día.