Camí de l'Aigua descendent 2015 08 01

El camí de l'aigua des de Caldes de Boí fins al Pont de Suert, ens falten 3 quilòmetres fins al final però és que amb 25Km ja en tenim prou per avui. El camí és fàcil i està molt preparat (agost 2015: marques Ok, desbrossat, ben indicat excepte un punt, passeres i ponts a tots els cursos d'aigua, rètols explicatius amb dibuixos més simbòlics que realistes...)

En sentit descendent la ruta comença a la zona fresca i humida amb el balneari i les fonts de Caldes de Boí. Algunes passeres de fusta humides són relliscoses i cal vigilar. La vall és estreta i el camí obac, el bosc pregon i agraït.
Una hora i mitja de camí (anem amb calma i hem fet parades) i topem amb la carretera: cal creuar el pont i PUJAR uns 300m per retrobar el camí cap a Boí, és un tram molt maco sota la vegetació. És bonic arribar a Boí, passar per l'església romànica i sortir del poble per carrerons estrets, el sender just després de Boí també és preciós fins que després d'una baixada un pelet dreta (pk 7.5) entrem en la zona plana i oberta més avorrida.
Arribem a Barruera i creuem pel primer dels dos ponts penjats si volem anar al poble per menjar, beure, comprar o visitar, o bé pel segon si no volem acostar-nos a la població, segueis el tram de baixada molt suau i obert fins arribar al fotogènic embassament de Cardet.
Passat Cardet hi ha uns metres al voral de la carretra (prou ample) i un pont sota la presa, reprenem sender més ombrívol i cap al pk15 trobem una mica de pujada que fins i tot s'agraeix per variar una mica encara que sigui per asfalt. Trobem una font ben lletja i baixe, pel bosc de nou cap el riu i la seva remor que ens acompanya quasi tot el dia.
Passem prop de Llesp i més enllà la seva presa, aquí el camí ha estat redibuixat i s'enfila enjogassat per la boscúria, un plaer pels sentits. De nou la capçada vegetal ens proporciona frescor i un entorn agradable tot i que amb 20Km als peus es troba a faltar alguna vista panoràmica, cosa difícil seguint el curs d'un riu entre muntanyes.
Passat el Pont d'Igüerri ens acostem al Pont de Suert i els darrers metres no són gaire macos però els compensa la passejada pel casc antic, els seus carrers porxats i les tapes de Can Manolo.
Li posem difícil pels 25Km, són hores però no té cap dificultat tècnica.