Camí de Les Escots, Rocabandera i Castell de Sanaüja

Dies enrere vam fer una ruta BTT, i al passar per Sanaüja ens va cridat l’atenció el castell i el sender de Les Escots i ens ho vam anotar a la llista de coses pendents a fer. Avui hem tingut l'ocasió de fer-ho, ja que estem per la zona i no disposem de molt temps per fer una ruta massa llarga.
Sortim de davant l’Escola de Sanaüja, prop del pont romà i pugem cap al portal dels Escots i el camí antic de Sanaüja, per anar a buscar el camí empedrat de Les Escots. Passem per l’ajuntament on destaca la balconada de pedra, llàstima del lleig impacte visual de l’aparell d’aire condicionat. El camí de Les Escots sembla que podria tenir el seu origen en una antiga via romana, durant l'època medieval va ser utilitzat com a camí de pastors i formava part del camí ral que unia Sanaüja amb Solsona. El camí avança entre els turons del Castell i el de Rocabandera.
Trobem diferents edificacions de pedra seca, feixes, espones amb cabanes de volta encastades o construccions adossades alguns amb pedres encaixades amb estructura d’escales per accedir al bancal superior. Anem carenejant fins arribar al cim de Rocabandera un mirador fantàstic de la vall del Llobregós. Hi ha un plafó informatiu amb una breu explicació de l’entorn.
Des d'aquí podem iniciar el retorn, o arribar fins a Ribelles i tornar pel camí antic de Sanaüja, però nosaltres ens aventurem per un corriol que va per la solana de la Costa de les Garrigues, molt aventurer i perdedor per on hem de grimpar i desgrimpar i està una mica emboscat.
Iniciem la tornada anant a buscar el sender molt transitable que careneja la Costa de les Garrigues cap al Castell, ho fem seguint uns viaranys perdedors. Durant el trajecte trobem roques força singulars, la que ens crida més l'atenció és una llosa que sembla un aixopluc.
Anem al castell on sols queden restes. Segons les informacions s'estenia pel pendent ocupant una extensió força àmplia. Tenia un recinte sobirà, on hi havia la torre d'homenatge, de planta circular, i un parell d'estances annexes, que formaven part de la muralla. Prop d'aquest nucli central hi havia la capella. Per sota d'aquest recinte més elevat hi havia un clos jussà, tancat també per una muralla, que tenia una bestorre en un dels seus angles. Hi destaca, en aquesta muralla, la presència d'un monumental campanar d'espadanya, edificat més tard, quan el castell es va utilitzar com a palau residencial per als bisbes. És un campanar barroc, de quatre ulls paral·lels i un de més petit al frontó superior. La seva silueta és molt visible des del poble. Des d'aquí la panoràmica del poble és fantàstica.
Baixem cap a la plaça Major amb porxos de diverses formes. Anem cap a la Portelleta, un dels portals d’entrada a la vila closa, format per diversos arcs i anem cap a la riera de Sanaüja, remuntem la riera fins la Font de Ferro. Un petit bosc de ribera un àrea de pícnic, la font enclotada i el salt d’aigua ni la font ni el salt tenen aigua. Tornem al poble el camí de Sallent passant pel Molí del Corb