Camí de les Marietes per la la fageda del Pujàs (Busa)

Caminada per fer un matí de tardor serè, amb l’aire net, per poder esplaiar-se amb les excel·lents vistes des dels cims de la Serra de Busa i per gaudir del regal de colors que ens dona la fageda del Pujàs durant aquesta estació de l’any.

Si a l’escoltar el soroll de trepitjar les fulles que han caigut dels faigs i a sentir el vent a la cara al fer les fotografies testimonials d’haver fet els cims, hi afegim un bon dinar en un restaurant del Solsonès per recuperar forces i poder fer una bona sobretaula per comentar l’experiència, tenim una jornada per a recordar per sempre més.

Hem anar amb cotxe fina al pla de Busa, per seguir el camí direcció a ca la Bartolina fins arribar a la Font del Torrent Morer, que identificarem perquè hi ha lloc per aparcar si hi arribem d’hora. És el punt on hi ha una cruïlla amb un indicador que hi posa “Bartolina” i que apunta al camí on hi ha un cartell que diu “camí sense sortida”.

Hem d’aparcar el cotxe i prendre el camí que fa pujada que porta cap al Grau de Vilamala. Seguint aquest camí, trobarem una cadena que barra el pas als cotxes i, poc després, la primera “Marieta” que ens anirà indicant el camí a seguir durant tota la caminada.

Hem de seguir sempre les marietes vermelles. Hi ha altres rutes amb marietes amb altres colors. Al passar per la fageda veurem que en una cruïlla hi ha dos camins, un amb una marieta vermella i l’altre amb una marieta verda. La nostra ruta és la de les marietes vermelles.

Hi ha molts llocs on es poden fer fotografies, tant dins de la fageda com en els incomptables miradors que trobarem.

Les marietes ens porten fins al Grau de Vilamala, camí excavat a la cinglera que porta fins a la casa anomenada Vilamala i que pertany a Valielles, un territori del terme municipal de Montmajor que forma un enclavament dins dels municipis de Guixers i Navès. Alhora també forma un enclavament de la comarca del Berguedà dins de la del Solsonès, i de la província de Barcelona dins de la de Lleida.

Continuem per aquest camí, però no arribem a entrar mai dins de Valielles, dons ens desviem a les Collades per seguir tota la fageda per camins i corriols que, mantenint la cota, passen pel peu dels cingles de la Serra de Busa.

Les marietes ens acompanyen durat tot el camí, i son ben visibles en els diferents cruïlles que trobem. Les marietes enfilades als troncs dels arbres son les nostres millors guies.

En un punt on la fageda s’aclareix una mica i deixa veure bé el Tossal de les Viudes i moltes més muntanyes, hem fet una petita parada per descansar, beure aigua i recuperar forces menjant coca amb xocolata.

Continuem caminant fins arribar on comença el grau de la Canal de casa Vila, un corriol ben marcat però de molta pendent, que els tornarà a portar fins a dalt al pla de Busa. Si no et perds, és la part més dura del recorregut. Es cansat de fer, però és un camí segur i ben identificat per les marietes.

Quan arribem al final del grau de la canal, hi ha l’opció de continuar pel camí que baixa fins a ca la Vila, i anar al cotxe passant per Sant Cristòfol de Busa i seguint del GR-1. Amb aquesta opció es va sempre per bons camins però es deixen de seguir les marietes i es perden les vistes des de dalt de les cingleres de Busa.

Nosaltres hem continuar pel camí de les marietes, seguin el corriol que passa pel costat de la cinglera i que permet fer el segon (el Cingle de Busa o Serrat de la Llebre) i el tercer cims més alts de la Serra de Busa. Com que no hi ha arbres, o en hi ha molt pocs, les marietes les trobem a terra, sobre piles de còdols.

Les vistes son excel·lents, i sobre tot no us perdeu el Cavall Bernat, és impressionant. Està uns metres separat de la Serra, amb una roca que fa de pont per poder-hi passar, sempre que siguis un escalador expert i amb el material adequat per poder-ho fer. Nosaltres ens hem conformat amb fer unes fotografies.

Les marietes segueixen marcant camí fins pràcticament arribar al Grau de Vilamala, on es pot prendre el camí de per tornar al cotxe, camí que ja hem fer a l’inici de la caminada.

Com que no hi arbres, les marietes estan per terra i hi ha vaques pasturant, els camins costen més d’identificat. Veiem el lloc on em deixat el cotxe a prop, hi ha risc a desviar-se del camí i perdre’s. Això ens a passat a nosaltres, i el tram de baixada ha estat improvisat i impossible de repetir, però com que no hem hagut de tornar enrere i ha acabat bé, ens ho hem passat bé.

Acabada la caminada, hem agafat el cotxe i hem anat a fer un bon dinar al restaurant Santa Llúcia de Navès.

--------------------------------
La Fageda del Pujàs

Saps on és la fageda del Pujàs?
Si vas a dalt de Busa, sota del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda del Pujàs.

El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.

Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda del Pujàs,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Versionant poema de Joan Maragall (1860-1911)