CAMÍ DE L'EXILI: Espinavell, Coll Pregon, el Tech-La Farga, Banys de la Preste, Coll de Siern, Coll de Pany, Pedró de St.Joan

NOTA: Aquesta informació, que fa referéncia als “Camins de l’Exili, de la Retirada o del Contraban”, juntament amb altra de mes extensa i específica, es pot trobar a la web de l’Ajuntament de Molló:

Anomenem “Camí de la Retirada o de l'Exili” qualsevol de les rutes que seguiren els exiliats, tant civils com militars, per creuar la frontera en direcció a França. Per això es pot dir que hi hagué molts “camins de la Retirada o de l'exili”, alguns més transitats i altres menys.

Al terme de Molló hem optat per senyalitzar:

1. Camí de la Retirada de Molló a Prats de Molló per Coll d'Ares.

2. Camí de l'Exili de Molló a Espinavell i La Presta per Coll Pregon.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

EL NOSTRE RECORREGUT, l'hem fet el 04/07/2023, és circular i segueix el Camí de l’Exili a partir del poble d’Espinavell, puja al Coll Pregon, on creua la frontera amb França i entra a la Comarca del Vallespir, baixa fins el Riu Tech i el veïnat de la Farga, d’on segueix fins als Banys de la Presta (Punt final del “Camí de l’Exili”). Nosaltres hem seguit, pujant al Coll de Siern i planejant fins al Coll de Pany i pel camí d’Espinavell a la Grua, del que ens separem uns metres per pujar a l’Oratori o Pedró de Sant Joan, baixem a Espinavell, que és la darrera localitat que hi ha abans de creuar la frontera entre Catalunya i França.

DETALL DEL NOSTRE RECORREGUT: Aparquem al Carrer d’Enllà, a tocar de l’Església de la Mare de Déu de les Neus, que al començar a caminar ens queda a ma dreta i sortim del poblet pel costerut carrer d’Amunt, seguim amb forta pujada i després d’unes llaçades, arribem a una bifurcació, on anem a la dreta (WP 01), anem, ja mes planerament, pel camí d’Espinavell al Coll Pregon, tot seguint les senyalitzacions i panells informatius del “Camí de l’Exili” (WP 02), aviat arribem a la plana carena del Coll Pregon (WP 03) i poc metres després, es creua una pista carenera i amb ella la frontera amb França (WP 04). Entrem a la comarca del Vallespir i comencem a baixar per un frondós bosc d’avets i faigs (WP 06), el sender tot i tenir trams de bon desnivell, no es complicat, està ben fresat i va fent giragonses que atenuen la pendent. La baixada s’acaba al arribar al Riu Tech i al Veïnat de la Farga. S’ha de girar a l’esquerra i creuar el riu Tec per un pont metàl•lic i seguir fins a enllaçar amb la carretera dels Banys i seguir-la per l’esquerra (fins arribar als primers edificis hotelers de l’estació termal dels Banys de la Presta on acaba el que es considera com a “Camí de l’Exili”.

Nosaltres hem continuat la caminada, agafant el camí (WP 07), que segueix paral•lel al Riu Tech, fins que en arribar a l’alçada del Mas de Can Torrafaves, l’hem deixat per agafar un sender a l’esquerra (WP 08), que va pujant decidit pel bosc, mes endavant (WP 09), entrem en una zona, on el sender va fent unes encertades llaçades que van suavitzant la pendent, mes amunt (WP 10), entrem en un tram mes pedregós i ja mes planer, pel que arribem al Coll de Siern (WP 11), on quan s’obre la boira i a la dreta, podem veure el Costabona. Nosaltres anem a l’esquerra, seguint el carener sender que planerament, ens porta a sota del Coll de Pany (WP 12), on pel mig dels herbats prats, anem a la dreta, seguint el Camí d’Espinavell a la Grua, pel que mes avall passem per la Collada de la Buixeda, creuem els Torrents de Comalada i el del Clot de Maçanells (WP 13), ens separem uns metres del camí per pujar i baixar per uns corriols fins a l’Oratori o Pedró de Sant Joan (WP 14), de nou al camí, tenim una bona panoràmica d’Espinavell i la seva vall (WP 15) i pocs metres després, arribem a la bifurcació (WP 01), on abans hem anat a la dreta, d’on sols ens queden uns metres de forta baixada per arribar a l'Esglesia de la Mare de Deu de les Neus, (WP 16), al costat de la que tenim els cotxes.

ORIENTACIÓ: Mentre el recorregut transcorre pel “Camí de l’Exili” es van trobant senyalitzacions que ens van ajudant a seguir-lo, no es així per la resta, en el que crec que la senyalització no es suficient pel que recomano que us baixeu el track per seguir-lo.

DADES COMPLEMENTARIES: Reprodueixo informació trobada en diferents fonts, referent als camins de l’Exili, de la Retirada i de l’Estraperlo.

El terme de Molló té tres vies principals d’escapament per travessar la frontera, ”la carretera del coll d’Ares”, que ja estava operativa l’any 1939, però que no acabava d’arribar al punt fronterer, ”l’antic camí que anava de Camprodon fins al coll d’Ares, passant per la Casilla dels carrabiners” i el ”Camí d’Espinavell al coll Pregon”.

A l’inici de la Guerra Civil espanyola, com que tots els passos fronterers estaven molt vigilats, la majoria de camins amagats entre muntanyes foren molt utilitzats, per exemple pels capellans, que havien de fugir dels comitès locals. També van fer servir aquests corriols alguns empresaris, desertors, gent benestant i gent afí al moviment nacional, tant de la comarca com de fora, molts dels quals, un cop a França, es dirigien a la frontera d’Irun, per on entraven novament a l’Espanya controlada pels franquistes. Amb la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939, va començar el que, actualment anomenem la Retirada. Centenars de milers de persones van fugir de les tropes franquistes en direcció a la frontera francesa. Entre finals de gener i principis de febrer de 1939 van passar per la vall de Camprodon aproximadament unes 100.000 persones.

En una Espanya franquista immersa en plena postguerra i amb escassetat de material i d’aliments, arribà el torn dels contrabandistes. Els habitants de la vall, aprofitant el coneixement del territori, passaven a França per fer compres i revendre-les, posteriorment, a la comarca. Alguns ho feien per necessitat, però d’altres s’enriquiren mitjançant aquesta pràctica coneguda com estraperlo.

Durant la Segona Guerra Mundial, foren utilitzats assíduament pels jueus que fugien de l’alemanya nazi, que solien arribar fins a Prats de Molló o la Presta, d’on emprenien els darrers quilòmetres fins a la frontera espanyola, on ja els esperava algun dels passadors de la zona que els feia de guia, d’aquesta manera, evitaven la vigilància fronterera tant dels alemanys com del règim franquista. Acabades la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, aquests camins es van seguir utilitzant, encara, durant molt de temps.

Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, els maquis, grups armats que s’oposaven a la instauració del règim franquista, també utilitzaren aquests passos de muntanya fronterers.