Wikiloc | Camí de Ronda Calella de Palagrugell

Download

Trail photos

Photo ofCamí de Ronda Calella de Palagrugell - Cap Roig , La Fosca

Author

Descreacio

1,310 61 526

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 7.72 mi
Elevation gain: 994 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 981 ft
Max elevation: 384 ft
TrailRank: 53
Min elevation: -14 ft
Trail type: Loop

Coordinates: 638
Uploaded: June 11, 2014

2 Claps

near Calella de Palafrugell, Catalunya (España)

Viewed 6880 times, downloaded 158 times

Trail photos

Itinerary description

El castell de Cap Roig:

es troba en una gran finca situada a la banda de migdia del terme de Palafrugell. Es tracta d'un conjunt format per un edifici principal i altres dependències auxiliars, per bastir el qual s'aprofitaren elements antics. De fet, la construcció intenta reunir en un espai unitari diversos elements característics de l'època medieval: castell, claustre, torre, església, ... L'efecte és pintoresc dintre de l'eclecticisme.[1]

Unes escales baixen fins a la Cala d'en Massoni on hi ha l'embarcador i les estructures annexes, conegut popularment com «el Banyador de la russa».[2]

Història[modifica | modifica el codi]
L'edifici és de tipus medieval amb torre amb merlets, edificat el 1931, amb elements gòtics i antics aprofitats en l'obra.[1]

El conjunt del castell de Cap Roig va ser bastit per residència del coronel Nicolau Woevowsky, exiliat de Rússia arran de la revolució de 1917, i de la seva esposa, l'anglesa Dorothy Webster, experta en antiguitats, d'acord amb un projecte realitzat pel mateix coronel. A la gran extensió de terreny que envolta la residència van crear un jardí botànic. Els primers terrenys foren adquirits el 1927.[1] Es privatitzaren camins públics i zones costaneres aprofitant la permissivitat de la dictadura de Primo de Rivera.[2]

L'any 1969 els propietaris signaren un conveni amb la Caixa d'Estalvis de Girona que va permetre continuar les obres del castell que no es van acabar fins al 1975, pocs mesos abans de morir Weovodsky. A la mort de Dorotea Webster, l'any 1980, la finca passà a la Caixa de Girona. Els jardins són oberts al públic i a l'estiu s'hi celebren festivals de música.[2]

El poblat ibèric de la Punta del Castell:
a Palamós, també conegut amb el nom de Castell de la Fosca, és un assentament dels indigets que data del segle VI aC fins a l'època romana, que va tenir el seu màxim esplendor durant els segles IV i III aC.

Descobert per Lluís Barceló i Bou,[1] conservador de l'arxiu històric de Palamós,[2] i excavat el 1945-55 per M. Oliva, els materials trobats són, en una bona part, al Museu Arqueològic de Girona. El 1996 fou declarat bé d'interès nacional.[3]

Waypoints

Jardins de Cap Roig

Jardins Botanics de Cap Roig http://obrasocial.lacaixa.es/ambitos/losjardinesdecaproig/losjardinesdecaproig_es.html

Castell Festival Cap Roig

http://www.caproigfestival.com/com-arribar-hi/

Cala des Vedell

El Crit

Illes de Cap de Planes

Illes Formigues

Rocabona

Cala Estreta

Punta dels Canyers

La foradada

Poblat Iber

El poblat ibèric de la Punta del Castell, a Palamós, també conegut amb el nom de Castell de la Fosca, és un assentament dels indigets que data del segle VI aC fins a l'època romana, que va tenir el seu màxim esplendor durant els segles IV i III aC. Descobert per Lluís Barceló i Bou,[1] conservador de l'arxiu històric de Palamós,[2] i excavat el 1945-55 per M. Oliva, els materials trobats són, en una bona part, al Museu Arqueològic de Girona. El 1996 fou declarat bé d'interès nacional.[3] En el període inicial, durant l'edat de ferro, cap al segle VI aC, es va instal·lar a la península, a prop de l'istme, un petit nucli de població format per 4 o 6 cabanes aïllades, reutilitzades posteriorment com fosses d'escombraries, per recollir l'aigua de pluja o com sitges d'aprovisionaments. Després, probablement, es va abandonar temporalment el lloc i es va reocupar a mitjan segle V aC.[3] Cap al segle IV abans de Crist l'assentament es va fortificar pel costat de més fàcil accés a la península, l'istme, amb una muralla que envoltava el petit poblat. L'entrada al recinte va ser reforçada amb dues torres quadrades exemptes. Al llarg d'aquest mateix segle i durant el segle III aC, moment de màxima esplendor, aquesta comunitat va entrar en relació amb el món colonial, possiblement a través de la ciutat ibèrica d'Ullastret, i va experimentar un creixement demogràfic. Les edificacions es van estendre pels vessants occidental i oriental, que eren aterrassades, i sobre les terrasses s'assenten les habitacions i cabanes de planta rectangular o quadrada, adossades les unes a les altres formant files que determinen carrers perpendiculars a l'eix de la muntanya. L'organització urbanística de l'assentament està determinada per la topografia del lloc, un pendent salvada per mitjà d'un sistema de terrasses esglaonades, reforçades per murs de contenció de tècnica propera a la ciclòpia. La troballa d'alguns elements arquitectònics com a bases de columna, dovelles, etc., Fan suposar l'existència d'un edifici públic, possiblement un temple hel·lenístic situat a la part més alta del poblat.[3]