Camí-de-ronda-de-Lloret-a-Tossa

Tram de camí de ronda sorprenentment salvatge en plena Costa Brava, entre la cala Morisca i la platja des Codolar, a Tossa de Mar

Aproximació: Per la carretera GI-682 de Tossa a Lloret, a la parada d'autobús de la urbanització Urcasa (Platja Brava). Si es va amb cotxe particular s'haurà de fer d'anada i tornada. Nosaltres vam deixar-lo al'estació d'autobusos de Tossa i vam fer l'aproximació amb transport públic.

Des de la carretera, es baixa per carrer de l'Alger, es gira a l'esquerra pel de Tunis i es continua pel de Capri, on s'acaba l'asfalt. Trobarem el GR-92 que, deixarem de seguida, baixant per la pista de terra fins a trobar unes escales de troncs que ens duran a la cala Morisca.

Aquí ens enfilarem per les roques de l'esquerra tot seguint unes marques blanques fins a sobre el cap de Bou. Baixem a continuació a la cala Porto Pi, per fort pendent sorrenc, ajudats per tres trams de cadenes.
Passem a la llarga cala Llorell, separada de l'anterior per un promontori rocós que passem per un túnel, Baixem a la platja, a la dreta, i travessem el torrent que hi desmboca i que sembla que acostuma a portar aigua.
Prosseguim per una pista fins que baixem a la cala d'en Carlos i remuntem a l'esquerra i anem a trobar un tram de camí ben condicionat que ens porta a girar la punta de sa Boquera.
Remuntem a l'esquerra i flanquegem per sobre de la feréstega cala Moltó. Continuem en forta ascensió fins un punt on cal grar bruscament a l'esquerra (pintura blanca). Ara baixem, suaument primer, després més bruscament,per terrenys relliscosos ajudats amb alguns graons de fusta, i tornem a pujar fort per sobre dels penya-segats. En aquesta pujada trobaremun bancs de fusta per decansar i contemplar el paisatge i una mica més amunt, una taula feta ambunaroda de molí.
Nova baixada i nova pujada, ara per camí més ample que fa ziga-zagues, fins al mirador des d'on ja veiem el far de Tossa.
Passem pel costat de dos miradors més i ja baixem a la Vila Vella a fer una banyada a la platja des Codolar.
Després ja només cal pujar fins a l'estació d'autobusos on havíem deixat el cotxe.(fora del track).

L'excursió, l'hem feta en ple mes d'agost, però és agraïda perquè passa majoritàriament per zones d'ombra, i té l'al·licient de poder-se sucar en alguna de les seves precioses cales.

La dificultat la qualifico de moderada perquè hi ha bastants trams aeris i relliscosos per la sorra, tot i que en molts llocs s'han construït escaletes amb troncs i ciment per faciitar-hi el pas. Tot el camí està senyalat amb pintura blanca i, en algun tram, també blava.