Camí de ronda de Platja d'Aro a l'ermita St. Elm

Platja Gran

La Platja gran és la platja principal de Platja d'Aro, amb una longitud de més de 2 quilòmetres i una gran quantitat de restaurants, bars i allotjaments distribuïts al llarg del Passeig Maritim que la custodia.

Riu Ridaura

És el segon riu més important de la comarca, per darrere del Ter i és l'eix de la Vall d'Aro. Neix al massís de l'Ardenya, al terme de Santa Cristina d'Aro i desemboca a Platja d'Aro. La conca del riu Ridaura té uns 74 km² i se situa entre les comarques del Baix Empordà i del Gironès. El riu neix al municipi de Santa Cristina d’Aro, just a sota el Puig de Sant Baldiri, en ple Massís de l'Ardenya, per passar de seguida el municipi de Llagostera seguint la direcció nord, nord-oest. Més tard gira bruscament cap a l’est entre els massissos de les Gavarres i l’Ardenya, entrant al municipi de Santa Cristina d’Aro un altre cop. Recorre tota la vall d’Aro en direcció est, passant al municipi de Castell-Platja d’Aro, desembocant al Pla del Pinell, al sud de Platja d’Aro.

Port d'Aro

És el port del Club Nàutic de Platja d'Aro, i disposa de 822 amarradors per a vaixells de 6 a 25 metres d’eslora.

Platja de Sa Conca

La platja de Sa Conca es troba a l'extrem nord de la zona de S'Agaró, i té gairebé 400 metres de longitud. En el seu extrem sud comença el que es coneix com el camí de ronda entre les platges de Sa Conca i de Sant Pol. Tot aquest tram hi ha un seguit d'indicadors que converteixen aquest camí en un recorregut geològic, ajudant a entendre el perquè del paisatge que veiem.

Cala Vaques

Plaça del Mirador

Original templet mirador que recorda el del Jardí Botànic Marimurtra, a Blanes. Està format per sis columnes i es troba al costat d'una petita plaça, la Plaça del Mirador, a tocar del mar, en un extrem de línia de costa anomenat Punta de Pau.

Cala Pedrosa

És una petita platja d'uns 20 metres de llarg, situada a la urbanització de S'Agaró.

Cala del Barco

A banda del paisatge pròpiament feréstec de la Costa Brava, en aquest punt cal destacar la Loggia de Senya Blanca, una construcció d'estil modernista, de tipus brunelleschià. La planta és rectangular i la construcció completament simètrica. Els murs longitudinals estan formats per set arcades de mig punt que reposen sobre columnes de capitell clàssic que reposen a la vegada sobre un alt basament que queda unit mitjançant un sòcol de pedra al mur sobre el mar. A cada costat de les arcades s'obre una porta lliure, coronada amb un frontó triangular. Les parets laterals també tenen una obertura coronada amb un frontó triangular. La teulada és a quatre vessants de teules vermelles. Tot el conjunt és fet de blocs de pedres molt ben brunyides que al mateix temps que li donen serietat al conjunt li proporcionen un marcat toc d'elegància clàssica. Fou feta construir per l'industrial Josep Ensesa i Gubert, el qual inicià el 1924 en col·laboració amb l'arquitecte Rafael Masó la urbanització residencial de S'Agaró.

Punta Pau

Des d'aquí tenim grans vistes de la Costa Brava i de la platja de Sant Pol.

Platja de Sant Pol

Aquesta platja té 870 metres de longitud per 25 metres d'amplària. Normalment el nivell d'ocupació de la platja de Sant Pol és alt. Platja urbana la composició de la qual és de sorra, amb accés a minusvàlids. Destaquen les Dunes de Sant Pol i la Torre de les Punxes.

Sa Caleta

Petita cala al costat de la Platja de Sant Pol. Constituïda totalment per roca, és un espai tranquil perquè els nens juguin.

Cala Maset

Petita cala de 25 metres de longitud, per 15 metres d'ample.

Mirador de les Dides

Mirador de les Mestresses

Punta del Cap de Mort

Els mars de la Costa Brava són una font inesgotable de llegendes i històries de mariners, monstres i pirates. De camí a la platja de Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols i només reservada als qui tenen barca, caiac o una taula de pàdel surf per arribar-hi, s’hi troba una cala que convida a explicar contes a cau d’orella: el Cap de Mort. No és un nom posat a l’atzar, ja que situada al capdamunt de les roques que l’envolten s’hi troba una pedra en forma de calavera que vigila tothom qui s’hi acosta. Des del camí de ronda és un altre gran mirador.

Cala Ametller

El Paratge de la Volta de l'Ametller és un indret de gran bellesa paisatgistica, amb una pineda mediterrània ben conservada a tocar de mar i bonics penya-segats. La seva zona marina , també protegida, destaca per la presència de nombrosos esculls, fruit de milers d'anys d'erosió marina sobre les roques i penya-segats, i un fons marí força ric i de no massa profunditat que el fan ideal per a la pràctica de submarinisme i l'esnorkeling. Es troba inclòs dins del PEIN (Pla Especial d'Interès Natural de Catalunya), i per tant, es troba protegit en la seva totalitat. El PEIN integra zones d'interès natural i paisatgístic de Catalunya, i en total engloba aproximadament el 21 % de la seva superfície. Aquesta cala pertany al PEIN del Massís de l'Ardenya o de Cadiretes, que a Sant Feliu representa un 33% del seu terme municipal.

Accés via ferrata Cala del Molí

Es tracta d’una via ferrada que consta de dos trams, el primer transcórrer entre diferents illetes on uns ponts nepalins ens ajudaran a passar d’una banda a l’altre, i el segon tram es tracta d’una paret on posarem més a prova la nostra força. La roca de granit ataronjat i esquitxat de quars i la varietat cromàtica del mar, converteixen aquesta ferrada no molt complicada en una de les més boniques de Catalunya.

Mirador de les Triadores

Mirador de les Peixateres

Cala Jonca

Aquesta cala té 20 metres de longitud per 10 metres d'amplària. Està situada darrere del club nàutic de Sant Feliu de Guíxols, on comença el camí de ronda que uneix aquesta ciutat amb la Platja de Sant Pol. Per accedir a ella cal descendir unes escales metàl·liques.

Via verda Girona - St. Feliu de Guíxols

Inici de la via verda que ressegueix l'antic traçat ferroviari que unia Sant Feliu de Guíxols amb Girona. Per saber-ne més.

Monestir de Sant Feliu de Guíxols

El conjunt monàstic de Sant Feliu de Guíxols és fruit de diversos moments constructius i de restauracions. És centrat per l'església d'una nau amb transsepte i tres absis poligonals. La meitat occidental de la nau, romànica, és coberta amb volta de canó lleugerament ultrapassada. El tram occidental, el transsepte i els absis, d'època gòtica (segle XIV), són coberts amb volta de creueria.

Ermita de Sant Elm

Petita capella de planta rectangular amb teulada a dos vessants. Destaca exteriorment la façana i uns contraforts, a la paret esquerra, de considerable volum. La fortificació fou construïda l'any 1203. La capella original es va construir el 1452 i està dedicada a Sant Elm (en llatí Erasmus). El 1696, l'exèrcit francès va destruir l'ermita i les fortificacions. La capella actual data del 1723 quan fou dedicada també a nostra senyora del Bon Viatge. Després de la guerra civil, el 1943 es fa una primera restauració. L'aspecte actual data de la restauració del 1993. Segons una llegenda controvertida, la vista impressionant de la costa des d'aquest promontori hauria inspirat l'escriptor Ferran Agulló i Vidal a batejar la costa gironina costa brava. L'ajuntament de Sant Feliu va erigir-hi una pedra commemorativa.