Camí de Ronda (GR-92) de la Platja de l’Estany Podrit a la Platja del Pont de l’Àliga (L'Ametlla de Mar-Baix Ebre)

Camí de Ronda (GR-92) de la Platja de l’Estany Podrit a la Platja del Pont de l’Àliga (L'Ametlla de Mar-Baix Ebre)

Itinerari: Aparcament i Platja de l'Estany Podrit-Cala de l'Àliga-Cala de la Llosa-Ca l'Atzavara-Cala de la Punta de l’Àliga-Punta de l’Àliga-Búnquers de la Punta de l’Àliga-Cala del Drac-Cala de la Cèlia-Roca i Platja de l'Illot-Platja del Pont de l’Àliga (o de l’Àlia) i tornada.

Avui tornen a la zona de l’Ametlla de Mar per fer un altre tram del Camí de Ronda entre l’Ametlla i l’Ampolla resseguint el GR-92 o Sender del Mediterrani. Setmanes enrere vam fer dos trams. El primer entre el Club Nàutic de l’Ametlla i la Punta de l’Estany (anada i tornada) i el segon entre la Punta de l'Estany i la Platja de l'Estany Podrit (anada i tornada). Avui farem el tercer, també d’anada i tornada, entre la Platja de l’Estany Podrit i la Platja del Pont de l'Àliga.

Arribem a l’Ametlla per l’autopista AP-7 i voltem el poble per Nord-Oest per seguir un vial de servei, paral·lel a la via del tren, que travessa algunes urbanitzacions i passa a tocar del càmping de l'Ametlla abans d’arribar a l'aparcament de l'Estany Podrit, on començarem la ruta d'avui.

Deixem el cotxe a l’aparcament i baixem a la platja de l'Estany Podrit, una caleta encisadora on els pins són a primera línia de mar. A banda i banda tenim roques que penetren al mar i des d’on podem gaudir d'unes bones vistes del Golf de Sant Jordi.

Per fer temps, mentre esperem a la resta de la família, fem una volta per les rodalies de la platja i pels dos espigons laterals. El dia és magnífic, amb una lluminositat espectacular, una mica de vent gens emprenyador i amb un solet que, malgrat l’època de l’any, apunta que es farà notar durant el dia.

Quan arriba la família comencem a caminar en direcció sud, pel corriol senyalitzat del GR, amb marques vermelles i blanques. De tant en tant també trobem fites metàl·liques de color blanc amb inscripcions de l'antic MOPU (“Ministerio de obras Públicas y Urbanismo”), dissolt el 1991.

Aquest tram d'avui és el més feréstec i el més trencacames perquè és un continu puja-baixa, de bon caminar, però que et va castigant sense adonar-te.

També és el tram amb menys construccions de segona residencia, molt més abundants quan més a prop ens trobem de l'Ametlla o l'Ampolla.

Contínuament trobem petites caletes que conviden a baixar al mar i gaudir de l'entorn. Hi ha de totes les formes i superfícies: sorrenques, rocoses o codolars, però totes precioses i amb l'afegit visual del blau intens del Golf de Sant Jordi, omnipresent, i dels ocells, principalment gavines i corbs marins, que no es cansen mai d'entrar i sortir de l'aigua.

Poc a poc anem avançant pel corriol. Deixem enrere la platja de l'Estany Podrit i la Cala de l'Àliga i arribem a la Cala de la Llosa, on ens aturem per dinar. A més de recuperar forces, aprofitem per mullar-nos els peus en una petita “piscina natural” a tocar de les roques.

Gaudim una llarga estona del lloc, collim petxines, cargols marins i fem algunes fotos dels bernats ermitans que omplen les petites basses formades entre les roques. Un plaer pels sentits i tota una aventura pels més petits.

Després de dinar seguim camí en direcció sud. Arribem a la Punta de l'Àliga i passem a tocar de ca l'Atzavara, uns apartaments turístics a primera línia de mar.

Seguim un tram rocós per la Punta de l'Àliga i passem a tocar dels búnquers de la guerra civil que encara estan en un estat de conservació que permet entrar a visitar-los. Una altra aventura per petits i grans.

Deixem enrere els búnquers i seguim pel corriol. Passem per alguns trams equipats amb una barana de fusta per evitar esglais.

Més endavant baixem a una petita cala rocosa que en algunes mapes he trobat etiquetada amb el nom de Cala del Drac.

A partir d'aquí tenim una visió magnífica de la Roca de l'Illot, que es farà present durant una bona estona. És realment espectacular i encara ho és més a mesura que ens hi acostem.

Passem per la Cala de la Cèlia, encisadora, i seguim camí en direcció a la Roca de l'Illot on arribem en poca estona. Com deia, sens dubte és el paratge més espectacular de la ruta, amb un parell de platges a banda i banda. Des de la platja és possible passar a l'Illot per una petita franja d'aigua. Nosaltres avui anem amb canalla petita i no fem el salt. Ja ho tornarem a fer un altre dia i ens entretindrem per “explorar” l'illa.

Deixem enrere la platja de la Roca de l'Illot per unes escales de fusta i pedra que pugen decidides i, poc després, passem per un tram planer i molt agradable per la presencia d'algunes oliveres realment maques.

Finalment, arribem a la Platja del Pont de l'Àliga, ja dins el terme municipal del Perelló, molt més ampla que les anteriors i on veiem alguns cotxes aparcats.

Aquí donem per finalitzat el tram d'anada de la ruta d'avui. Com en aquesta època ens queda poca estona de llum, una part del grup és queda aquí i la resta anem al punt inicial a buscar alguns cotxes per tornar a buscar-los. A pas lleuger, en una hora mal comptada, ja som a l'aparcament de l'Estany Podrit, agafem alguns cotxes i tornem a la Platja del Pont de l'Àliga per recollir a la resta de la família i tornar al punt inicial per celebrar, tots plegats, un parell d'aniversaris recents.

Magnífic tram en un dia espectacular i lluminós. Hi ha molts tram per gaudir però, sens dubte, la zona de l'Illot es porta el gran premi de bellesa natural del dia.

Malgrat ser un xic trencacames, la ruta s'ho val. Gaudireu.

Salut i bona caminada !