Cami de ronda la Fosca - Calella de Palafrugell

Abans de començar he de dir que conec molts camins de ronda de la costa Brava i per mi aquest és el més salvatge doncs passa lluny de llocs habitats.
No té una dificultat específica tret de múltiples pujades i baixades, però recomano anar ben calçat doncs en els pendents es fàcil relliscar amb el sauló descompost.

Surto del càmping Internacional Palamós, enfilo el camí a la Platja de la Fosca, un ampli sorral dividit en dos per una gran roca de color negre, coneguda com la Roca Fosca que dóna lloc a la Platja de la Fosca i a la Platja de Sant Esteve de la Fosca.
Ens encaminem ara en direcció nord, seguint el camí de ronda que es troba molt ben habilitat en aquesta zona, encara que per salvar el pendent haurem de superar diferents trams d'escales que són força còmodes. Des d´aquest camí i abans d´arribar al Castell medieval de Sant Esteve de Mar, podreu gaudir d´una panoràmica estupenda de la Platja de la Fosca al complet, els seus fons de sorra i les seves aigües turqueses la converteixen en un fantàstic lloc per gaudir del sol i del mar.
Les restes del castell que ens trobem una mica més endavant, pertanyen al Castell de Sant Esteve de Mar, que va ser construït per encàrrec de Pere II El Gran. Les excavacions que s'han realitzat fins avui, indiquen que es va aixecar sobre restes romanes que, al seu torn, van ser construïdes sobre antics assentaments ibèrics, tot i que es pensa que el seu origen podria ser molt més antic encara.
Gràcies a la seva ubicació, es va convertir en un enclavament importantíssim per a Palamós, i alhora testimoni de batalles decisives per al domini de la Corona d'Aragó a la Mediterrània, com la famosa batalla de les Formigues, que es va bregar a poques milles de aquesta costa, just en un conjunt d'illots rocosos que van donar nom a la batalla i que es veuen des d'aquí.
El Museu de la Pesca organitza visites gratuïtes al castell, els dissabtes de juliol i agost a les 19h, i el darrer diumenge de mes entre els mesos de gener a juny i de setembre a desembre. El Castell està catalogat a més com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
Seguint aquest preciós camí de ronda en direcció a la Cala del Castell trobem el popular paratge de La Pineda d'en Gori, però abans d'entrar a la pineda, trobareu al costat d'un banc molt sol·licitat, ideal per fer una parada al camí , una de les postals recomanades de la Costa Brava, una finestra de ferro forjat que emmarcarà el nostre objectiu, la platja Castell.
Al llarg dels 30.000 m2 d'extensió de la Pineda d'en Gori, trobarem milers d'exemplars del pi blanc, és una zona ideal per estendre les estovalles, obrir la cistella de pícnic i esmorzar a l'ombra dels pins, a més compta amb un pàrquing proper, encara que no gaire gran.
Des d'aquest punt de la pineda, albirem un conjunt de cases de pescadors emplaçades sobre les roques que es remunten al segle XVI, parlem de Cala S’Alguer. Les edificacions estan calades de blanc però les seves portes i finestres de colors blaus, vermells, verds… al costat de les barques de pescador encallades a la cala, li afegeixen una pintoresca imatge que de tenir una foto obligada són una de les millors mostres de les barraques de pescadors de la Costa Brava.
L'any 2004 i gràcies al seu excel·lent estat de conservació i elevat valor paisatgístic, Cala S'Alguer va ser declarada per la Generalitat “Bé Cultural d'Interès Nacional”.
Per sobre d'aquesta cala, trobem la silueta de la finca Mas Juny, que fou refugi d'intel·lectuals a principis del segle XX, propietat aleshores del conegut pintor Josep Mª Sert, que sens dubte va atreure l'interès turístic a la zona.
Podrem seguir el camí fins a Cala Castell vorejant la cala S’Alguer, però us recomano baixeu les escales i passeu a visitar-la, perquè sembla que per aquest racó de la Costa Brava, no transcorri el temps.
Fins a cala del Castell hem vingut seguint les marques blanques i vermelles del GR-92 que comença en Port-Bou i recorre la costa catalana fins a Ulldecona. Més tard el tornarem a trobar a l'alçada del jardí botànic de Cap Roig.
A pocs metres, després de deixar enrere la Casa Rosa, arribarem a un impressionant i extens sorral verge, dels últims que es conserven a la Costa Brava, gràcies a l'esforç dels veïns que van crear l'associació de Salvem Castell, i que després d'un referèndum popular el 1994, van evitar la urbanització d'aquest lloc. La Cala Castell està envoltada de boscos de canyes i camps de cultiu, amb una longitud de 375 m. i 40 m. d'amplada, amb forma de mitja lluna i sorra fina i daurada, i hi desemboca la Riera d'Aubi.
Si fixem la nostra vista al nord, veurem una petita muntanya, anomenada l'Agulla de Castell, on hi ha les restes restaurades d'un antic Poblat Ibèric del segle VI a C. Des d'aquest enclavament, podrem veure la petita i bonica cala de “la Foradada”, a la qual s'accedeix per mar, i especialment amb caiac, amb què es creua el túnel que hi ha perforat a la roca a nivell de mar, una atracció més per al lloguer d'aquestes canoes que podrem trobar a les platges properes .
A partir d'aquí comença la pujada cap al Puig Gener on trobarem una petita cova en una roca a l’esquerra del camí des d'on gaudirem de vistes fabuloses sobre les roques de la Roja i a l’esquerra en la llunyania divisem la punta Canyet on hi ha un mirador. Aquesta punta separa les cales de Canyet a la dreta i dels Corbs a l’esquerra. Just davant albirem les illes Formigues que ens acompanyaran fins al final del recorregut.
Baixem cap a la Cala Estreta, una preciositat, avui amb el mar en calma encara més.
A partir d’ara farem camí per la sorra, cala de Roca Bona fins a la Cala del Cap de Planes on hi ha una caseta de pescadors en el seu extrem nord.
Fem una perita pujada per tornar a baixar novament per unes escales a la recòndita cala del Crit a la que s’arriba despres de travesar un curiós forat a la roca fet per l’erosio marina.
Deixem en aquesta cala la sorra i pugem per unes escales que hi ha al fons. Després de les escales el camí s’enlaira un bon tros fins arribar a una pista que voreja la tanca dels jardins de cap Roig.
Ja de baixada ceiem al fons les primeres cases de Calella. En arribar a l’asfalt girem a la dreta per cercar la baixada a la cala del Golfet on comença de nou el cami de ronda.
Fins a Calella el camí és deliciós, bastant planer, alguns túnels faciliten la via. En una pujada toquen per uns metres la carretera per tornar a baixar després ben aviat seguint les indicacions del GR.
Jo no he arribat al centre de Calella doncs un company m'esperava a les afores en cotxe.
Si no esteu molt cansats, podeu continuar ruta fins a Llafranc, el camí és preciós.
Si t'agrada la ruta valora!