Camí de Ronda Platja de Sant Pol - Sant Feliu de Guíxols

Aparcament (Gratuït entre els dies 16 de Setembre i 14 de Juny)

Aparcament (Gratuït entre els dies 16 de Setembre i 14 de Juny)

Platja de Sant Pol

Platja de Sant Pol

Desviament cap a l'esquerra. Caleta del Racó de Garbí

Cala Maset

Cala Maset

Túnel

Túnel

Cala del Niu (Permès gossos)

Cala del Niu (Permès gossos)

Cala del Cranc

Cala del Cranc

Mirador de les Dides

Mirador de les Dides

Cala del Peix

Cala del Peix

Mirador Cala dels Mussols

Mirador Cala dels Mussols

Mirador Cala de n'Oliu

Mirador Cala de n'Oliu

Cala del Cap de Mort

Cala del Cap de Mort

Punta del Cap de Mort (Mirador de les Mestresses)

Punta del Cap de Mort (Mirador de les Mestresses)

Cala Ametller

Cala Ametller

Cala Alga

Cala Alga

Mirador Cala del Molí (Inici Via Ferrada)

Mirador Cala del Molí (Inici Via Ferrada)

Mirador de les Triadores

Mirador de les Triadores

Molí de les Forques (Puig de les Forques)

Molí de les Forques (Puig de les Forques)

Mirador de les Peixateres

Mirador de les Peixateres

Desviament cap a l'esquerra, per les escales

Desviament cap a l'esquerra, per les escales

Cala Jonca

Cala Jonca

El Tinglado (Antic Magatzem del Tren Girona-Sant Feliu de Guíxols)

El Tinglado (Antic Magatzem del Tren Girona-Sant Feliu de Guíxols): El 4 de maig de 1888, Joan Cases i Arxer obtingué la concessió de la línia de ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona, i es creà el 15 d'abril de 1889 la Companyia del Ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona. Joan Cases, juntament amb Enric Heriz var ser els impulsors, tant en l'àmbit econòmic com d'enginyeria, de la proposta de línia de ferrocarril. Van rebre el suport de la gran majoria d'empresaris, majoritàriament surers, que veien en el tren la millor opció per expandir-se. La iniciativa també va comptar amb la participació popular mitjançant la compra d'accions de la companyia. Va ser considerada d'utilitat pública però mai va rebre cap subvenció de l'Estat. La línia fou inaugurada el 29 de juny de 1892. En aquells anys el parc mòbil era de 4 locomotores de vapor del tipus 0-3-1 fabricades a Alemanya per la companyia Lokomotivfabrik Krauss & Cie A.G., 15 cotxes de viatgers de 2 eixos amb caixa de fusta, 4 furgons també de dos eixos i 6 cotxes de bogies, 8 vagons tancats, 10 plataformes, 4 vagons de vores baixes, 8 de vores altes i bogies i 1 vagó grua amb ploma. Tots van ser fabricats també a Alemanya per l'empresa Maschinenbau-AG de Nuremberg, part dels quals va arribar el 1895 degut a un tractat amb Alemanya. La resta de material es va demanar cap al 1904, i constava d'una locomotora, 2 furgons i 15 vagons. Per encabir tot se'n va edificar el dipòsit de locomotores de Sant Feliu. Aquest any es va construir també el port de Sant Feliu. El 16 de novembre de 1908 van haver-hi uns forts aiguats que van fer malbé tota la línia, especialment als ponts. A partir del 1915, degut al trànsit creixent amb el port de Sant Feliu i el 1918 s'adquireixen 13 nous vagons plataforma per mercaderies. Per això es va demanar fer un ramal al Port de Sant Feliu que va ser autoritzat l'agost d'aquell any, i acabat el 1924. En els anys vint del segle passat es va fer una nova inversió en material, que consistia en dues locomotores més grans, de rodatge 0-4-1 i 17 vagons de bogis. Mentre les locomotores no van donar un bon servei, el pas dels cotxes i vagons d'eixos a bogis va ser molt profitós. D'aquesta manera, cap al 1927 es va arribar a obtenir el màxim trànsit de mercaderies amb 52.114 tones. A la guerra civil el tren va funcionar amb tota normalitat perquè va passar a dependre del Comitè regional de ferrocarrils. Al final de la guerra els republicans van volar el pont sobre la riera Verneda i van deixar la línia tallada per la meitat, fins que es va enllestir el nou pont el 1940. Després de la guerra l'empresa va tenir problemes de liquiditat. Aquest fet, adjuntat al progressiu augment del trànsit, sobretot de viatgers, que arribà a 508.306 el 1946, va fer incorporar una locomotora que havia estat del Tramvia del Baix Empordà i que es trobava al ferrocarril de Valdepeñas a Puertollano. Aquesta va ser l'única incursió Motor Diesel en un món dominat per la tracció vapor al Tren de Sant Feliu. El 1947 es sol·licita una subvenció a l'Estat. Però no va ser fins al 21 d'abril de 1949 que l'Estat promulga una llei d'ajuda als ferrocarrils de via estreta, i s'escomet un pla de modernització en el que hi contava una estació compartida amb la Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona. A pesar d'això el trànsit pel ferrocarril decreix en favor de la carretera, el que fa que el 1951 es demani una nova subvenció, i el 1953 es lloguin les dues locomotores més modernes 11 i 12 a una fàbrica de Mieres, que posteriorment les va comprar el 1957. Entretant, es tancava definitivament el Tramvia del Baix Empordà, que anava de Palamós a Girona. El 1963 la companyia passà a dependre dels Ferrocarrils de Via Estreta. Durant aquest període van arribar dues locomotores molt semblants a les que tenia en funcionament, que van ser fabricades per Krauss pel Ferrocarril d'Onda al Grao de Castelló (van quedar-se amb els seus números d'origen 5 i 7, tot i que el número 5 estava repetit) que no van tenir gaire acceptació pel complicat sistema Compound de vapor reescalfat que feia difícil la seva conducció i manteniment i cotxes de viatgers que tenien la particularitat de tenir una porta centrada al ben mig del vagó, i tenien una disposició de seients del tipus tramvia. El ferrocarril, considerat poc rendible, fou clausurat el 10 d'abril de 1969. Però malgrat tot la gent de Sant Feliu no perdia l'esperança de tornar a obrir el tren i el material va quedar emmagatzemat durant molt de temps, arribant fins als nostres dies totes les locomotores que van acabar el servei i alguns furgons i cotxes de viatgers de la primera època. Només la locomotora número 3, que s'estava en una gran reparació fora de Sant Feliu no es va poder recuperar i es va perdre. Però fins i tot, tota la documentació del Ferrocarril va ser salvada de l'oblit i resta a disposició dels estudiosos a l'Arxiu de Sant Feliu de Guíxols. Informació Extreta de: https://ca.wikipedia.org

Caseta del Salvament de Nàufrags

Caseta del Salvament de Nàufrags: La caseta està situada a la punta dels Guíxols, també anomenat Fortim o Salvament, un esperó que divideix la badia en dos ports naturals i és un emplaçament històric lligat a la defensa i protecció de la ciutat. Hi ha assentaments ibers del segle V aC. Al segle VII es formà la llegenda de sant Feliu l'Africà, segons la qual el màrtir cristià va ser llançat al mar des del cim de la punta dels Guíxols. El 1354, Sant Feliu era port i carrer de Girona, i el 1443 es va constituir un Consolat de Mar. A finals del segle xix es va constituir una Junta Local de Salvament de Nàufrags basada en el voluntariat per a socórrer mariners i pescadors. El 1886 es va constituir com a filial de la "Sociedad Espanyola de Salvamiento de Náufragos" i va promoure la construcció de l'estació de salvament amb embarcacions i equipaments de rescat. El 1936 es va construir al costat un niu de metralladores que es va utilitzar com a refugi civil durant els bombardejos. A partir del 1940 el salvament de nàufrags va quedar en mans de l'Armada, i a partir del 1971 de la Creu Roja del Mar. L'estació de salvament no es va seguir utilitzant degut a la seva altitud sobre el mar. Informació Extreta de: https://ca.wikipedia.org

La bateria del Fortim

La bateria del Fortim: L’any 1751 es varen instal•lar a l’indret conegut com el Fortim una bateria de tres canons de ferro de 16 lliures per a la defensa del port i la platja de Sant Feliu de Guíxols. La bateria va estar operativa fins a mitjans del segle XIX. Durant aquests anys va entrar en acció en diverses ocasions, tant davant dels corsaris que atacaven embarcacions de la vila com participant en combats contra les armades de països com França o Anglaterra en els diversos períodes de guerra dels segles XVIII i XIX. Informació Extreta de: https://naturalocal.net

Desviament cap a l'esquerra, per les escales

Desviament cap a l'esquerra, per les escales

Mirador

Mirador

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a la dreta

Desviament cap a la dreta

Seguir recte per l'escala de la dreta (es pot passar)

Seguir recte per l'escala de la dreta (es pot passar)

Seguir recte pel sender

Seguir recte pel sender