Camí de Sant Jaume - Via Marina - Tram de Sant Pol a Mataró

Inauguració de la Via Marina del Camí de Sant Jaume (28/4/18) – Tram de Sant Pol a Mataró

Tram del Camí de Sant Jaume que recorre la comarca del Maresme. Es tracta de la primera ruta mediterrània de la Península d’aquesta via de peregrinació. El recorregut del Maresme, que ressegueix l’antiga Via Augusta, uneix Girona amb Barcelona passant per la Costa Brava i la costa del Maresme i es denomina Via Marina del Camí de Sant Jaume.
Es tracta d’un traçat únic d’aquest camí de peregrinació que permet als visitants gaudir de la costa de la comarca del Maresme i de la bellesa de les diverses poblacions que trobarà al seu pas.

Una ruta turística que va més enllà de la comarca del Maresme

La posada en marxa d’aquesta singular via, que es convertirà en la primera ruta mediterrània peninsular que passa per la costa, és una iniciativa que ha estat impulsada des del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme amb la implicació del Govern de la Generalitat, de la Diputació de Barcelona i de 30 ajuntaments de la comarca del Gironès, de La Selva, el Maresme i el Barcelonès.
El ramal de la Via Agusta que passa per la costa, anomenada també Via Marina de la Via Augusta uneix les ciutats de Girona i Barcelona travessant la comarca del Maresme. Aquest nou tram, que deriva de l’actual existent que va de la frontera amb França a Montserrat, surt de Girona, passant per Fornells de la Selva i Riudellots de la Selva i arriba a Caldes de Malavella on es bifurca entre la Via Augusta actual i la Via Marina; de Caldes de Malavella, passa per Vidreres, Lloret de Mar i Blanes a la comarca de La Selva, entra al Maresme per Malgrat, passant per Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Mataró, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar, El Masnou i Montgat, on enllaça amb Badalona i Sant Adrià de Besòs fins a arribar a Barcelona, a l’església de Sant Jaume del carrer Ferran.