Camí de Santiago 08 Higueruela - Chinchilla

Setena etapa del "meu" Camí de Santiago de Llevant.
GR 239 València-Santiago de Compostel·la.
Des d'Higueruela a Chinchilla de Monte-Aragón.
7 desembre 2019.
Comencem fent una passejada per Higueruela, poble cuidat, carrers empinats i cases netes. La boira llunyana és una mar d'on emergixen els cims més alts com illes solitàries. El dia és ras, fa fred però no gelor i amb ganes fem camí de forma fàcil i lleugera, amb temps per a les fotos i l'agradable conversa.
El camí es sorprenent, hui cap avall, per camps sembrats mil·limètricament, llaurats o esperant el trepig del llaurador, amb tots els colors de la paleta de la tardor i l'hivern manxec: ocres, rojos, marrons, blaus i verds.
Oncebreros, un caseriu d'una desena de cases és el primer poblat que trobem. Està mig abandonat, una costant d'estes terres, que fa un punt de melangia... Un llaurador ens desitja "buen camino" des del cotxe i dos pastors se'n riuen de "los que caminan sin obligación".
Fem un cafenet a Hoya-Gonzalo, població a mitjan camí amb alberg i una bonica església. Eixim del poble i seguim serpentejant, on l'horitzó llunyà es fa immens agreujat per la boira sempiterna, espesa i abundant.
Front Fontanar de Arriba, un preciós i treballat creuer demana pel caminant i més endavant Fontanar de Abajo. Pero, l'etapa seguix i seguix i nosaltres gaudim d'un camí que no ens esperàvem.
Chinchilla es fa de pregar, a cada revolta, a cada pujada a la lloma o creuament de camins l'esperem, però no arriba. Chinchilla està als peus d'un castell que a la vegada domina un cim, integrat de forma miraculosa i que parla d'història de vides, d'alegria i de penes, d'hòmens i dones en un lloc d'un temps dur.