Camí del Soldat Roma

Parc Central de Vallirana

Vallirana és un municipi de la comarca del Baix Llobregat. Pertany a un extrem de la Serra d'Ordal i està situat al vessant interior del Massís del Garraf, entre els municipis de Subirats i Cervelló. A Cova Bonica es van trobar les restes de 6 individus, els seus objectes i animals, que van servir per establir que els primers ramaders i agricultors del neolític van arribar a la Península fa 7.400 anys.[2] La història coneguda de Vallirana es remunta a quan l'any 904 s'esmenta el topònim en un document fent referència a una zona agrícola, destinada a vinya principalment, dependent del senyor de Cervelló. La major part de les 11 masies agrícoles del cens de l'any 1533 configuren els actuals barris-urbanitzacions: Pere de la Llibra, Joan Campderròs, Bertomeu Bogunyà, Joan Blanquer, Antoni Rovira, Matheu Muntaner, Antoni Julià, Antoni Presas, Nicolau Campenar, Bernat Romagosa i Jaume Batlle. La construcció de la carretera del Port de l'Ordal el segle xviii canvià la fesomia del municipi, i passà a generar un nucli de població entorn de la nova carretera. L'economia de Vallirana després de la fil·loxera va canviar cap a la mineria, i posteriorment el tèxtil. Actualment, després del tancament de la fàbrica de xocolata, motivat per un incendi, existeixen diverses fàbriques de rams diversos, com metal·lúrgia, química i fusta. El negoci més potent del municipi, però, és l'explotació de les pedreres, per a la generació d'àrids o ciments. Actualment, Vallirana és una vila descentralitzada en urbanitzacions, que si bé en el seu origen eren segones residencies, gradualment s'estan convertint en primeres. Està ben connectada amb Barcelona per autopista directa (B-20 + B-23), amb les platges de Castelldefels (A-2 + C31), i per l'interior connecta per la vella N-340 amb el Penedès.

Corriol Dreta

Pont

Escales de Pedra

Foto

Foto

Foto

Barraca de pedra seca

Barraca de pedra seca

Foto

Camp d'Airsoft

Barraca de pedra seca

Plana dels Bessons

Barraca de pedra seca

Foto

Foto

Esglesia de Sant Pons de Corbera

L'església de Sant Ponç de Corbera és l’única mostra conservada de l'antic cenobi benedictí que portava el mateix nom Malgrat la destrucció del conjunt monàstic, l’església, que és una bona mostra del primer romànic del s. XI, ostenta un molt bon estat de conservació. Aquesta era en origen part d’un monacat benedictí depenent de l’abadia de Cluny a través del monestir de Sant Pere de Casserres.  Les restes monàstiques no es conserven i segurament hi ha alguna mostra dels seus vessaments sota de construccions modernes. Sembla que l’arquitectura que es conserva data del s. XI, encara que hi ha indicis que ubiquen l’establiment de la comunitat uns anys abans. Les primeres noticies documentades, però, són de 1068. Antoni Pladevall proposa que la construcció del cenobi fou portada a terme pel levita Guillem de Mediona, o una persona afí al seu cercle entre 1025 i 1050. Després de la dependència a Sant Pere de Casserres, la congregació va passar de mà en mà fins acabar a les de Sant Pau de Camp fins el moment en que l’edifici va ser exclaustrat. Segons Puig i Cadafalch, l’església va ser construïda entre els anys 40  i  70 del s. XI. És un edifici d’una nau única amb capçalera tripartida, amb tres absis semicirculars que es comuniquen entre si i formen un transsepte marcat. En l’absis central i de migdia hi ha restes de pintura mural romànica amb temes ornamentals i vegetals. És molt probable que originàriament aquesta decoració cobrís tot l’espai. Hi ha també un cimbori ubicat sobre el creuer culminat amb cúpula i traspassat amb trombes  i corona per un campanar. La nau central està coberta amb volta de canó  articulada amb arcs faixons. L’exterior està decorat amb els elements típics de l’arquitectura llombarda. Les arcuacions i les lesenes però s’uneixen creant una arcuació més llarga que pren tot el mur. L’edifici també constava de tres portes: una que donava a l’espai del cementiri, la porta per als monjos i la porta als peus per els fidels. A l’extrem occidental del mur es conserven unes sitges distribuïdes per tota la nau i les restes del forn que s’utilitzà per l’excussió de les campanes. La façana dels peus s’obra amb una porta de mig punt amb unes dovelles molt ben escairades. Les lesenes articulen la decoració del mur, que a la part superior té dos registres de finestres de mig punt. Per sobre d’elles un gran finestral geminat amb una columna al mainell. 

Can Dispanya

Can Dispanya és una masia del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un conjunt de dues masies i una construcció externa, situada prop de l'antic monestir de Sant Ponç. La planta és irregular i també les cobertes que presenten diferents vessants i nivells. L'orientació de les façanes és sud-oest, amb una finestra que mira a ponent on hi ha esgrafiada la data 1794. Al clos té una era molt gran amb rajoles ditejades de bòbila. Serveix per als aplecs de Sant Ponç per fer-hi la ballada de sardanes. El cobert, a la zona de ponent, té uns arcs de rajol. El seu origen es remunta al segle XVI i fins a mitjan segle XVII va pertànyer a la família Rigol. Aleshores passà per matrimoni a la nissaga dels Romegosa. El nom de Dispanya sembla que li ve del sobrenom amb què era conegut Jaume Romegosa a finals del segle XVIII. En aquesta masia, a finals del segle XVIII, hi havia emplaçada una fàbrica de vidre català. Les masies i el terreny del mas pertanyien a la casa comtal dels Güell a partir de 1968. Anteriorment pertanyia als marquesos de Castelldosrius, que la cediren com a dot per entroncaments matrimonials amb els vescomtes de Güell. Aquests van vendre la casa i part dels terrenys a Josep Guim i Almirall, el qual ha aportat a la casa el corrent elèctric i abastiment d'aigua (1979). Durant molts anys foren masovers els Castellví, avui industrials de Corbera de Llobregat, i més tard Isidre Roig fins a la seva mort, quan la família es va traslladar a Vallirana, quedant la casa abandonada durant molts anys fins que fou adquirida per J. Guim.

Cova de Can Dispanya

Ínfima cova de 9 metres de recorregut al municipi de Cervelló. Es tracta d'una galeria recta i plana que s'acaba per acumulació d'enderrocs. Tipo: Cova Municipi: Cervelló Comarca: Baix Llobregat Unitat: Ordal, muntanyes de l' Recorregut: 9 metres Desnivell: 0 metres Des de l'Amunt a Corbera, ens dirigirem cap a l'Església de Sant Ponç, abans d'arribar-hi trobarem una pista a la dreta que es dirigeix cap al Fondo de Sant Ponç, en el punt on la pista comença de davallar cap al Fondo trobarem la cavitat a la dreta i a tocar de pista. Història La primera exploració de que es té noticia és a càrrec del GEFOMA a finals dels anys “70

Font Freda

Coll de Verdaguer

Cal Beco

Serra del Beco

Bassa

Solell de Can Rovira

Can Rovira

És un dels masos més antics de Vallirana: al fogatge de 1533 ja hi figura un Antoni Rovira. L'actual conjunt d'edificis és obra construïda a cavall dels segles XIX i XX. La casa és un edifici de planta quadrada, de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta presenta una composició simètrica on destaquen els carreus de pedra que emmarquen les obertures de la planta baixa, a joc amb les cantoneres dels angles, i el ràfec sobrealçat que enlaira la façana en relació amb la coberta. En un cos lateral s'obre un porxo adossat, la coberta del qual fa de terrassa, tancada amb una balustrada.

Parroquia de Sant Mateu

Sant Mateu és una església parroquial al municipi de Vallirana (Baix Llobregat) protegida com a bé cultural d'interès local. L'Església de Sant Mateu, s'aixeca al lloc que a principi de segle xx s'anomenava el raval del carrer de l'Església. Fou edificada al tombant dels segles XVIII-XIX i inaugurada el 30 de desembre de 1804. A la primeria, el cementiri era al costat de l'església, però degut a una epidèmia que hi hagué el 1854 fou traslladat fora de la població. Edifici entre mitgeres, de planta rectangular i coberta de teula àrab. La part baixa de la façana està estucada simulant aparell. Les obertures són d'arc carpanell, porta d'accés amb pilastres embegudes, capitells i frontó circular. La part alta, forma un sol cos coronat per motllures ondulants i ull de bou central envoltat d'esgrafiats: figures bíbliques, àngels, flors, filigrana, garlandes i emmarcat a manera d'un enorme quadre.

Paseig de la Sobirania