Camí del Tenes (De Castellcir a Montornès -GR®2, P.I. Can Bosquerons-)

El camí del Tenes que aquí proposem ressegueix d'una tongada tot el recorregut oficial del Tenes, des del seu naixement oficial fins a l'aiguabarreig amb el Besós. El recorregut és tècnicament sense dificultats; aquesta només s'incrementa en funció dels quilòmetres que es vulguin fer de cop. Per tant, es pot separar en les etapes que es desitgin per adaptar-ho a les possibilitats de cadascú.

Aquesta ruta forma part del llibre El riu Tenes i el seu paisatge: Un passeig fotogràfic.

Descripció

Al costat del Casal de Castellcir hi ha places d'aparcament on podem deixar els vehicles, en un punt de coincidència amb el GR®177.

L'itinerari comença a la pista que baixa pronunciadament cap a l'antiga església de Sant Andreu. Hi ha dues dreceres que ens permeten estalviar camí -i quelcom de pista cimentada també-: la primera tot just començar (0.05km; 787m; 0:02h) i la segona després de recórrer mig quilòmetre de pista cimentada (0.71km; 712m; 0:11h), arran de l'anomenat Torrent del Rossinyol. Finalitzada la baixada (1.09km; 688m; 0:16h), la drecera mor en una bifurcació de camins: el de l'esquerra mena a la Popa, el de la dreta a l'església de Sant Andreu. Seguim aquest darrer i ben aviat, quan intuïm la riera de Castellcir, ens desviem a la dreta (1.15km; 685m; 0:17h) per seguir una pista a la dreta. Ben aviat a l'esquerra veiem l'embassament de Castellcir i, més enllà, l'església romànica de Sant Andreu (1.28km; 676m; 0:18h). Es deixa enrere can Jaume (1.41km; 677m; 0:21h) i cal parar atenció a no passar-se de llarg el viarany que es desprèn a l'esquerra en un revolt a la dreta de la pista (1.66km; 683m; 0:24h) i que en un tres i no res mena a la Vileta (1.9km; 670m; 0:26h).

En aquest punt, si seguim de front cap a migjorn, seguiríem per la que hem anomenat variant de can Sants, un traçat un xic més llarg -mig quilòmetre, concretament- però menys perdedor que el traçat que proposem, que transcorre més a prop de la riera de Castellcir. Baixant a xaloc s'arriba al Molí del Bosc (2.03km; 660m; 0:29h), on després de passar una porta es creua la riera de Castellcir. És una pista ampla i molt evident, però convé molt no relaxar-se ja que quan comença a anar tombant cap a xaloc i a anar pujant cal deixar-la (2.25km; 662m; 0:32h) pel que sembla un prat però que a l'endinsar-se al bosc apareix un bonic i planer camí. En aquest preciós tram es deixa un camí a l'esquerra (2.65km; 666m; 0:38h) i sempre a migjorn comença el descens a recuperar el nivell de la riera, just darrere el Molí Nou del Bosc (2.84km; 648m; 0:41h), on també mena la variant de can Sants anteriorment comentada. Val la pena dedicar una estona a visitar les runes d'aquest espectacular molí.

En aquest indret és on, oficialment avui en dia, neix el riu Tenes, per la unió de la riera de Castellcir amb el Torrent del Bosc, que es creua tot just hom comença a deixar enrere el molí (2.95km; 644m; 0:54h). En un tres i no res, el corriol mena a una pista (3.05km; 648m; 0:55h) que cal seguir de front. Al primer revolt es creua el Tenes i la pista es reorienta vers garbí. És un tram extremadament còmode de caminar i, per això, cal estar molt atents de no passar-se de llarg sense veure la Poua del Vilardell (3.45km; 642m; 1:01h), que es troba a l'esquerra del camí, enrunada i molt engolida per la vegetació. Després d'algun petit prat s'arriba al Camí del Vilardell (3.72km; 644m; 1:04h), camí que, sense deixar-lo, porta directament a Sant Quirze Safaja. És una pista molt ampla i còmoda, amb alguna porta que cal obrir i tancar i algun pas canadenc. Uns metres a la dreta de la pista es pot visitar la font i el safareig de can Puigdomènec (4.68km; 622m; 1:15h) i, després de tornar al riu, s'enllaça amb una altra pista abans d'arribar al Parc de l'Aigua (5.32km; 622m; 1:26h), on hi ha l'embassament de Sant Quirze, un preciós parc i el Centre Cívic de Sant Quirze. En aquest acollidor indret s'aprofita per fer una aturada en el camí per esmorzar.

Ja amb la panxa plena, es reprèn la marxa per dirigir-se al nucli antic de Sant Quirze Safaja, seguint primer el curs del riu per la seva esquerra i després la referència al campanar. El carrer del Rector Vallver (5.62km; 627m; 1:45h) puja lleugerament a l'esquerra per arribar a la part alta del poble de Sant Quirze Safaja, on s'ubica l'església romànica de Sant Quirze i Santa Julita (5.80km; 635m; 1:48h). Es creua el poble pel carrer Major i a l'alçada de la Casa del Poble, a l'esquerra, es continua -de baixada- per la Pujada de Màrius Torres, un bonic camí arranjat amb poemes d'aquest poeta lleidatà que mena a l'ajuntament i a la carretera BV-1341, al costat del pont que creua el Tenes (6.08km; 598m; 1:54h). Després d'uns pocs metres a xaloc en direcció l'ajuntament, just davant d'aquest es deixa la carretera i es baixa cap al riu, que es creua a gual (6.23km; 590m; 1:57m).

És la zona de la Font del Cingle, un bell racó on el riu canvia abruptament la seva orientació. El camí és un corriol planer amb vegetació de ribera que creua el Tenes en un parell d'ocasions abans d'arribar al Pont de les Ferreries (7.56km; 574m; 2:12h). Just després del pont, un corriol es desprèn a l'esquerra per tornar a creuar el riu a gual i anar a buscar la pista que es dirigeix al càmping l'Illa. Just al tocar la pista hi ha un viarany que baixa a la dreta (7.69km; 573m; 2:14h) i torna a creuar el riu a gual, en direcció xaloc. Poc després es passa pel costat d'un camp de futbol i just després hi ha la Poua de les Ferreries (7.86km; 578m; 2:16h), a la que s'ha esfondrat una part de la cúpula, que tenia una xemeneia d'afegitó. El corriol va planejant a xaloc fins arribar a l'impressionant Mas de les Torres (8.50km; 588m; 2:25h), que centra una petita zona urbanitzada. Aquí es continua primer per la pista de la dreta i tot seguit per la de l'esquerra, en sentit descendent, que no es deixa fins arribar al Molí de Llobateres (8.90km; 555m; 2:31h), del que se'n pot veure la bassa i la majestuosa edificació. A partir d'aquí, tot corriol fins la carretera de Sant Miquel del Fai (BV-1485). Es voreja el molí per la seva banda de llevant, en una zona on el riu s'engorja i la vegetació és molt abundosa. S'incorpora un corriol per la dreta (9.02km; 562m; 2:34h) i poc després es pren un a l'esquerra en sentit descendent (9.15km; 572m; 2:36h), per on s'accedeix al Molí de Baix -si no s'hi vol anar, cal seguir pel de la dreta, planer, que mena al punt quilomètric 9.84-. En un moment on la vegetació s'aclareix es troba el corriol que baixa a l'enrunat Molí de Baix (9.26km; 556m; 2:38h), al que s'hi arriba després de dues llaçades (9.38km; 532m; 2:40h). Si es creua es pot arribar al riu, que si es remunta uns metres es descobreix el Salt del Molí (9.48km; 532m; 2:45h) i si es segueix uns metres riu avall es domina el Gorg Negre (9.60km; 522m; 2:51h).

Després d'aquest bonic paratge, es retorna a la cruïlla del punt quilomètric 9.26 i es continua de front pel corriol, que segueix ascendint fins a que s'incorpora un corriol per la dreta (9.84km; 571m; 3:04h), que transita inicialment planer per la dreta del Tenes entre 100 i 150 metres per sobre del seu nivell, en un entorn engorjat amb un bosc molt dens que amb prou feines deixa veure el riu més que en algun petit punt en concret. En un revolt a l'esquerra, el corriol inicia un frenètic descens que té una bifurcació al bell mig (10.73km; 513m; 3:17h) en la que es pren l'opció de l'esquerra, seguint el descens, que finalitza en un camí barrat per una porta de ferro (11.10km; 486m; 3:22h). Si es segueix a l'esquerra, baixant encara més, es pot arribar a la resclosa de la central (11.29km; 477m; 3:30h), empresa que pot ser difícil per les ortigues que poden arribar a colgar el camí. Novament a la porta de ferro, es volta i s'arriba a una llaçada de la carretera BV-1485 (11.56km; 478m; 3:36h), on ens trobem amb el GR®5 i que es segueix per l'esquerra, finalitzant la baixada. A la dreta de la carretera es pot veure el conducte que portava aigua de la resclosa a la central i algun respirador del mateix. Després de creuar el riu, la Vall de Sant Miquel s'obre als peus de l'excursionista i el recinte prioral va apareixent mica en mica. Al quilòmetre 7 de la carretera s'accedeix a les instal·lacions modernes de Sant Miquel del Fai fins arribar al pont gòtic del Rossinyol (12.66km; 483m; 3:51h), punt on es deixa el GR®5 i on s'enllaça amb el futur PR®-C 227.

És un entorn que, quan Diputació de Barcelona s'avingui a obrir-lo, valdrà la pena de visitar, ja que és la icona i la joia de la zona, però com que al moment de realitzar la ruta està tancat i barrat i, a més a més, fomut cascada, com deia Josep Pla, ja que fa temps que no plou, es segueix l'itinerari Vall de Sant Miquel avall sense més dilació per les escales que coronen el camí de Riells (12.73km; 473m; 3:52h), poc després del camí d'accés al monestir. És el principi del Camí Fluvial oficial del Tenes.

És un camí que baixa pronunciadament per l'esquerra del Tenes, per les anomenades Costes de Sant Miquel. En algun tram, el camí és acompanyat per uns bons murs de pedra seca, i algun altre tram és empedrat o de codina. Un cop ha finalitzat el pronunciat descens -sense discussió, el tram més costerut de tot l'itinerari- s'arriba a les Torres de la Madella (13.80km; 324m; 4:11h), on es pot desviar-se a la dreta per remuntar uns 600 metres el riu i arribar a la Central del Fai (14.26km; 322m; 4:17h) on, a banda de veure aquesta mostra de patrimoni industrial de principis del segle XX, es pot contemplar l'entorn de Sant Miquel del Fai des de baix el riu. Es desfà el camí i es continua per la pista ampla, breument orientada a llevant i que aviat recupera l'orientació de migjorn. A la primera cruïlla es continua per la pista que baixa, a tocar de la Madella (14.91km; 313m; 4:26h) fins arribar al riu (15.15km; 289m; 4:29h). Remuntant-lo uns metres hi ha el Gorg d'en Jeroni (15.20km; 291m; 4:30h), el primer dels gorgs de Riells i, amb molta diferència, el més fàcilment accessible. Retornant al camí principal, pocs metres després riu avall hi ha el bonic indret de la Font de la Pineda (15.31km; 286m; 4:32h), amb el majestuós plataner al bell mig del camí. La pista continua riu avall i se n'allunya un moment per cercar la pista de la Font de la Pineda (15.54km; 292m; 4:34h), que es segueix a migjorn. Poc després hom passa pel costat de la Pineda i en un tram envoltats de camps i amb bones vistes als Cingles del Perer i a la Cara de l'Indi (qui és capaç de veure-la?) s'arriba al Molí de la Pineda (16.02km; 281m; 4:39h), on abans de creuar el pont es baixa a la dreta per un corriol barrat amb una cadena. Pocs metres després, es continua a l'esquerra i es creua el torrent de la Llòbrega o de Vallderrós, per un corriol que no té pèrdua fins al Molí del Regassol (16.90km; 260m; 4:49h). Sense deixar el corriol, poc després creua el riu i cal seguir a l'esquerra, creua el torrent de la Bassella o el torrent Fondo i després d'un petit tram, es torna a travessar el Tenes per seguir-lo per la seva esquerra. A la dreta del riu, a l'alçada del Pont de can Camp (17.33km; 252m; 4:55h) es pot veure el Molí de can Camp. El camí continua planer per l'esquerra del riu i arran de la carretera -només es nota en el tram arranjat arran de les riuades de 1994, on el riu es va endur la carretera- fins al pont de can Noguera (18.50km; 235m; 5:08h), en un tram molt bonic i cobert de vegetació de ribera. Sense creuar el riu, seguint de front es pot accedir a l'Avencó (18.71km; 230m; 5:14h) -quan el camí comença a enfilar-se cal deixar-lo per seguir arran de riu i en un tres i no res s'hi arriba-. Es creua el Tenes a l'alçada del pont de can Noguera i a la pista principal, a les envistes de la Masieta -la primera edificació que hom hi veu-, queden les Barbotes (19.04km; 232m; 5:21h), visibles si les ortigues ho permeten. Uns metres més avall, l'impressionant mas de can Noguera (19.21km; 232m; 5:25h) que dona pas a un tram en què es ressegueix el rec que omple la bassa de la Fàbrica Vella, actual Hotel Molí de la Torre (19.75km; 225m; 5:32h). Són els afores del nucli actual de Bigues, però abans de creuar el riu, es continua per la seva dreta per una pista que baixa (19.81km; 224m; 5:33h). En una verneda es creua el riu fins arribar a la Baliarda (20.39km; 212m 6:58h). En aquest punt s'ha realitzat, aproximadament, la meitat de l'itinerari. La plaça principal de Bigues es troba a 300 metres d'aquest indret, i hi ha una bona oferta de restauració per fer un mos i recuperar forces.

La segona part de l'itinerari comença aquí, a la Baliarda, creuant la passera i enfilant-se entre el bosquet per la dreta del riu fins darrere ca l'Espasa (20.52km; 223m; 7:00h) i continuar a xaloc per continuar per l'Avinguda Francesc Maspons fins la cruïlla amb el Camí del Flix (20.84km; 212m; 7:05h). En aquest punt cal destacar l'accés a can Maspons, casa pairal de Francesc Maspons i Labrós i Francesc Maspons i Anglasell, il·lustres promotors de l'excursionisme català entre molts d'altres mèrits i honors. El camí del Flix és absolutament assolellat i després d'una petita rotonda (21.42km; 205m; 7:11h) passa a ser de terra -aquí es deixen els senyals del futur PR®-C 227-. Es deixa enrere el Flix i poc després s'abandona la pista per seguir un corriol que va a buscar el riu (21.80km; 199m; 7:15h). Es travessa el riu, es passa per sota el Pont de ca l'Onyó (22.69km; 187m; 7:24h) i es torna a travessar el riu per arribar al Polígon Industrial de can Magre (22.86km; 185m; 7:26h), punt de trobada amb el PR®-C 10. Sortosament, es pot voltar per l'exterior, tot seguint el riu i per un fantàstic i ombrívol corriol de terra. El riu torna a recuperar l'orientació general de migjorn, que ja no deixa fins l'aiguabarreig amb el Besòs. Sempre pel camí principal, arran de riu i sense creuar-lo, s'arriba a la Font de la Figuereta (24.37km; 176m; 7:42h), a la que s'accedeix per un baixant al costat d'uns plafons informatius força interessants. Pocs metres després, es creua el Pont de can Donat (24.53km; 175m; 7:46h), on es produeix la separació amb el PR®-C 10. Certament, el camí poc té a explicar. El desnivell és escàs, la vegetació de ribera acompanya en tot moment i només elements patrimonials com la Resclosa de la Casa Vella (25.31km; 165m; 7:55h) trenquen aquesta rutina -aquí es creua el GR®97-. Amb tot això, s'arriba al Gual de Sant Isidre (26.26km; 154m; 8:07h), que serveix per creuar el riu, travessar el Parc de can Font i tornar a creuar el riu pel Pont de can Juli (26.53km; 155m; 8:10h) i continuar a migjorn pel carrer asfaltat de la Font de Sant Cristòfol, a la que s'accedeix mitjançant un baixant (26.93km; 146m; 8:15h). És un tram on s'ha tornat a coincidir amb el PR®-C 10. El carrer asfaltat acaba en un corriol que transita entre la depuradora de Santa Eulàlia i el riu i acaba en una cruïlla de camins (27.93km; 140m; 8:26h).

S'està entrant en terme de Lliçà d'Amunt. Es segueixen uns molts pocs metres a la dreta i novament cap a migjorn, creuant el torrent de la Vall, i poc després es creua la carretera de Granollers a Caldes de Montbui pel Pont de Santa Justa (28.25km; 139m; 8:30h), on es comença a compartir trajecte amb el PR®-C 32. Cal parar atenció a can Felip (28.55km; 139m; 8:33h), ja que la pista gira per allunyar-se del riu, però paral·lel al mateix continua un corriol, que és per on cal seguir. És un tram en què les vistes al Pla de la Torre, a l'església de Lliçà d'Amunt i a la impressionant masia de can Puig dominant l'església distreu la vista mentre es va fent camí. Aquest acaba en una pista travessera que força a creuar el riu (29.78km; 127m; 8:46h) i a seguir-lo per l'esquerra dins el Bosc de la Riera. Dins el bosc cal estar atents a veure la passera que torna a creuar el riu (30.11km; 125m; 8:49h) i que mena al Parc del Tenes (30.21km; 125m; 8:51h), amb una guingueta que si està oberta es pot fer servir per fer una aturada al camí per recuperar forces pel darrer tram.

Es torna a buscar el riu baixant cap a l'antic safareig i creuar el pont de la carretera de Granollers a Lliçà d'Amunt, sortint en un extrem del parc esportiu del Tenes (30.42km; 123m; 8:53h). Es creua la riera de Merdans per l'Avinguda dels Països Catalans (30.60km; 125m; 8:55h) i després de les instal·lacions del camp de futbol (30.82km; 123m; 8:58h), una pistota baixa a l'esquerra per creuar el riu i sortir a una ampla pista situada als accessos de can Salvador i ca les Ànimes (31.00km; 121m; 9:01h). Sempre seguint la pista principal, aquesta s'allunya progressivament del riu, en un tram sense cap arbre. Es creua a gual el torrent de can Carlons (31.50km; 120m; 9:06h), ignorant el camí que mena a la casa, i a la següent cruïlla (31.60km; 124m; 9:08h), es tomba a ponent a recuperar la llera del riu, en un tram que segueix sense tenir ombres. Quatre arbres indiquen l'accés (32.38km; 109m; 9:16h) a la Bassa de can Dunyó (32.45km; 119m; 9:18h) , que té un aguait per poder divisar la fauna que hi habita sense molestar.

S'accedeix al darrer tram, el més lleig per l'excursionista ja que s'encadenen els polígons industrials un rere l'altre. Es deixa el PR®-C 32 i poc abans del Polígon Industrial El Pla (33.53km; 103m; 9:37h), ja a Lliçà de Vall, un corriol ben indicat baixa a creuar el riu fins a una pista (33.67km; 102m; 9:39h), que segueix a migjorn i s'abandona per creuar el pont de la carretera de Granollers a Sabadell (33.86km; 100m; 9:41h) i seguir-la per l'altra banda per arribar a l'entrada al Polígon Industrial El Perdellot (33.96km; 102m; 9:42h), que cal creuar-lo pel seu carrer principal al final del qual continua com una ampla i bonica pista de terra, molt assolellada també, però amenitzada amb les vistes al nucli antic de Parets del Vallès, on destaca el campanar neoromànic de l'església de Sant Esteve. Es creua per sota el pont de l'Avinguda Francesc Macià (35.76km; 86m; 10:02h) i en el pont de l'Avinguda de Josep Tarradellas (36.77km; 82m; 10:13h) es passa a l'esquerra del riu, en un entorn plenament modificar per la mà de l'home. D'aquí a l'aiguabarreig l'únic que es fa és creuar diversos ponts d'infraestructures: la C-17 (37.18km; 78m; 10:17h), el ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà (37.45km; 75m; 10:20h), els dos ponts de l'autopista AP-7 (38.42km; 69m; 10:29h), després dels quals hi ha un tram de corriol de terra que acaba en el pont del ferrocarril de Barcelona a Port-bou (38.92km; 66m; 10:34h), per arribar just després al costat d'un pont que comunica els polígons de Mollet del Vallès i de Montmeló (39.01km; 66m; 10:35h). Es pot accedir físicament a l'aiguabarreig amb el Besòs creuant aquest pont i seguint el curs del riu deixar l'Avinguda de can Prat per creuar pel camí que es va dibuixant els ponts de la C-33 i de l'AVE. Just després, en aquest entorn amb tan diferent al del naixement, el Tenes perd el seu nom per fondre's amb el Besòs (39.48km; 55m; 10:42h). Tornant al pont del punt quilomètric 39, es segueix el riu ara per l'esquerra i després de creuar la C-33 i l'AVE s'arriba al mirador de l'aiguabarreig del Tenes amb el Besòs (40.22km; 66m; 10:55h). En un cúmul de despropòsits, el rètol indica erròniament que és l'aiguabarreig del Congost i el Mogent, i la manca de manteniment ha fet que les canyes creixin prou com per no permetre veure l'aiguabarreig, així que en el moment de realitzar la ruta, el mirador no era tal.

Oficialment, el camí enllaça amb el camí fluvial del Besòs, així que expliquem també com anar-lo a trobar. Des del "mirador" de l'aiguabarreig, es remunta el Besòs per la seva dreta pel Passeig del Besòs, en el Polígon Industrial Sota el Molí de Montmeló. A la primera passera que es veu (41.51km; 72m; 11:07h), es creua el Besòs i a l'altra banda hi ha el camí fluvial del Besòs, que coincideix amb el GR®2, en un indret prou agradable del Polígon Industrial de can Bosquerons, en terme de Montornès del Vallès (41.65km; 72m; 11:10h).

Índex IBP: 97.