Camí dels 7 Sentits, Cervià de les Garrigues, extensió a l'Embassament de la Comunitat de Regants de l'Albi

Camí dels 7 Sentits, Cervià de les Garrigues, extensió des de l'Aqüeducte del Frare a l'Embassament de la Comunitat de Regants de l'Albi, retorn per la Devesa.
La conjunció de l’art escultòric amb la natura és el tret diferencial de la primera part d’aquesta bella excursió circular per un paratge de ribera inusitat al mig del secà de la comarca de les Garrigues. L’escultora Marta Pruna, que des del 2001 viu i treballa en el camp, ha aportat i integrat el seu art, de tall escarpat i interpretatiu de l’home i de la natura, en un tram de 3 km de la llera del Riu de Set, la qual hi aporta el joc de l’aigua, les tonalitats del bosc de ribera i la geomorfologia a voltes recòndita a voltes altiva. El conjunt de tot plegat és una ofrena als sentits, tal com indica el nom, El Camí dels 7 Sentits, denominació que juga amb el topònim del Riu Set, i que fa referència, segons l’autora, al setè dels sentits, el de la reflexió.
L’extensió des de l’Aqüeducte del Frare, al final del Camí dels 7 Sentits, a l’embassament de la Comunitat de Regants de l'Albi i el retorn per la Devesa són opcionals, permeten contemplar els esforços per convertir el secà en reg, que venen des del segle XIX, apropar-se a un pou de gel, seguir per més bosc de ribera i bosc de secà, discórrer entre camps i feixes de pedra seca, en unes terres de secà, que ara algunes són de reg, i finalitzar a Cervià de les Garrigues, municipi amb una riquesa arquitectònica i una activitat cultural destacades, malgrat el lent declivi en el nombre d’habitants.(1)
Deixem el cotxe a l’entrada Cervià de les Garrigues, prop del “Segell”, estàtua de Marta Pruna, inici i final de l'excursió.
Iniciem la caminada per la pista asfaltada de Cervià de les Garrigues a la Pobla de Cérvoles. Al cap d’1,1 km hi ha un pont que creua el Riu de Set i que no travessem, el deixem a la dreta, però val la pena aturar-s’hi per contemplar la ufana de canyís que hi ha a la llera del Riu de Set. A cap de 300 m trobem l’inici del Camí dels 7 Sentits, hi ha un panell indicatiu. Aquí comença la simbiosi d’art i natura, amb un seguit d’escultures a banda i banda del camí, entre d’altres: Clamor, Arrels, Cap d’Arenisca, Cunyes, Somieig 1 i 2, el Dorado que no és una escultura, és realçament daurat d’una escletxa a les roques rogenques; La Paraula Escrita; Somieig; Taula; Estàtua; Vigilants del Camí; Abraçada; Cova del So, amb mòbils de pedres que sonen agradablement dins una balma a la vora del riu --per afinar l’oïda com indica Marta Pruna; Nen que Somriu Dalt de la Roca; Nàiade..., i així fins a al pont de l’Aqüeducte del Frare, al cap de 3 km de l’inici del Camí dels 7 Sentits. L’Aqüeducte del Frare és un pont molt ben obrat, de pedra picada, sobre el Riu dels Gorgs, afluent del Riu de Set. Té una làpida que diu: “Labor improbus omnia vincit, MDCCCLXXV”, El treball tenaç o venç tot, 1877. Duia l’aigua a un molí fariner.(2)
Creuem el Riu dels Gorgs pel pont de l’aqüeducte i de seguida deixem la pista per prendre un corriol a l’esquerra, que en direcció est, per una carena boscosa entre el Riu de Set a la dreta i el Riu de Gorgs a l’esquerra, la traça del Wikiloc, des d’aquí fina al final de l’excursió, és una bona ajuda. Al cap d’uns 900 m deixem un corriol a l’esquerra i seguim en direcció est, al cap de 400 m més passem pel costat del pou de glaç a la nostra esquerra, poc visible per la malesa, i al cap de 200 m més deixem el corriol i derivem a l’esquerra, en direcció est, durant 300 m, fins arribar a l’embassament de la Comunitat de Regants de l’Albi. Sorprèn trobar un embassament d’aigua d’aquestes dimensions en una comarca de secà, abastit per un riu d’escàs cabal.
De tornada desfem el camí de l’anada durant 900 m, al cap dels quals tombem a la dreta, creuem el Riu dels Gorgs, que aquí no porta gairebé aigua, al menys quan hi passem nosaltres. Seguim prop de la llera del Riu dels Gorgs fins arribar al pont de l’Aqüeducte del Frare. Aquí girem 90º a nord, per tant, no tornem pel Camí dels 7 Sentits, sinó per un corriol per les feixes amb murs de pedra seca, durant 400 m, en ascensió, pel fons d’una coma, fins al pla, cota 500 m, a uns 50 m per sobre el riu, que aquí està a la cota 450 m. Seguim per les feixes cap a l’oest, però fent ziga-zagues a nord i a sud, fins a una cabana de pedra amb una arcada molt ben obrada, a uns 300 m des que hem arribat a la plana. Seguim encara per les feixes uns 100 m, fins arribar a un creuament de pistes. Ara seguim per la pista de la nostra esquerra, en direcció sud-oest, després oest, deixem les pistes que baixen al riu, i, al cap d’1,1 km des la cabana de l’arcada de pedra, arribem a dues cabanes, una de construcció recent, a la dreta, i una de rústica i antiga, més petita, de pedra ben obrada, a l’esquerra. Aquí la pista es divideix en dues, prenem la de la dreta i seguim per pista, a l’oest, a nord i altra vagada a l’oest, tot això durant 1,5 km, fins arribar a la carretera LP-7023 i per aquesta durant 400 m de Cervià de les Garrigues.
Amb tot, haurem caminat uns 11 km, amb poc desnivell, 200 m, a mig camí entre l’art de la natura i l’art inspirat en la natura, per la llera del riu, per la carena i per la plana agrícola, per paisatge silvestre i paisatge de conreu, per construcció de pedra seca ancestral i construcció elaborada de pedra no tan ancestral, tot plegat força diferent de l’excursionisme corrent, vaja, del tot interessant! Si hi afegim una excel·lent amanida, xató i guisat al bar-restaurant del Casal Municipal i una visita al nucli antic de Cervià de les Garrigues, a la tarda, i que el matí havíem pujat a l’excel·lent mirador dels Bessons prop de les Borges Blanques, un dels “100 cims de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)”, la jornada haurà estat més que completa!
1. Col·laboradors de la Viquipèdia. Cervià de les Garrigues [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2019 [data de consulta: 10 de març del 2019]. Disponible a la xarxa. (Ramon Amigó i Anglès, 2001)
2. Ramon Amigó i Anglès, Ramon Pere Anglès. Llista de noms, a L'Albi i els seus noms. (2001). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Treballs de l'Oficina d'Onomàstica, VI. 237.