Cami dels Bandolers. Les Cases- La Ràpita.

3 de gener de 2021

El mes passat vaig veure per les xarxes socials que els companys Joan i Camilo del centre excursionista la Foradada, i Vicen de l'Agrupació Excursionista d'Alcanar, van netejar i repintar el Camí dels Bandolers. Em va fer il·lusió tornar a repetir el camí. Us convido a visitar una ruta històrica del Montsià que s'ha recuperat i remarcat, i de camí visitarem nombrosos punts de gran interès etnogràfic, llegat dels nostres avantpassats.

Aproximació: Podem deixar el cotxe a l'entrador nord de les Cases d'Alcanar, al carrer Roca Tallada, abans del carrer d'accés al Camping les Cases.
Itinerari: Sortim a la N-340 i avancem uns metres en direcció sud-est, per creuar-la i pujar pel camí senyalitzat d'accés a la Serra de la Punta, o de la Tana, com es més coneguda a Alcanar. El camí asfaltat s'acaba a l'entrada d'uns vivers, seguim recte per camí de terra, que després d'unes àmplies ziga-zagues ens remunta a la Serra de la Punta. Al capdamunt trobem les entrades al búnquer pertanyent a la Bateria de Costa nº1, . on possiblement hi havia un polvorí, i que formava part de la línia de defensa de la costa dels Alfacs durant la guerra civil. Hi trobem diverses entrades que conflueixen en una sèrie de grans sales unides per túnels. Un punt privilegiat de vigilància de la bocana de la badia dels Alfacs.
Uns metres més endavant el sender es bifurca i prenem el ramal de l'esquerra que ens puja fins al vèrtex geodèsic de la Punta de la Tana.
Al coll que trobem més avall tenim el Camí dels Bandolers, marcat com a PR, que baixa cap al sud en direcció a Alcanar, i cap al nord en direcció a la Ràpita.
Prenem el ramal de la dreta que baixa cap als plans, amb la fàbrica del ciment com a teló de fons. El sender aviat es converteix en camí, i a la dreta, en mig d'uns bancals perduts podem veure una curiosa construcció. Aprofitant el que sembla per estructura un gran forn de calç, va estar modificat per convertir-lo en caseta, amb una cisterna a l'interior. La caseta de Xavier Ulldemolins. El pas del temps ha assolat la teulada i la vegetació l'ha envaït per complet.
Atents a les marques de PR seguim avançant cap al nord. Nombrosos camins i senders van creuant el camí dels Bandolers, que creua també, a la partida de la Fonda, les restes de l'antic Camp de Tir, un complex lúdic amb restaurant, piscina, camps d'esports i plaça de bous que va funcionar cap als anys 70 i 80 del segle passat, i avui està completament abandonat. El camí recuperat passa a tocar d'un magatzem i un xalet i surt al carrer del Camp de Tir A. El creuem i pel carrer del Camp de Tir B, remuntem cap a la Torre de Morralla.
La torre, dels segles XIV i XVI, és una de les fortificacions de la línia de vigilància i defensa de la costa enfront dels atacs dels pirates que devastaven la costa del delta, i que avui anirem trobant per tot el recorregut. La de Morralla, coneguda a la zona com "el castell" està restaurada i és propietat privada. Si ens fixem en l'estructura podem veure com la part de la dreta, mirada per darrera, està afegida a la construcció original, i tots els merlets estan reconstruïts. Destaca un matacà sobre la porta d'entrada, i els suports d'un altre a la paret de la cara sud.
Seguim les marques del PR que ens portem uns metres més amunt de la torre per trobar l'entrada d'un sender que va vorejant la falda de la serra i va a trobar la següent torre.
La Torre d'en Calvo. De la mateixa època que l'anterior pero completament malmesa i abandonada. Té dos grans afegits als dos costats de la base de la torre per convertir-la en masia i amb corrals a la part posterior. A l'interior es poden veure les modificacions que s'han anat fent a l'estructura original. Destaca a una de les mènsules de suport del matacà que hi ha damunt la porta, una cara tallada a la pedra.
El camí que passa per davant de la torre segueix en la mateixa direcció per anar a trobar l'entrada a les canteres de la fàbrica del ciment. Creuem la línia de transport dels materials de la cantera per un pontet i entrem a una zona de grans bancals perduts dins els terrenys de la propia fàbrica, resseguint polsoses pistes de terra. Per la dreta i en mig d'un d'aquests bancals veiem una curiosa construcció que ens apropem a visitar.
És l'aljub i les restes d'una vella corralissa del Moreno de la Lluca, reforçat externament en morter, on destaca a la part esquerra, paret sud, la vella marca de guarderia rural. A l'ampli interior hi trobem una cisterna i crida molt l'atenció la gruixuda llosa de pedra de la llinda.
Tornem al camí que ara ens remunta cap a les instal·lacions de la fàbrica a la cantera. Uns metres més avant podem sortir del cami i per l'esquerra arribar fins al límit de la immensa cantera. Quan la veus de prop te n'adones de l'immensa mossegada que se li ha fet a la serra.
Un altre cop al camí i en poca estona arribem a una cruïlla, on baixem uns metres per la dreta per visitar el Mas del Lluco, habitat fins no fa molts anys.
Tornem a la cruïlla i seguim ara el traçat dels Bandolers per un camí ample de carro en direcció nord.
Trobem l'entrador del barranc del Bassiol i creuem el barranc per seguir camí per les Martinenques, poblades en aquest tram per un dens pinar. Quasi al final d'aquest i per l'esquerra deixem un moment el Camí dels Bandolers seguint un sender, per anar a visitar localitzacions interessants. A la dreta del sender trobem les restes de la Caseta de Patorrat, una curiosa construcció molt antiga que té dos arcs de mig punt per sostenir el sostre, molt apegats un a l'altre. Es desconeix la funció d'aquesta construcció.
Uns bancals més avall el petit cocó de Patorrat és una altra petita joia en pedra en sec, de l'aprofitament de l'aigua a la serra; i molt proper l'aljub del Bufaire, de planta molt similar al que em vist al costat de la cantera del ciment. A la dreta de la porta podem veure una gran pica tallada a una roca.
Tornem al camí, i deixem l'entrador de la cantera dels Fartafaves a l'esquerra. El camí gira a la dreta però seguim recte per un sender que a tocar de les granges del Patacó ens deixarà al Camí del Llop. El seguim en pujada per la dreta del barranc de cara a la serra fins a un entrador marcat a la dreta. Al coll, coronat per una torre d'alta tensió, comencem a davallar per l'altra vessant fins a trobar el Camí del Pou d'Antó. Baixem uns metres i prenem el ramal de l'esquerra que ens deixa al vell abeurador de Codonyol. El camí torna a pujar un cop creua el barranc i segueix en direcció nord-est. Aviat veurem a la dreta la Caseta de l'Aljub, i retallada a la serreta de darrera, la Torre d'en Urbano o de Capadello, també coneguda com la "tercera torre" a la Ràpita. També datada entre els segles XIV i XVI, és una de les més ben conservades, mantenint l'estructura original, de planta quadrada i carreus de pedra picada als angles. Murs de maçoneria i porta adovellada, mirant a la muntanya. Té fins a tres matacans per protegir les entrades a la torre.
Creuem la carretera però a la part de dalt, a la falda d'una lloma també veurem la segona torre del moro, la d'en Pasqualot, també quadrangular, i de la mateixa línia de defensa de costa. Aquesta ha estat modificada a la base amb un gran sopluig. Compta també amb un matacà sobre mènsules que protegeix l'entrada.
El cami asfaltat ens porta cap a la darrera torre de la ruta: la de Camín, la torre del Moro. Aquesta, també de propietat privada, està també molt ben conservada amb merlets i dos matacans.
El camí es bifurca, tant per l'esquerra com recte arribem a la Ràpita.
Una preciosa passejada per la falda litoral del Montsià que ens transporta en l'espai i en el temps...
Salut i muntanya!!!