Camí dels Bons Homes (amb variant)

Santa Eulàlia de Timoneda

L’església de Santa Eulàlia de Timoneda és un edifici d’origen romànic, esmentada l’any 839, fou donada el 1131 pel bisbe d'Urgell a l'església de Solsona; des dels inicis del segle XX, i com a conseqüència del despoblament té agregada la de Terrassola. Consta d’una sola nau amb volta de canó i diversos cossos afegits. La porta, adovellada i datada el 1623, s’obre al mur sud. L’edifici presenta un notable campanar de torre de planta quadrangular d’estil romànic que presenta tres nivells d’obertures – el campanar s’estreny progressivament a cada nivell - i coberta de quatre vessants. El tercer pis és posterior i tot el conjunt va ser restaurat el 1993. El campanar tenia a les esglésies romàniques, una funció simbòlica, més enllà de la utilitària, que habitualment consistia en exercir com lloc de guaita i bada ; representava alhora l’eix ascensional que s’adreça a Déu, i per la seva estructura robusta i compacta, conferia seguretat i fortalesa als creients. El fossar situat al davant del conjunt d’edificis a manera de pantalla, li atorga una pàtina de solemnitat.

Castell d'Odèn

Es troba a la part central-nord del municipi, damunt de l'església parroquial de santa Cecília d'Odèn, culminant l'escarpada carena del Castell i dominant la profunda Coma del Boix i els Estellots del Call. S'hi va des de la carretera L-401 (de Pont d'Espia a Coll de Jou), al punt quilomètric 26,9 (42° 08′ 09″ N, 1° 27′ 15″ E), a la Creu del Call, prendre la que baixa a Santa Cecília (senyalitzada) en 0,5 km. A llevant del cementiri de l'església surt un camí ben evident que puja al castell, des d'on es gaudeix d'un panorama magnífic. Història La primera notícia que tenim del «castri Odenne» és de 1073, en una afrontació d'un alou d'Isanta i, uns anys més tard, en una afrontació del castell de Timoneda. L’any 1116, Ermengol VI, comte d’Urgell, empenyorà totes les franqueses que tenia en el castell i terme d’Odèn a favor de Mir Arnau, pel preu de 200 sous. Mir Arnau, amb la seva muller Guilla i llurs fills, cedí el castell i l'església a Santa Maria de Solsona el 1134. L’any 1208, Ermengol VIII, comte d’Urgell, llegà en alou tots els masos que tenia en aquest castell a Santa Maria de Solsona. A final del segle XIII hi vivia el cavaller Bernat d'Odèn. El 1375, el «castrum d'Oden» figurava a la sèrie de castells que passaren a constituir el comtat de Cardona. A la documentació guardada a l'Arxiu Diocesà de Solsona es pot continuar observant la trajectòria del castell d'Odèn, dels seus diferents propietaris i de les relacions econòmiques i socials establertes a l'entorn seu, fins a arribar a l'any 1563 en què, per disposició del llegat del senyor Jeroni Solà, propietari del castell, aquest i tot el seu terme passà a ser propietat de la canònica de Santa Maria de Solsona. El 1621 hom féu restaurar el castell amb el terç de les vendes de terra que havia cobrat el batlle anterior, anomenat Valletbò, i amb les rendes de la comunitat de la capbrevació del 1618 i el 1619. L'alta jurisdicció del castell d'Odèn fou, però, de la casa de Cardona. L’any 1831 pertanyia a la Comunitat de Preveres de la Catedral de Solsona. Arquitectura El castell ha sofert moltes transformacions que fan difícil saber quines parts corresponen a cada època. El castell té església pròpia, adossada a la banda sud de la façana principal. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, coberta amb volta apuntada feta d'argamassa i pedra, que arrenca d'una cornisa de pla i bisell. La cornisa del mur de tramuntana és situada més amunt que la del mur de migjorn. En aquest mur hi ha una finestreta rectangular sota la cornisa; més a l'extrem, gairebé a frec amb el castell, hi veiem una porta d'arc de mig punt adovellat. Les dovelles de la porta de l'església i les de la del castell han desaparegut. L'aparell ha estat fet a base de carreuons desbastats, disposats en filades uniformes, que fan pensar en les formes del segle XI o les rurals del segle XII. Damunt la cornisa s'observen forats de bastida. Del castell cal destacar la llinda de la finestra situada damunt la porta d'entrada, que té gravat un escut amb un sol sostingut per dos personatges.

La Pedra

Tuixent

Josa del Cadí

Gósol

Bagà

Bellver de Cerdanya

Puigcerdà

Solsona

Lladurs

Sant Llorenç de Morunys

La Coma

Coll de Port

Coll de Josa

Castell de Gósol

Pollegó Superior Pedraforca

Grèixer

Refugi de Sant Jordi

L'any 1951, la delegació catalana de la llavors Federación Espanyola de Montanyismo, va habilitar com a refugi l'antic Hostal de la Font del Faig, ubicat en un enclavament estratrègic al peu del coll de Pendís. En aquell moment, l'opuscle que ho va proclamar resava: "Unas de les labors mes interessants i perdurables per a l'excursionisme és la creació de refugis de muntanya, que desitgem realitzar tot i la nostra escassa possibilitat econòmica". Temps desprès, l'estat precari de l'edifici va propiciar que els propietaris cedissin a la FEEC, una parcel·la veïna per erigir-hi un nou refugi. Gràcies al suport econòmic de la Diputació de Barcelona, es va bastir un equipament de nova planta que fou inagurat el 29 d'octubre de 1961. La Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya manté els refugis com una àrea essencial en els seus objectius de servei a l'excursionisme i intensifica malgrat els moments de crisis, les actuacions de millora de tots els seus equipaments. Sortiu de les amables poblacions de l'Alt Berguedà o de la ufanosa Cerdanya, endinseu-vos per boscúries, gorges, prats i barrancades, ascendiu vers les fonts que besen el sotabosc de pinedes i fagedes. Allí, vora l'alta carena, us hi espera amatent el refugi de Sant Jordi, per contemplar la bellesa d'aquesta terra tant nostrada. Jordi Merino, President de la FEEC. Situació: El refugi de Sant Jordi s'eleva a una altitud de 1.565 metres, al sud-est del coll de Pendís (serra d Moixeó). Al costat hi té la font del Faig i es troba dins el Berguedà, molt a prop del límit amb la Cerdanya. Accés: Des de Bagà cal pendre la carretera de Gisclareny i al cap 2,5 km deixar-la per una pista a la dreta en direcció a les fonts del Bastareny. S'aparca al costat de la font Nostra de l'Hostalet i es puja al refugi passant gorges dels Empedrats (2h). També s'hi pot accedir des de Grèixer pel GR-107 , passant pel coll d'Escriu (2.30h). Un tercer accès s'hi apropa des de Riu de Cerdanya. Cal deixar el vehicle a la barrera de la pista de Riu i el coll de Pendís. En 40 min es puja a aquest coll i es davalla el refugi. Instal·lacions: Lavabos, dutxes i aigua calenta 48 places, Lliteres, flaçades i matalassos. Llar de foc, lloc per cuinar, estufes, menjars i begudes. En absència del guarda, part lliure de 12 places.

Coll de Pendís

Refugi dels Cortals d'Ingla

Petit refugi de muntanya que es troba al peu del Cadí, és un refugi guardat que disposa una habitació amb 22 lliteres corregudes amb matalassos mantes i coixíns, sevei de menjar y beure, un WC i dutxa d'aigua calenta I una bonica llar de foc. Situat al bell mig de la Vall de l'Ingla a 1610m. Dins del parc natural Cadí-Moixeró envoltat per un meravellós bosc i amb vistes al Puig-Pedrós i a la vall d'Engorgs. Els entorns són ideals per a pícnic, hi ha font, barbacoes, bancs i taules preparades i amb molt bones vistes cap al Cadí i la Cerdanya. Accés en vehicle des de Bellver de Cerdanya o Riu de Cerdanya i a peu des de Bellver o Coll de Pendís.