Activity

Camí dels Bons Homes variant 2. Guils de Cerdanya-Porta

Download

Trail photos

Photo ofCamí dels Bons Homes variant 2. Guils de Cerdanya-Porta Photo ofCamí dels Bons Homes variant 2. Guils de Cerdanya-Porta

Author

Trail stats

Distance
9.69 mi
Elevation gain
1,814 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
1,398 ft
Max elevation
5,673 ft
TrailRank 
35
Min elevation
4,094 ft
Trail type
One Way
Time
4 hours 9 minutes
Coordinates
1823
Uploaded
April 25, 2014
Recorded
December 2011
Be the first to clap
Share

near Guils de Cerdanya, Catalunya (España)

Viewed 2389 times, downloaded 56 times

Trail photos

Photo ofCamí dels Bons Homes variant 2. Guils de Cerdanya-Porta Photo ofCamí dels Bons Homes variant 2. Guils de Cerdanya-Porta

Itinerary description

[CA] Camí dels Bons Homes variant 2. Guils de Cerdanya-Porta



El Camí dels Bons Homes discorre entre Berga i Foix (Arieja) inspirat en els camins utilitzats pels càtars durant els segles XIII i XIV. Es tracta d'una ruta internacional senyalitzada com a sender de gran recorregut GR 107, amb marques de pintura de color blanc i vermell, banderoles direccionals i indicacions informatives que disposa de serveis d’allotjament i de transport (cal consultar el web específic de la ruta).

El catarisme va ser un corrent religiós i social basat en el retorn als valors del cristianisme primitiu. Va sorgir a Bulgària i durant els segles XII i XIII s'estengué per l'Imperi Germànic, la Provença, el Llenguadoc i el Pirineu. La història dels càtars està molt relacionada amb el rumb de la Catalunya medieval. De fet, la monarquia franca va veure en la croada càtara l'excusa per a la seva expansió vers al sud a despit de l'embrionària nació occitanocatalana que, probablement, s'hagués acabat formant. La derrota de Muret (1213), on va morir Pere I de Catalunya i Aragó, va significar l'inici del declivi del catarisme i un canvi substancial de la política catalana, que, durant el regnat de Jaume I, va girar-se al sud i al mar, vers els actuals País Valencià i les Illes Balears.

En aquest recull, s'explica el tram a peu que discorre entre Queralt (Berguedà) i Porta (Alta Cerdanya), repartit en quatre etapes que sumen 110 km de recorregut, uns 5.000 m de desnivell acumulat en pujada i 4.600 m de baixada. S'hi afegeix una variant d'hivern de dues etapes que duu de Bellver de Cerdanya a Porta passant per la vall de Querol. Cal tenir en compte que en el període comprès entre finals d'octubre i mitjan maig les parts altes de la travessa estan cobertes de neu i ofereixen condicions d'alta muntanya. Finalment, hi ha alternatives per seguir el camí a cavall i amb bicicleta de muntanya.

Ruta senyalitzada

Plantejament pràctic de la ruta
Segon tram de la variant d'hivern. Guils de Cerdanya-Porta:

Aquesta variant es proposa per evitar el pas de la Portella Blanca, situat entre les valls de la Llosa i de Campcardós. Aquest coll, de 2.515 m d'altitud, representa el punt més alt de tot el recorregut i està cobert per importants gruixos de neu durant els mesos d'hivern. L'itinerari alternatiu per arribar a Porta voreja la carena principal flanquejant el massís de Puigpedrós en direcció a llevant per les poblacions d'Ordèn, Éller, Meranges i Guils de Cerdanya i girant al N per la vall de Querol. S'ha dividit en dos trams utilitzant el poble de Guils de Cerdanya com a punt central.

Descripció:
0,00 km (1.375 m). Plaça Major de Guils de Cerdanya. Se surt del poble en direcció a llevant pel carrer Malet i es va a parar a la carretera de Fontanera. Quan aquesta gira al N (km 0,47, 1.369 m), es deixa l'asfalt i es continua cap al NE per una pista que, 200 m més enllà, creua un rec d'aigua. En aquest punt, es travessa també la frontera estatal i s'entra a França i a l'Alta Cerdanya.

0,92 km (1.334 m), 0 h 13 min. Després d'un revolt cap al SO, es deixa la pista i s'agafa un camí que surt en direcció NE i es dirigeix a Sant Pere de Sedret i cal Romeu (itinerari número 4 de la senyalització local). Es passen les runes del que va ser el nucli de Sant Pere de Sedret (km 1,15, 1.342 m), la masia de cal Romeu (km 1,52, 1.347 m) i se surt a una pista que se segueix a l'esquerra (NE) durant 180 m. Quan la pista descriu un fort revolt cap al NO, cal deixar-la i prendre el corriol que baixa per l'obaga de la serra Blanca de la Tor en direcció al fons de la vall de Querol (senyalitzat com a sender local número 2).

2,41 km (1.247 m), 0 h 32 min. Pla d'Iravals, al costat de la línia de tren de la Tor de Querol a Tolosa de Llenguadoc. Es desemboca a una pista, que es pren a l'esquerra (NO) i es camina mantenint les vies del tren a la dreta. Vall enllà, la pista es transforma en un camí senyalitzat com a sender número 6 (km 3,47, 1.273 m) que, en suau pujada, s'endinsa per la ufanosa obaga de Tremolet. Més endavant, es tomba bruscament al NE, es creua la via del tren per un pas soterrat i, després, el riu Querol per un pont (km 4,54, 1.264 m). A l'altra banda, es desemboca a una pista que se segueix a l'esquerra girant al NO.

4,98 km (1.268 m), 1 h 10 min. Es deixa la pista que, per la dreta, duu al llogaret de Riutés. Es tomba a l'esquerra (SO), es travessa el riu per un pont i s'arriba a una bifurcació (km 5,32, 1.269 m): cal girar a la dreta (NO) seguint per la pista que discorre entre dues fileres de pollancres. S'accedeix al nucli de Quers (km 6,40, 1.292 m). A la dreta, a l'altra banda del pont del Querol, es veu la carretera N-20 que va de la Guingueta a Porta i al port i túnel de Pimorent. Es tomba a l'esquerra, es creua una gran pedrera i es gira al N seguint per la pista que avança pel fons de la vall. Més endavant, es torça al NE i es travessa la via del tren i el pont del riu. Finalment, creuant la carretera general N-20, se surt al vilatge de Cortvassill.

8,60 km (1.349 m), 2 h 05 min. Cortvassill, municipi de Porta. Es travessa el poble pels carrers dels Isards i de la Capella deixant a la dreta l'esvelta església romànica de Sant Marçal. Es continua cap al NO seguint pel camí de l'Hostal Vell, se surt a tocar de la carretera (km 9,00, 1.367 m) i, abans que aquesta tombi a l'esquerra (O) per creuar el riu, cal deixar-la per agafar la pista que surt a la dreta en direcció N. S'arriba a Querol (km 9,58, 1.373 m). El nucli, disposat sota les fermes torres del que fou el castell medieval que defensava la vall, queda a l'esquerra, a l'altra banda del riu. Es prossegueix recte, es travessa la via del tren per sota (km 9,98, 1.405 m) i se surt a la carretera general.

10,43 km (1.430 m), 2 h 37 min. Es pren la carretera N-20 a l'esquerra per creuar el riu. Immediatament després del pont, es deixa l'asfalt i es gira a la dreta (NO) pel camí que s'endinsa per l'espessa foresta de la baga de Salou seguint els senyals grocs del sender local. Amb algunes pujades sobtades i fortes, s'entra a la vall de Campcardós, on el camí tomba a ponent i desemboca al riu, que es travessa per un pont de fusta. Uns metres més endavant, se surt a un camí més fressat.

13,60 km (1.730 m), 3 h 40 min. Camí de la vall de Campcardós. Confluència amb el recorregut principal del Camí dels Bons Homes o GR 107. Es gira a la dreta i, ja en descens, es fa cap a Porta.

15,59 km (1.511 m), 4 h 09 min. Porta, darrera població de l'Alta Cerdanya abans del coll de Pimorent. S'accedeix al poble passant pel pas soterrat del tren. Final de les etapes catalanes del Camí dels Bons Homes. A partir d'aquí, el recorregut salta el coll de Pimorent i s'endinsa per terres occitanes arribant en quatre jornades a Montsegur i després a Foix passant per Merenç de las Vals (Merens-les-Vals), Acs dels Tèrmes (Ax-les-Termes), Orlu, Montelhó (Montaillou) i Comús. La línia de tren -l'estació és a tocar del poble- pot servir d'enllaç amb la Tor de Querol i Puigcerdà.






[ES] Camí dels Bons Homes variante 2. Guils de Cerdanya-Porta



El Camí dels Bons Homes discurre entre Berga y Foix (Ariège) inspirado en los caminos utilizados por los cátaros durante los siglos XIII y XIV. Se trata de una ruta internacional señalizada como sendero de gran recorrido GR 107, con marcas de pintura de color blanco y rojo, banderolas direccionales e indicaciones informativas que dispone de servicios de transporte y alojamiento (es necesario consultar el web específico de la ruta).

El catarismo fue una corriente religiosa y social basada en el retorno a los valores del cristianismo primitivo. Surgió en Bulgaria y durante los siglos XII y XIII se extendió por el Imperio Germánico, Provenza, Languedoc y el Pirineo. La historia de los cátaros está muy relacionada con el rumbo de la Cataluña medieval. De hecho, la monarquía franca vio en la cruzada cátara la excusa para su expansión hacia el sur a despecho de la embrionaria nación occitano-catalana que, probablemente, se hubiera acabado formando. La derrota de Muret (1213), donde murió Pedro I de Cataluña y Aragón, significó el inicio del declive del catarismo y un cambio sustancial de la política catalana, que, durante el reinado de Jaime I, se volvió hacia el sur y el mar, hasta el País Valenciano y las Islas Baleares.

En esta recopilación, se explica el tramo a pie que discurre entre Queralt (Berguedà) y Porta (Alta Cerdanya), repartido en cuatro etapas que suman 110 km de recorrido, unos 5.000 m de desnivel acumulado en subida y 4.600 m de bajada. Se añade una variante de invierno de dos etapas que lleva de Bellver de Cerdanya a Porta pasando por el valle de Querol. Hay que tener en cuenta que en el periodo comprendido entre finales de octubre y mediados de mayo las partes altas de la travesía están cubiertas de nieve y ofrecen condiciones de alta montaña. Por último, hay alternativas para seguir el camino a caballo y en bicicleta de montaña.

Ruta señalizada.

Planteamiento práctico de la ruta
Segundo tramo de la variante de invierno. Guils de Cerdanya-Porta:

Esta variante se propone para evitar el paso de la Portella Blanca, situado entre los valles de la Llosa y de Campcardós. Este collado, de 2.515 m de altitud, representa el punto más alto de todo el recorrido y está cubierto por importantes espesores de nieve durante los meses de invierno. El itinerario alternativo para llegar a Porta bordea el cordal principal flanqueando el macizo de Puigpedrós en dirección a levante por las poblaciones de Ordèn, Éller, Meranges y Guils de Cerdanya y girando al N por el valle de Querol. Se ha dividido en dos tramos utilizando el pueblo de Guils de Cerdanya como punto central.

Descripción:
0,00 km (1.375 m). Plaza Major de Guils de Cerdanya. Se sale del pueblo en dirección a levante por la calle Malet y se llega a la carretera de Fontanera. Cuando esta gira al N (km 0,47, 1.369 m), se deja el asfalto y se continúa hacia el NE por una pista que, 200 m más allá, cruza una acequia. En este punto, se atraviesa también la frontera estatal y se entra en Francia y L'Alta Cerdanya.

0,92 km (1.334 m), 0 h 13 min. Después de una curva hacia el SO, se deja la pista y se toma un camino que sale en dirección NE y se dirige a Sant Pere de Sedret y Cal Romeu (itinerario número 4 de la señalización local). Se pasan las ruinas de lo que fue el núcleo de Sant Pere de Sedret (km 1,15, 1.342 m), la masía de Cal Romeu (km 1,52, 1.347 m) y se sale a una pista que se sigue a la izquierda (NE) durante 180 m. Cuando la pista describe una fuerte curva hacia el NO, hay que dejarla y tomar el sendero que baja por la umbría de la sierra Blanca de la Tor en dirección al fondo del valle de Querol (señalizado como sendero local número 2) .

2,41 km (1.247 m), 0 h 32 min. Llano de Iravals, junto a la línea de tren de la Tor de Querol a Tolosa de Llenguadoc. Se desemboca en una pista, que se toma a la izquierda (NO) y se camina manteniendo las vías del tren a la derecha. Más allá, la pista se transforma en un camino señalizado como sendero número 6 (km 3,47, 1.273 m) que, en suave subida, se adentra por la esplendorosa umbría de Tremolet. Más adelante, se gira bruscamente al NE, se cruza la vía del tren por un paso subterráneo y, después, el río Querol por un puente (km 4,54, 1.264 m). Al otro lado, se desemboca en una pista que se sigue a la izquierda girando al NO.

4,98 km (1.268 m), 1 h 10 min. Se deja la pista que, por la derecha, lleva a la aldea de Riutés. Se gira a la izquierda (SO), se cruza el río por un puente y se llega a una bifurcación (km 5,32, 1.269 m): hay que girar a la derecha (NO) siguiendo por la pista que discurre entre dos hileras de chopos. Se accede al núcleo de Quers (km 6,40, 1.292 m). A la derecha, al otro lado del puente del Querol, se ve la carretera N-20 que va de la Guingueta a Porta y al puerto y túnel de Pimorent. Se gira a la izquierda, se cruza una gran cantera y se gira al N siguiendo por la pista que avanza por el fondo del valle. Más adelante, se tuerce al NE y se atraviesa la vía del tren y el puente del río. Finalmente, cruzando la carretera general N-20, se sale a la aldea de Cortvassill.

8,60 km (1.349 m), 2 h 05 min. Cortvassill, municipio de Porta. Se atraviesa el pueblo por las calles de Els Isards y de la Capella dejando a la derecha la esbelta iglesia románica de Sant Marçal. Se continúa hacia el NO siguiendo por el camino de L'Hostal Vell, se sale junto a la carretera (km 9,00, 1.367 m) y, antes de que ésta gire a la izquierda (O) para cruzar el río, hay que dejarla para coger la pista que sale a la derecha en dirección N. Se llega a Querol (km 9,58, 1.373 m). La aldea, dispuesta bajo las firmes torres de lo que fue el castillo medieval que defendía el valle, queda a la izquierda, al otro lado del río. Se sigue recto, se cruza la vía del tren por debajo (km 9,98, 1.405 m) y se sale a la carretera general.

10,43 km (1.430 m), 2 h 37 min. Se toma la carretera N-20 a la izquierda para cruzar el río. Inmediatamente después del puente, se deja el asfalto y se gira a la derecha (NO) por el camino que se adentra por la espesa foresta de la umbría de Salou siguiendo las señales amarillas del sendero local. Con algunas subidas repentinas y fuertes, se entra en el valle de Campcardós, donde el camino gira a poniente y desemboca en el río, que se cruza por un puente de madera. Unos metros más adelante, se sale a un camino más trillado.

13,60 km (1.730 m), 3 h 40 min. Camino del valle de Campcardós. Confluencia con el recorrido principal del Camí dels Bons Homes o GR 107. Se gira a la derecha y, ya en descenso, se llega a Porta.

15,59 km (1.511 m), 4 h 09 min. Porta, última población de L'Alta Cerdanya antes del collado de Pimorent. Se accede al pueblo pasando por el paso subterráneo del tren. Final de las etapas catalanas del Camí dels Bons Homes. A partir de aquí, el recorrido salta el collado de Pimorent y se adentra por tierras occitanas llegando en cuatro jornadas a Montsegur y luego a Foix pasando por Merenç de las Vals (Merens-les-Vals), Acs dels Tèrmes (Ax-les-Termes), Orlu, Montelhó (Montaillou) i Comús. La línea de tren -la estación está cerca del pueblo- puede servir de enlace con la Tor de Querol y Puigcerdà.




Comments

    You can or this trail