Camí dels Enginyers, Coma Vaca - Núria - 27 Agost 2020

La ruta no us la descriuré perquè està tan trepitjada que de segur que hi ha desenes de ressenyes molt millors de les que pugui fer. Així que aniré a les anècdotes que poden ser més útils a futurs senderistes.

Aquest és el tercer dia d'una ruta inicial de cinc dies per la vall de Núria i el circ d'Ulldeter, juntament amb la Txell, la meva filla petita de catorze anys. Teníem reserva als refugis d'Ulldeter, Coma de Vaca, Pic de l'Àliga i Corral Blanc. La idea inicial era anar el primer dia des de Queralbs fins a Ulldeter, el segon anar fins al refugi de Ras de Carançà i tornar al Coma de Vaca, el tercer anar a Núria pel camí dels enginyers pel matí i fer la part Oriental de l'Olla (pujar a la Fosa del Gegant, fer el Noucreus i baixar) per la tarda, el quart, tornar a pujar al coll de Noufonts, fer la part Occidental de l'Olla fins el Puigmal i baixar al Corral Blanc i el cinquè tornar a Queralbs on vem deixar el cotxe. Tanmateix, amb el condicionant de la reserva dels refugis per evitar quedar-nos una nit al ras, estàvem oberts a la improvisació del temps i del temps (temps de ruta diària i temps meteorològic). Un primer canvi ens el va proposar la Yolanda, guarda del refugi Manelic o Coma de Vaca: anar des d'Ulldeter al Ras de Carançà i després tornar fins al Coma de Vaca en un dia era excessiu. Potser 11 - 12 hores de caminar a bon ritme. Així que la primera decisió va ser el segon dia des d'Ulldeter, pujar al Bastiments i resseguir tota la carena fins al Torreneules i baixar a Coma de Vaca. Això tampoc es va complir. El matí del segon dia estant a Ulldeter, el vent bufava de valent i fer la ruta per la carena des del Bastiments fins al coll del Noucreus per anar a fer el Torreneules, passant per algun pas aeri entre el Pic de Freser i el de l'Infern amb una nena de 14 anys no era el més assenyat, tot i que ella està molt acostumada a fer rutes llargues i dures amb l'Escola d'Excursionisme del Club Muntanyenc Sant Cugat i fa 4 anys que fa escalada. Així que vàrem decidir pujar al coll de la Marrana i seguir el GR-11 fins al coll de Tirapits i seguir la carena des d'aquell punt, evitant les fortes ràfegues de vent en el primer tram dalt del coll. Així ho férem i arribàrem al Torreneules envoltats d'un nou perill: la boira. Per sort, des de que em van haver de rescatar els bombers ara fa cinc anys a Ensija, també per la boira, quan se'ns va fer de nit amb més de tres hores de boira al meu fill mitjà d'onze anys i a mi, sense res d'abric i morts de fred a finals d'agost, des de llavors no surto ni a pixar sense el GPS i piles de recanvi. A més, aquest dia la boira es va obrir de seguida i no va causar major problema tret de no poder veure el paisatge. Des del cim del Torreneules, la Txell volia baixar pel dret, però com que hi ha cingleres i no conec cap camí, vàrem decidir desfer el coll fins la Jaça de Dalt i anar fins al refugi pel sender marcat al mapa de l'Alpina resseguint tota la coma de Vaca. Arribats al refugi, ens varen avisar de que el darrer dia s'esperava una tempesta elèctrica, així que vàrem tornar a canviar els plans. L'endemà després d'esmorzar vàrem anar fins a Núria pel camí del Enginyers (GR-11.7). Els que no ho sàpiguen, com uns joves amb els vàrem compartir sopar la nit anterior, en aquest camí hi ha un parell de passos aeris desaconsellats per als qui tenen vertigen. Aquesta colla a mig camí, o bastant al principi, vaja, varen haver de recular per la impressió de l'alçada en la ruta i haver de buscar una ruta alternativa. Naltros vàrem arribar bé al Pic de l'Àliga, tot un "hotel de luxe" per muntanyencs avesats a dormir fent bivac o en refugis atapeïts. Efectivament, aquell vespre ja van caure els primer xàfecs i la previsió de tempesta per l'endemà es va confirmar. Així que vàrem trucar per anul·lar la reserva del Corral Blanc i des de Núria l'endemà al matí, prendre la via directa per baixar a Queralbs pel camí vell (GR-11) que ressegueix les impressionats i precioses gorgues de Núria.

Aquesta és la ruta del tercer dia: sortim del refugi de Coma de Vaca després d'esmorzar i acomiadar-nos de la Yolanda i el Pau, que estava de reforç. La ruta no té cap misteri, segueix tota l'estona el GR-11.7. Cal fe menció als passos una mica aeris que hi ha un cop passat el coll dels Homes arribant al Clot de Malinfern, que com el seu nom indica, no és apte per gent amb vertigen. Unes cadenes i escales de ferro ajudaran en un parell de trams, però també es passa per una paret amb un fort barranc al costat del corriol ben estret. El sender és molt més suau des de llavors. Ens aturem a les Pedrisses per descansar, menjar i beure una mica, ja amb vistes a Núria. Fa molt bon dia i el sol ajuda a eixugar la suor de la roba. Al cap de mitja hora arribem a Núria i pugem fins a l'alberg del Pic de l'Àliga, on soparem i passarem la nit. Ens dutxem i dinem, i per la tarda anem a fer un vol de turistes per Núria, mentre s'acosta l'esperada tempesta que ens fa tornar a córre-cuita cap a l'alberg i obliga a acabar la jornada excursionista.

Aprofito per agrair des d'aquí les atencions de la Yolanda i el Pau, que ens van atendre al Manelic (el Xevi no hi era). L'Elisenda i la Irene al d'Ulldeter (en Willie estava per allà però no vàrem coincidir) i l'Albert del Corral Blanc (per mantenir-me la paga i senyal de la reserva per més endavant després de l'anul·lació). Entenc que els refugis no deixen de ser un negoci i tothom té dret a guanyar-se la vida, però s'agraeix una mica d'humanitat quan els guardes de refugis no et miren per sobre l'espatlla com si fossis un pixapí més. Malauradament, no sempre és així i alguns a tu, client seu, et miren com un perdonavides. Direm el pecat però no els pecadors. Els usuaris de refugis ja m'entenen.