Camí equipat de les Valls a Sant Martí Sarroca
near Sant Martí Sarroca, Catalunya (España)
Viewed 856 times, downloaded 74 times
Trail photos
Itinerary description
He de dir que ara ja entenc perquè ningú sembla pujar a l’Artiga: es un cim cobert de vegetació i sense visibilitat. Allà només val la pena d’anar_hi si vols fer una mica mes de desnivell i/o kilometratge.
En canvi, si no ets de Sant Martí, i no coneixes massa bé Sant Martí, s’ha d’anar a veure l’Esglèsia i el castell. Son dues construccions magnífiques que no pots deixar de visitar.
El camí equipat de la Vall té una mica de tot. Jo he vist rutes a Wikiloc i hasta vídeos en que la fan infants molt petits. Implícitament, i a vegades també explícitament es diu que es un itinerari ideal per fer amb família. Jo no negaré que ho pugui fer una família , però em sembla que es una ruta que té in cert nivell de risc i pot resultar perillosa per a gent poc acostumada a caminar per muntanya. Es un itinerari que té pendents de baixada bastant dretes per terreny inestable, normalment hi ha cordes que ajuden i donen seguretat però no n’hi ha en totes les baixades, pel que en algún punt es pot relliscar i caure. També hi ha punts en que es camina molt a prop del buit , pel que una caiguda pot tindre consequències molt greus. La gent ha d’anar concentrada en el que fa quan passa per aquests punts i , sobretot, portar la quitxalla ben cont-trolada si fa em camí amb gent menuda. Per últim, hi ha marques grogues que indiquen el camí pero no sempre les he vist, si es que n’hi ha, en aquells punts a on hi ha més d’un senderó, cosa que m’ha fet equivocar-me més d’ina vegada.
Al final les meves sensacions han estat positives, molt positives de fet, de manera que segur que hi tornarè d’aquí a poc temps per veure algún punt d’interés que avui m’he perdut. Es una bonica sortida, per gaudir de coves, parets de la cinglera, cordes ,grapes de ferro i un preciós conjunt històric ( per cert, sembla que es pot visitar el castell en dies festius ja que he vist un grup que en sortia, avui diumenge 11 d’octubre
Waypoints
100 mts carretera. Al fons cami que agafaré
Des del punt a on he deixat el cotxe s’han de caminar uns 300 metres sobre asfalt dins que s’entra en la pista que es veu a la fotografía. Els primers 200 metres van per una zona urbanitzada i els 100 metres següents per carretera
Can Carbó
Segons la web de l’Ajuntament de Sant Martí Sartica es tracta d’un edifici dels segles XVII -XVIII
Vista conjunt històric cami encara es asfaltat
Des que he deixat la carretera vaig per una pista encimentada. En aquest punt tinc una bonica vista del conjunt històric ( església i castell?
Cim del Turó de l’Artiga
Cim sense vistes i sense accés clar ja que està tot plé de vegetació. No val la pens d’anar-hi
A la meva dreta surt corriol, senyalitzat amb un pal ( foto2)
S’ha d’anar amb compte perquè es fácil passar de llarg
Segona corda, està a continuació de la primera
Aquesta t’ajuda a baixar. El pas no té cap dificultat
Zona de la Pastera
Pas estret per entre la roca. Per sortir-ne per l’altre costat hi ha una corda ( foto 4) que ajuda a impulsar-se cap amunt. Es un pas sense cap mena de risc
Les cordes m’han portat a aquestes balmes.
La vista del Conjunt Històric es magnífica. Per baixar ho faré per les grapes ( foto 2) d’una antigua ferrata. No es perillós però per agafar la primera grapa t’has d’ajupir de cara al buit i això pot fer agafar por a gent no acostumada a aquests tipus de moviments
Un cop vist el forat del waypoint anterior he tornat enrera per continuar baixant
Una marca groga i vistes de la cinglera
He fet un tram a on ha estat complicat orientar-se ( des del punt a on hi havia les grapes)
S’ha de girar a l’esquerra i pujar a la roca de la foto 2
Aquest es un dels punts en que no he vist senyalització i en que hi ha més d’una opció . Es difícil de sapiguer quin es el bon camí
Esglèsia i Castell de Sant Martí Sarroca
Un lloc que a on val la pena d’anar.
El que segueix està a la web de l’Ajuntament de Sant Martí
El turó de la Roca és el centre de referència del municipi de Sant Martí Sarroca. Les primeres dades històriques corresponen al segle X, quan servia de punt de guaita i de protecció per als seus habitants. Hi ha indicis que anteriorment havia estat un assentament ibèric i també romà.
Des de la baixa edat mitja i fins al segle XIX, al voltant del castell s'hi va consolidar un nucli de població origen de l'actual poble de Sant Martí Sarroca que va quedar malmès durant la primera guerra carlina. En aquest període, simultàniament, va començar el desenvolupament del nucli de població de les cases noves, a baix al pla, el cap del municipi i principal nucli de població de Sant Martí. Els carrers de Casetes i de Cases Noves evoquen aquesta expansió de la població martinenca fora del nucli murallat.
L’Esglèsia
És la peça arquitectònica més genuïna del conjunt medieval de la Roca. Va ser restaurada el 1906 per l'insigne arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch. Està catalogada com a monument històric artístic per la Generalitat de Catalunya des del 1931.
El temple va ser erigit a finals del segle XII i va ser consagrat el 1204. Està construït sobre un edifici religiós anterior, del segle X. El seu absis es considera el millor de totes les terres catalanes en el seu estil.
A l'interior, s'hi pot contemplar el retaule gòtic de l'Ascensió del Senyor, datat el 1421, del taller de Lluís Borrassà i atribuït a Jaume Cabrera.
Té afegits d'estils posteriors, com el campanar octogonal, del segle XVI, construït damunt el cimbori, una capella barroca, una porta d'estil renaixentista a la façana oest i una capella neoclàssica, edificada sobre el braç nord del creuer dels segles XVII i XVIII, amb un altar i retaule barrocs Ramon Moret (1718).
El Castell dels Santmartí
Al segle X, Galí, veguer del Penedès, és el fundador de la nissaga dels Santmartí i el seu fill Guillem, ja al segle XI, va començar la construcció del castell. Va ser al segle XII quan s'hi van fer altes muralles i s'hi van construir estances nobles.
Com a fortificació militar, va ser reforçat per Mir Geribert, membre de la família comtal de Barcelona i autoproclamat Príncep d'Olèrdola. El seu fill i hereu del castell, Arnau de Santmartí, va arribar a ser governador del Penedès.
En temps de Pere el Cerimoniós (1360), va ser propietat de la Casa de Barcelona.
El castell va passar a ser possessió de la família dels Cervelló, i més tard, per pagar uns deutes, va ser adquirit per la Pia Almoina, que el va senyorejar fins al 1837.
Va tornar a tenir ús militar durant la Guerra de Successió i va ser un dels últims nuclis de resistència a les tropes de Felip V, davant les quals va capitular el 18 de setembre, una setmana després que Barcelona i els seus defensors van ser perseguits fins a Sant Quintí de Mediona i morts quan van ser trobats allà, juntament amb la gent d'aquell poble.
Amb la desamortització es va accelerar la degradació del conjunt arquitectònic, que en molts casos va ser utilitzat com a proveïdor de materials per a la construcció de noves cases del poble. No obstant, el castell encara va tornar a ser reforçat durant la primera guerra carlina, però la seva decadència ja no es va aturar fins a mitjan segle passat, quan una iniciativa popular va promoure la rehabilitació del conjunt.
De l'estructura del castell de Sant Martí s'ha reedificat la part formada per les estances més nobles, que formen un pati interior de forma trapezoïdal.
Comments (5)
You can add a comment or review this trail
M.agrada el comentari k fas dien k no es facil i cal vigilar amb la canalla petita,soc del poble i le fet varies vegades i m.he trobat molta canalla a vegades massa petita i hi ha algun punt delicat,tbe cal dir k actualment no estan algunes cordes en bon estat i es mes dificil pujar o baixar,gracies pel escrit k has fet
M.agrada el comentari k fas dien k no es facil i cal vigilar amb la canalla petita,soc del poble i le fet varies vegades i m.he trobat molta canalla a vegades massa petita i hi ha algun punt delicat,tbe cal dir k actualment no estan algunes cordes en bon estat i es mes dificil pujar o baixar,gracies pel escrit k has fet.
El castell es pot visitar cada dia menys dilluns
Gràcies pel comentari i valoració, hipolit.
Moltes gràcies sabategalofre, pels comentaris, les explicacions tan ben detallades i especialment per compartir-la. M'interessa. Coneixia la zona però no aquest recorregut. Molt agraït. Dt saegueixo i molt. Les teves rutes son espectaculars, molt variades i molt ben escollides.
salut i travesses
Doncs, mira que les teves també son magnífiques. Fas molt bona feina. De fet aquest gener amb el grup dels Caminants dels Dimecres de Vilafranca del Penedés, n’em fet una de teva. Salut!