Camí fluvial del Mogent
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 18.45 mi
- Elevation gain
- 171 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 1,526 ft
- Max elevation
- 1,620 ft
- TrailRank
- 38
- Min elevation
- 244 ft
- Trail type
- One Way
- Coordinates
- 13052
- Uploaded
- June 13, 2019
- Recorded
- June 2019
near Canyamars, Catalunya (España)
Viewed 570 times, downloaded 16 times
Trail photos
Itinerary description
finalitza al terme municipal de Montornès del Vallès on enllaça amb el camí
fluvial del riu Besòs. El traçat del camí fluvial del riu Mogent discorre d’est a
oest pels municipis de Dosrius (comarca del Maresme), Vilalba Sasserra,
Llinars del Vallès, la Roca del Vallès, Vilanova del Vallès i Montornès del Vallès.
El ramal del camí de la riera de Cànoves discorre de nord a sud pels municipis de
Cànoves i Samalús, Cardedeu i la Roca del Vallès.
Waypoints
Waypoint
654 ft
Pou de glaç de can Mora
El pou de glaç, està situat dins la finca de la masia Pou de glaç, fins fa uns anys coneguda com a can Mora. Tot i que no es coneix amb exactitud quan es va construir, com la majoria dels pous de glaç de la comarca, si que se sap que des de final del segle XVI fins a mitjan segle XIX havien estat en ple rendiment, etapa de gran desenvolupament del comerç del glaç. Fou el període de popularització del consum de la neu i del glaç que va fer que a les viles i ciutats es convertís en un producte bàsic, al costat del blat, la carn o el vi. El pou de glaç de can Mora és del tipus de dipòsit que està adaptat al desnivell del terreny, la part nord-est queda adossada al marge del camp i la resta de la construcció exempta. És de planta cilíndrica i coberta amb cúpula, pel costat sud està reforçat amb contraforts. El parament dels murs esta fet amb pedra pissarrenca un xic escairada i còdols. La cúpula és de maó, està coronada per una esfera que havia estat recoberta amb teula àrab. Presenta dues obertures a diferents nivells, la del nord arran de camp i la inferior més a prop del torrent, obrades amb maó i són d’arc carpanell; actualment estan tapiades. Les obertures servien per facilitar les tasques d’empouar i desempouar.
Waypoint
339 ft
EDAR de Vilanova del Vallès
Aquesta depuradora biològica amb reducció de nutrients tracta les aigües residuals urbanes i industrials del terme municipal de la Roca del Vallès, així com d’algunes zones de Granollers i Les Franqueses. Està dissenyada per tractar 5.000 m3/dia, que suposa una població de 25.000 habitants. L’aigua arriba a la planta per dues conduccions en gravetat. Una prové de la Roca del Vallès (6.051 m) i l’altra de nuclis de la Roca del Vallès i de les zones connectades de Granollers i les Franqueses (5.521 m).La depuració comença amb el pretractament: separació dels sòlids grollers, bombament de l’aigua bruta, separació dels sòlids fins i extracció de les sorres i els greixos. L’aigua ja pretractada passa al reactor biològic, de tipus flux pistó, on s’aconsegueix l’oxidació de la matèria orgànica i la reducció de nutrients aportant aire amb bufadors i difusors de bombolla fina. La línia d’aigua acaba amb la decantació secundària. Les aigües són abocades al riu Mogent. Els fangs es concentren en un espessidor i es deshidraten amb dues centrífugues. Existeix un sistema d’eliminació de gas sulfhídric (biotrickling) de les zones de deshidratació, per a l’eliminació d’atmosferes corrosives i també de mals olors.
Waypoint
404 ft
el Molí
De l'antic molí fariner de La Roca no es coneix la datació exacta de la construcció, però l’estil ogival de la planta baixa de principis del segle XV coincideix amb l’adquisició del castell i el títol de Senyors de La Roca per part de la família Torrellas que van ésser els propietaris fins l’any 1645, data en què el molí passà a ser propietat del municipi. L’any 1649, per garantir el seu funcionament, va ser cedit a Nicolau Company, cosa que va fer que amb el temps quedés en llur propietat. A partir d’aquell moment el molí fou motiu de plets i enfrontaments, això va fer que passés per moltes mans fins que l’any 1944 acabà la seva activitat amb la mort del darrer moliner, Esteve Musachs. La bassa del molí ha desaparegut donant pas al Parc de la Bassa del Molí. El casal del molí, reconvertit en bar, és una estructura fortificada de tres nivells, de planta rectangular i de gruixuts murs fets de grans carreus; a la sala de moles, a la planta baixa, es conserven dues moles sotanes, una volandera i dues cabres. L’obertura d’accés, adovellada d’arc rebaixat, és tancada per una porta de fusta on es poden llegir els comptes del molí. A la façana principal hi destaca un gran rellotge de sol datat de 1661, diverses espitlleres, un desguàs a manera de gàrgola i dues finestres. El molí conserva la coberta de doble vessant amb un espantabruixes en cada extrem del carener.
Waypoint
299 ft
Molí de Bramasacs
El molí de Bramasacs forma part d’un conjunt arquitectònic d’origen medieval juntament amb la masia del mateix nom, coneguda ara com a can Safont, la bassa, la mina, el rec, el safareig i l’era. La noticia més antiga del lloc de Bramasacs és de l’any 1120, fa referència a la donació d’un alou que Roland de Sant Llei, la seva esposa i el seu fill tenen a Sant Esteve de Vilanova en el lloc dit Archers,”in loco vocitato ad ipsos Archers, iusta molendinum s. Cucuphatis ab occidenti parte in Aragal qui descendit de ipso alodio s. Pauli intus in rego de Bramasacs”. En el segle XVIII, en dóna compte el viatger Francisco Zamora que en el 1787 sembla quedar entusiasmat per les avantatges que aporten els molins al territori. Ja en el segle XIX, sembla que Bramasacs formava part del patrimoni de la comunitat de Santa Maria Mar i que fou venut durant la desamortització. El molí, tot i seguir la tipologia dels molins del XVIII, té els seus orígens en una construcció medieval que avui en dia ha estat absorbida per les reformes posteriors. També ens indica la seva antigor el tipus de bassa amb grans murs de contenció i les parets bastides amb grans blocs de pedra. Aquesta bassa, que rebia l’aigua de la mina de Sorret de les Roques, es diferencia de la majoria de basses dels molins per la forma el•líptica, és l’element més ben conservat del molí. El casal del molí consta de dos cossos, en el costat esquerra un de planta quadrada que rep la bassa, segurament el més antic, i l’altre, al costat dret, que seria una ampliació posterior com habitatge del moliner.
Waypoint
264 ft
Molí de vent de can Vilaró
Situat davant del mas de can Vilaró, una de les antigues masies més importants del marge esquerre del riu Mogent. El molí de vent, o també anomenat bomba de vent, fou construït a finals de l’any 1883 amb l’objectiu de proveir d’aigua potable la finca de can Vilaró. Sobre la torre, que queda dempeus, s’aixecava un molí de vent metàl•lic que girant les seves aspes extreia i bombejava aigua del pou que hi havia en el subsòl. L’aigua era dirigida fins a la masia mitjançant un canal de terrissa. L’activitat del molí va continuar fins ben entrada la segona meitat del segle XX. La construcció de planta octogonal està feta de maons i es troba arrebossada. La torre està disposada en tres cossos, cada un separat amb una motllura de mitja canya; la motllura inferior és simple entre el sòcol i el cos principal, la superior és doble amb decoració denticulada i separa el cos principal del coronament de la torre. A la façana principal hi ha una obertura de petites dimensions per accedir a l’interior i és acabada en un arc de punt rodó; encara avui es conserva la porta metàl•lica original on es pot veure escrita la data. La finestra situada sobre la porta és geminada, amb un doble arc de punt rodó, les tres finestres restants són simples i estretes, acabades amb el mateix tipus d’arc. Actualment, només resta en el sostre el peu de l’estructura de ferro que va ser el molí.
Waypoint
504 ft
Depuradora de la Roca del Vallès
En marxa des de l’abril de 2007, aquesta EDAR tracta les aigües residuals urbanes i industrials dels municipis de Cardedeu, Llinars del Vallès i una part de La Roca del Vallès i Sant Antoni de Vilamajor, que arriben a la depuradora mitjançant una xarxa de col•lectors en alta de 14,82 km de longitud. En el decurs d’aquesta xarxa trobem tres estacions de bombament (Llinars, Alfou i Can Miret). Es tracta d’una depuradora biològica tipus SBR (sequential batch reactor), de mescla completa, per cicles. Les aigües són abocades al riu Mogent. Està prevista la construcció d’una estació de bombament, per reutilitzar les aigües depurades en un camp de golf proper. Disposa d’una línia de fangs amb digestió anaeròbia i formació de biogàs. Està dissenyada per tractar 12.000 m³/dia, és a dir per donar cobertura a una població de 48.000 habitants. Existeix un sistema d’extracció i tractament d’aire mitjançant filtre d’escorça de pi.
You can add a comment or review this trail
Comments