Camí Fluvial del Riu Tenes (Etapa Bigues i Riells)

Parquing Plaça de Miquel Bosch

Antic Escorxador

La Baliarda

Masia de planta baixa i pis, inicialment d'un sol cos, amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal actual. Tenia un barri i un portal d'accés, dels quals en queden restes a la façana oest. Encara es poden veure dues finestres amb llindes decorades a l'estil del renaixement a la façana més antiga, l'orientada a oest. Antigament era una masoveria de Can Travé, i el camí que hi donava accés passava pel costat del riu Tenes. Tenia una font i un pou que van quedar anul·lats quan es va construir l'escorxador, i hi arribava el rec que venia des de La Fàbrica Vella, també perdut.

Pont

Punto de información

Pont nou de la fabrica

La Fàbrica Vella - Molí de la torre

La Fàbrica Vella, antic molí de la Torre, es troba a la banda dreta del riu Tenes en el seu pas pel municipi de Bigues i Riells. No es coneix la data exacte de la construcció de la fàbrica tèxtil, però es pot situar a principis del segle XIX. Aquesta construcció va aprofitar l’edifici del molí de la Torre documentat l’any 1156 i que en el segle XVII s’havia transformat en un molí draper i durant un temps també polvorer. La primera dada documental de La Fàbrica Vella és de l’any 1845-1850 quan apareix en el diccionari de Pascual Madoz. La fàbrica va passar per propietaris i societats diverses, Guasch, Brunet i Serrat, Torras, Umbert Corderas, Cirera o Puig Marcó. Va mantenir l’activitat fins al 1962. El conjunt està format per quatre cossos, corresponents a les diferents ampliacions, i usos, que s'han fet a llarg dels anys. Com a materials constructius es poden observar els carreus d’època medieval, els còdols i l’obra cuita; la coberta és de doble vessant feta de teules. Un aspecte important és que encara es conserva el forat on es trobava la turbina, element que a partir de l’aigua emmagatzemada a la bassa generava l’energia per fer funcionar la fàbrica. Actualment, La Fàbrica Vella – molí de la Torre és un petit hotel familiar.

El molinot

Punto de información

Punto de información

Mas de Can Noguera

El mas té una estructura basilical, de tres cossos perpendiculars a façana, amb el cos central de més alçada. A la façana conserva el portal adovellat de l'edifici anterior, ja que va ser molt reformat a principis del segle XX, amb un estil modernista. D'aquestes reformes destaquen els elements en ferro forjat de baranes, reixes i balcons, i el treball decoratiu amb maó massís i peces de ceràmica vidrada. Finca amb diverses construccions rellevants, com el mas i la capella, així com diversos edificis pels treballadors i per a les feines del camp. Entre aquests edificis hi ha la porteria, dos habitatges adossats, i la granja; una nau allargada, de planta baixa i pis, amb una entrada central, coronada per un cos de més alçada, amb interessants esgrafiats en la façana. Excepte el mas, que és anterior, totes aquestes construccions són de principis del segle XX. Observacions: Al costat del Tenes, davant de la finca, hi ha la Font de Can Noguera, i les restes d'una antiga planta embotelladora. La font segueix rajant, tot i que l'entorn s'ha malmès força. Dins la finca, al costat del camí

Font de Can Noguera / del Lleó / de ca l'Argelich

Font antropitzada amb una petita àrea d'esbarjo. La font resta mig abandonada. Per on raja s'ha fet un pericó d'obra ben enrajolat i amb aplics de ceràmica. El brollador adquireix forma de cap de lleó. Les aigües que abasteixen aquesta font, han estat un misteri i motiu de diverses llegendes. A partir de 1960, es va obrir una embotelladora a prop de la font per aprofitar comercialment l'aigua. L'empresa, però, no va ser rendible i va tancar pocs anys després. La font de can Noguera va ser un pol d'atracció important de gent, sobretot als mesos d'estiu. Visitants de cap de setmana, estiuejants o gent del poble s'acostaven a refrescar-se i a gaudir de les seves ombres. Restaurada l'any 1947 per Agustí Argelich, segueix tenint el mateix aspecte que aleshores. No així el seu entorn que ha patit una gran transformació a arrel de la riuada de l'octubre de 1994. (Fonts: passat i present. Ajuntament de Bigues i Riells.) Observacions: A prop, al costat dret del Tenes, hi ha les arcades del rec que abastia d'aigua els camps entre Can Noguera i la Fàbrica Vella.

Gorg de Can Noguera

Cascada

Les Barbotes

Surgències naturals d'aigua del riu Tenes situades a l'alçada de can Noguera. Les surgències són cabals d'aigua subterrània que surten a l'exterior mitjançant un forat o una cova, es fan bàsicament a terrenys càrstics ja que l'aigua erosiona fàcilment la roca i forma coves i canals. El nom de barbotes té l'origen en el terme barboteig ja que en èpoques de crescudes l'aigua quan surt en aquestes zones sembla que bulli (barboteig). Observacions: S'explica que l'aigua de les barbotes ve de Manresa. També es creu que l'aigua que neix de l'Avencó, que és un gorg i un punt que hi ha a sota la font de can Noguera, ve del molí de l'Avencó d'Aiguafreda i de fet aquesta té versemblança, segons una conversa amb una geòloga del Pla general.

Intersección

Intersección

Waypoint

Punto de información

Punto de información

Gorg Can Camp

Pont de Can Camp

Pont força llarg que creua el Tenes. Consta de tres arcs rebaixats que arrenquen de contraforts de pedra a banda i banda del riu, i de dues pilastres centrals sobre el llit del Tenes. Tant els contraforts com les pilastres tenen els extrems de peces de pedra de grans dimensions, així com les dovelles de les arcades. També disposen d'una base i d'un remat superior diferenciat amb un ressalt. Els ronyons dels arcs són de pedres tallades hexagonalment, encintades per morter de calç, on podem veure dos medallons de pedra marcant l'any de construcció, 1895, en l'espai sobre les pilastres centrals. L'intradós de les voltes és d'obra de maó massís. La barana superior és contínua a la part central, de carreus de pedra, amb unes petites motllures que marquen els remats superior i inferior. Als extrems alterna pilones d'una sola peça i trams de carreus. La pedra utilitzada en la construcció del pont és arenisca, de la zona. Observacions: En les inundacions del 1994 va patir força els embats de pedres i d'arbres arrancats, de fet, queden mostres d'impactes en ambdós contraforts a banda i banda del riu.

Waypoint

Gorg Petit

Waypoint

Pont

El Molí del Regasol

L'edifici actual segurament aprofita l'estructura d'un edifici anterior. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, de planta baixa i pis, destinant-se aquest últim a habitatge. La bassa queda situada darrera l'edifici, en una cota superior. L'estructura és de parets de càrrega de paredat i forjats de bigues de fusta, exceptuant el forjat de l'entrada, que està realitzat amb volta de mocador. La porta de l'entrada és de carreus i llinda plana, sense inscripcions. En la façana al riu Tenes hi podem veure una finestra de pedra treballada, probablement recuperada d'un altre edifici. La resta d'obertures estan realitzades en obra ceràmica. Observacions: A l'interior de l'entrada, en l'arc de suport de la volta, hi podem llegir la data de 1854

Waypoint

Waypoint

Intersección

Pont del Moli de la Pineda

Moli de la Pineda

Conjunt format per un molí aïllat, situat en un marge del camí, separat una trentena de metres d'un edifici amb diversos cossos annexes, que queda a un nivell inferior, que ara és habitatge. Entre ambdós edificis es troba una bassa moderna, utilitzada per al reg. En l'extrem dret de la façana principal d'aquest edifici, s'hi observa una construcció de planta baixa i pis, probablement anterior, ja que conserva les llindes i brancals de les obertures de pedra escairada. Poden ser els vestigis del molí original que després es va reformar i traslladar al nou edifici destinat a aquest ús. Era un edifici que depenia de la Pineda i segurament es devia construir poc després. Sembla que l'edifici del molí situat un xic més amunt va ser posterior, ja que tant la data de la llinda de la porta com el tipus d'estructura ho indiquen Observacions: No s'ha pogut accedir a l'interior de cap dels dos edificis. En la llinda de la porta del petit molí, s'hi pot llegir la data de 1843.

Punto de información

Mas Pineda

Masia de grans dimensions, amb molts edificis annexes, de diferents èpoques. La construcció principal és de planta baixa, pis i golfes, amb tres cossos perpendiculars a la façana i coberta de teula àrab a dues aigües, amb el carener també perpendicular a façana. Tot el recinte està protegit per un muret o, en els punts on no és necessari, pels mateixos cossos annexos. Les obertures estan emmarcades per pedra de la zona treballada, amb una portalada d'arc de mig punt adovellat. La façana principal està revestida amb cal pintada, decorada amb medallons. En un d'aquests medallons s'hi pot llegir la data de 1800. De les construccions annexes, podem determinar que són posteriors a l'edifici principal. Igual que el mas de la Madella, durant el segle XV consten com a remences. En el fogatge de 1553 estava habitat per Agostí Pineda, i pocs anys més tard, el 1580, tona a aparèixer en un document de pagament de rendes al monestir de Sant Miquel del Fai. Observacions: En un dels brancals del portal d'entrada, hi ha una placa ceràmica on es llegeix: "Mas Pineda, des de l'any 1208"

Intersección

Waypoint

Plàtan i Font de la Pineda

Plàtan (Platanus x hispanica) de grans dimensions situat al davant de la Font de la Pineda, concretament al mig del camí de la Pineda (que va a Sant Miquel del Fai), on a l'alçada d'aquest arbre el camí es bifurca en dos i el plàtan queda al mig del camí dins d'un test de pedra. Dimensions: Perímetre: 4,72 m , DBH: 1,51 m. Observacions: Inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. Font molt antropitzada per una zona lúdica amb taulae pedra, escales amb la seva barana, etc. L'aigua brolla per una canalització de ferro i s'acumula en un abeurador. A la dècada dels anys cinquanta, era el punt de partida de l'Aplec de Sant Miquel del Fai. Any rera any, gent de tot el Vallès es trobava a la font el dilluns de la segona Pasqua per iniciar el camí cap a Sant Miquel. La gent aprofitava per a refrescar-s'hi i per canviar-se el calçat. Les seves aigües eren l'abeurador dels ramats transhumans que baixaven pel camí de Sant Miquel, provinents de les terres pirinenques amb destinació als mercats del Pla de Barcelona. Els veïns més propers l'utilitzaven per rentar-hi els productes del camp i com a sistema de refrigeració. (Fonts: passat i present. Ajuntament de Bigues i Riells.) Observacions: Conté un arbre monumental, i una mola de molí reaprofitada per taula.

Punto de información

Gorg d'en Jeroni

La part alta del riu Tenes, al terme municipal de Bigues i Riells, entre la masia de la Pineda i Sant Miquel del Fai, el riu forma un seguit de gorgs de diferents dimensions de gran bellesa. Molts d'ells són refugi de fauna i flora d'interès i són usats recreativament. El relatiu aïllament d'aquest tram, allunyat d'urbanitzacions i carreters, fa que sigui un entorn poc alterat i on és fàcil veure espècies lligades d'ocells (bernat pescaire, esplugabous, ...), amfibis (salamandra, reineta, ...) o de flora (Zannichellia palustris, Chara vulgaris,...). Alguns d'ells tenen nom propi i són molt visitats, com el gorg d'en Geroni, que és un gorg de grans dimensions situat a l'alçada de la Madella, on el riu Tenes salva un desnivell d'uns 2 metres mitjançant un petit salt d'aigua i al marge esquerre del riu hi ha una gran balma.

Molí de la Madella

El molí de la Madella està situat davant de la masia del mateix nom. Es tracta d’un molí fariner dels segles XVI-XVII, època de creixement econòmic lligat a la millora de l’explotació del camp i en la qual força masos estaven dotats d’un molí. La Madella era un dels masos benestants de Riells. En el fogatge de 1553 se cita Gabriel Madella i l’any 1580 consta que paga rendes al monestir de Sant Miquel del Fai. El casal del molí era un petit edifici de planta rectangular i coberta a dues vessants. Actualment només conserva les parets degut a la pèrdua de la coberta, tot i així la porta i les finestres de pedra, amb els festejadors, estan en bon estat. Per accedir a l’habitatge del moliner en el primer pis, en el costat sud, es fa construir una escala per salvar el desnivell del marge. A l’interior de la sala de moles es conserven: una mola volandera, un petit trull i un farinera de pedra, així com prestatges i els cairons del terra. El carcabà, el recs i la bassa s’utilitzen ara per regar els camps de l’entorn. La bassa de forma triangular ha estat revestida per evitar filtracions. Originàriament, però, era una bassa de pedra feta amb carreus i amb murs de gran amplària, sobretot a la zona del cup.

La Madella

la porta de la masia de La Madella hi ha una urpa de llop, que seria la darrera evidència física de la presència del llop a la comarca. La tradició oral diu que es tractaria d'una mà humana transformada en llop d'un hipotètic crim passional. Una altra història diu que era un llop que es refugiava a la Bauma Rossa i tenia a la gent de la zona molt espantada. Situen aquest fet entorn el 1870. Era una nit de cru hivern, quan la lloba va entrar als estables per buscar les seves víctimes entre els xais. En Pau Madella al sentir l'aldarull va agafar l'escopeta i va matar la bèstia, la urpa de la qual encara es pot veure penjada a la porta de La Madella.

Intersección

Punto de información

Waypoint

Gorg de Beines

Fuente

Gorg Negre

Antiga central hidroeléctrica del fai

Edifici de planta rectangular, de quatre plantes d'alçada, de parets de càrrega de maó massís vist. Els forjats eren de bigueta metàl·lica i revolto ceràmic, i les cobertes, a dues aigües i de teula àrab, descansaven sobre encavallades de fusta. Hi havia un annex a aquest cos principal, de la mateixa alçada, però de menors dimensions en llargada i amplada. És una mostra dels edificis industrials de principis de segle, molt auster i sense decoracions. Observacions: La central està situada a tocar del riu, damunt la pedra i al costat d'una resclosa, on encara queden les restes de la passera que unia l'edifici amb el camí d'accés des de Riells. A partir d'aquest punt, entre l'1 de Maig i el 30 de Setembre NO ES POT PASSAR, per tema de protecció de fauna, l'accés als Gorgs superiors es fa des d'aquest lloc creuant el canal i pujant per les grapes per continuar per la zona rocosa direcció al pal metàl.lic que es veu. De seguida arribarem al Gorg d'en Manelet i si continuem, al preciós racó del Gorg i Salt de la Bauma Rossa. Respecteu aquesta restricció, si us plau.

Avituallament a la Font de la Pineda

ont molt antropitzada per una zona lúdica amb taulae pedra, escales amb la seva barana, etc. L'aigua brolla per una canalització de ferro i s'acumula en un abeurador. A la dècada dels anys cinquanta, era el punt de partida de l'Aplec de Sant Miquel del Fai. Any rera any, gent de tot el Vallès es trobava a la font el dilluns de la segona Pasqua per iniciar el camí cap a Sant Miquel. La gent aprofitava per a refrescar-s'hi i per canviar-se el calçat. Les seves aigües eren l'abeurador dels ramats transhumans que baixaven pel camí de Sant Miquel, provinents de les terres pirinenques amb destinació als mercats del Pla de Barcelona. Els veïns més propers l'utilitzaven per rentar-hi els productes del camp i com a sistema de refrigeració. (Fonts: passat i present. Ajuntament de Bigues i Riells.) Observacions: Conté un arbre monumental, i una mola de molí reaprofitada per taula.

Mina al Gorg de Can Noguera