CAMÍ VELL DE REGENCÓS

CAMÍ VELL DE REGENCÓS.
Segons el canal de TV CNN ( emissora popular dels EEUU que emet notícies de manera inenterrompuda a nivel mundial), Regencós és un dels 15 pobles més bonics d’Europa.
Molt sovint no preuem el que tenim més a prop i anem a buscar l’excel•lència en països exòtics o molt llunyans de casa nostra. Cada vegada es valora més la tranquil•litat, els llocs on no hi hagi pressa, indrets on es respiri pau i silenci. Silenci, que a Regencós només és trencat pel toc de campanes que anuncien l’Angelus.
“Regincós” que diem nosaltres (suposo perquè és més fàcil fonèticament), es troba a redoç del vessant sud del cim de Quermany (221m) i deu reunir tots aquests atributs segurament, també ,per estar situat en un lloc a poca distància de Begur, Pals, cales de Palafrugell, Platja d’Aro, Peratallada, Ullastret, Monells, etc…
El seu terme municipal comprèn el veïnat de Puigcalent a 800 metres del poble al SE. constituït per un agrupament de 8 masies (segles XVII-XVIII) al cim d’un pujolet poc elevat i pel barri de l’Arrabassada, un conjunt de cases noves al costat de la carretera.
Els forns de terrisser ( construcció i cuita de rajoles i teules) va tenir un gran auge a finals del segle XIX fins a la meitat del segle XX. S’hi arribaren a aplegar uns 18 forns (empreses de tipus familiar). Actualment només queda en Joan Ferrer que és l’últim rajoler que treballa de forma artesanal.
Iniciem la caminada a l’aparcament situat al costat del Local Social-Centre Cívic de la urbanització Font Martina d’Esclanyà. Seguim direcció Font Gran d’Esclanyà per la zona verda. La Font no raja però als anys 70/80 hi havia moltísssima gent que hi anava per omplir garrafes i proveïr-se d’aigua de boca.
Sobre la font s’observen fruits de fals miragüà (Araujia sericifera), planta ornamental perenne. A Catalunya és considerada planta invasora i està prohibit el seu conreu i la venda ja que és capaç d’ofegar arbres més alts fins que els mata per manca de llum. S’emparra fàcilment i creix silenciosament arran de terra. Emet un làtex molt irritant en contactar amb la pell o els ulls.
Passem per davant dels mas Domingo i continuem pel camí del Pedregar per enfilar amb el camí Vell de Regencós.
Molt aviat trobem el club d’Arquers d’Esclanyà, espai de tir amb arc en totes les seves modalitats.
Al davant mateix hi ha les restes esbudellades d’un antic forn de calç (Paratge de la Calera). Justament al peu del camí hi havia fins no massa anys una ginesta monumental. Algú excessivament diligent que volia fer neteja de l’entorn va tallar-la sense cap remordiment. In memòriam li hem dedicat un poema i conservem unes fotografies de quan lluïa el seu port.
Durant el recorregut i després de passar el pont de la riera de Saltseseugues passem per davant del mas Barraquer,del mas Mató, del mas Andreu i del mas Bruguera. Segons el llibre “Memòria dels molins oblidats” de Carles Serra, a Regencós hi ha tot un reguitzell de restes de molins fariners que anys ha feien farina pel consum humà i farinada per a alimentar el bestiar.
Al mas Barraquer hi havia hagut una sínia per a proveir d’aigua la propietat.
Al mas Mató hi havia hagut dos molins fariners i un d’oli. Al mas Andreu les moles volanderes són actualmente elements ornamentals del jardí.
El mas Bruguera també havia disposat d’un molí fariner i d’un molí d’oli.
En les dues dècades del segle XIX alguns molins generaven, fins i tot, electricitat i el mas Andreu va tenir el privilegi d’abastar, durant unes hores , d’electricitat tot el poble de Regencós.
Vet aquí perquè hi ha la riera anomenada dels Molins perquè des del molí del mas Prats fins al molí d’en Coll n’hi havia, una bona colla.
Quan arribem a la carretera GI-653 cal estar molt alerta al creuar-la. Passegem pels carrers medievals del poble, visitem l’Església dedicada a Sant Vicenç i ens arribem fins a la Font de la Bomba que per poar l’aigua cal accionar un volant metàl•lic. Aquesta bomba va ser feta per Narcís Bofill, pare de la Pilar Bofill Ribas, als tallers Corredor de Palafrugell.Val a dir que està molt ben arranjada i no deixa de ser un valor patrimonial del poble.
De tornada ens enlluernen unes flors que han reeixit dins la cuneta. És la Bidens aurea que s’escampa amb molta facilitat perquè les seves llavors s’enganxen a la roba, als pèls o a les plomes i són transportades a nous hàbitats amb facilitat, per la qual cosa es considera invasora tot i fer unes flors espectaculars.
Salut i cames!!!. Poema en record de la monumental ginesta de la Calera:
Hem passat tot caminant
pel costat de la Calera
i una ginesta gegant
ens ha corprès la carrera.

A la vista, disfressada
fins que s'obre poncellada
tot eixida el mes de juny
quan la falç s'aferra al puny,
milers d'espurnes groguenques
es belluguen, temorenques.

Són les flors de la ginesta,
papallones, van de festa
totes grogues i oloroses
donant nèctar, saboroses.

L'endemà a trenc d'alba
l'hem trobada despullada
i la nostra enamorada?
Jau reclosa, encistellada,
recollida per mainada,
doncs és Corpus, i a la plaça
no hi ha festa més sagrada.

I com mana la tradició, a la tarda, processó.
Trepitjada, esmicolada, per la gent, una munió.
És desfeta, descarnada, ja mai més farà olor.

Ja ho diu la dita:
"De prop o de lluny
Corpus al juny".