EL CAMÍ VELL DE ROMADRIU
near Montenastró, Catalunya (España)
Viewed 1057 times, downloaded 34 times
Trail photos
Itinerary description
Romadriu, o Romadriu de Ribalera, és un poble del terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà. Constitueix un petit enclavament del terme de Llavorsí dins del de Farrera i limítrof amb el Montferrer i Castellbò, de la comarca de l'Alt Urgell.
El poble de Romadriu Modifica
Les cases de Romadriu estan disposades en un petit pla aturonat que forma una carena, contrafort sud-occidental del Roc del Grau, a la dreta del Riu de Santa Magdalena. No s'hi formen carrers convencionals, sinó el pas natural entre les cases, que estan lleugerament separades entre elles, al damunt del riu i de la mateixa carretera que hi mena.
Les cases del poble
Casa Agustí
Casa Bessó
Casa Bringuer
Casa Butxacó
Casa Cebrià
Casa Conquesa
Casa Consolet
Casa Curt
Casa Ferrer
Casa Forner
Casa Garriga
Casa Gravat
Casa Guillem
Casa Joan
Casa Mónico
Casa Pere Coix
Casa la Pollera
Està situat a l'extrem sud-oriental del terme, a 1.347,8 metres d'altitud. És a la Ribalera, la vall del riu de Santa Magdalena o de Romadriu. Es comunica mitjançant una pista forestal amb la carretera C-13, que corre paral·lela a la Noguera Pallaresa, entre les localitats de Llavorsí i Rialb; aquesta pista mena en primer lloc a Montenartró i després continua cap a Romadriu.
L'església parroquial està dedicada a Sant Martí. Entre les cases del poble destaquen Cal Curt, Cal Gravat i Cal Roquer.
Romadriu havia estat, durant tota l'edat moderna i fins al segle XIX, seu d'una important farga, l'emplaçament de la qual es coneix, tot i que és del tot en ruïnes. Fou del tot arrasada als aiguats del 1907, i va ser de nou arrasada el 1938 perquè justament en aquell lloc hi hagué un dels punts més conflictius del Front del Pallars, en la darrera guerra civil. Tanmateix, se'n va salvar el mall, de més de 500 quilos, que es va portar a Barcelona. Va ser muntat als jardins de l'Escola Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona, a l'avinguda Diagonal de la ciutat comtal, formant part d'un martinet sencer que es va construir ad hoc.
Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...a Romadriu. S'hi pot llegir que és una localitat agregada al districte municipal de Llavorsí, situada en terreny desigual, envoltada de muntanyes molt altes i combatuda per tots els vents. El clima hi és molt fred, cosa que provoca inflamacions i pulmonies. Tenia en aquell moment 10 cases, una font i l'església de Sant Martí, annexa de la de Montenartró. Hi havia en aquell moment mines de ferro en explotació, així com una farga que se serveix de l'aigua del barranc de Romadriu. El territori és escabrós. S'hi collia sègol, patates i herba. Hi havia bestiar de tota mena, especialment vacum. Comptava amb 7 veïns (caps de casa) i 31 ànimes (habitants).
El 1972 hi va haver un intent de segregació del municipi de Llavorsí per tal d'incorporar-lo al de Farrera, però va ser desestimada.
Waypoints
Sant Martí de Romadriu
Petita capella de planta rectangular amb capçalera poligonal a llevant i porta d'arc lleugerament rebaixat al costat del migdia. Cobreix la nau un llosat de llicorella a dues aigües. Els paraments són de pedra pissarrosa sense retocar. A ponent s'aixeca una petita espadanya d'arc únic. Església depenent de la de Montenartró.L'església de Sant Martí de Romadriu és ja citada a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell del 839. Una placa del Memorial Democràtic recorda que en el seu cementiri foren enterrats molts soldats de la Guerra Civil Espanyola.
Presa de Romadriu
Presa de Romadriu, de la central hidroelèctrica de Montenartró, a Llavorsí (Pallars Sobirà)
Esglesia de Sant Esteve de Montenartro
Sant Esteve de Montenartró és l'església parroquial del poble de Montenartró, en el terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà. És a l'entrada del poble des del nord-oest. Aquesta església fou, al llarg de l'Edat mitjana i bona part de la moderna, seu d'un dels deganats eclesiàstics en què estava dividit el Pallars Sobirà. El deganat de Montenartró arribà a tenir unes quaranta parròquies, que incloïa tot l'Alt Pallars, llevat de les valls de Cardós i Ferrera, que conformaven el Deganat de Cardós.
l'Abadia de Montenartro
Un refugi als Pirineus ideal per desconnectar i carregar-te d'energia en un entorn únic. Així és l'Abadia de Montenartró, un refugi de muntanya situat en un petit poble dels Pirineus catalans en què l'aire és fresc i pur i on podràs relaxar-te, gaudir de la natura o practicar el teu esport d'aventura favorit. El nostre refugi de muntanya està situat a Montenartró, un petit poble situat a 1300 metres d'altitud dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu, a la pedania catalana de Llavorsí. L'Abadia de Montenartró és molt més que un refugi de muntanya als Pirineus. Des d'aquí t'ajudarem a planificar la teva estada per fer-la totalment inoblidable. Ràfting, buggies, 4x4, senderisme, passejades a cavall, observació d'estrelles, passar una jornada amb ramaders de la zona ... Les possibilitats per gaudir al Pirineu des Abadia de Montenartró són infinites. Tant si t'allotges en el nostre refugi com si visites la zona, descobreix totes les activitats d'aventura que tenim per a tu. Carrer Únic, 4, 25594 Montenartró, Lleida. 666 611 557 666 611 646 info@abadiademontenartro.com
Montenartro
Montenartró és un poble del terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà. Forma una entitat municipal descentralitzada Està situat a l'extrem sud del terme, a 1.299 m d'altitud. És a la Ribalera, la vall del riu de Santa Magdalena o de Romadriu, i vora el bosc de Sant Joan de l'Erm. Es comunica mitjançant una pista forestal amb la carretera C-13, que corre paral·lela a la Noguera Pallaresa, entre les localitats de Llavorsí i Rialb. Edat mitjana Al llarg de l'edat mitjana i bona part de la moderna, Montenartró fou seu d'un dels deganats eclesiàstics en què estava dividit el Pallars Sobirà. El deganat de Montenartró arribà a tenir unes quaranta parròquies, que incloïa tot l'Alt Pallars, llevat de les valls de Cardós i Ferrera, que conformaven el Deganat de Cardós. Edat moderna El 1553 Montavarto enregistrava 3 focs civils i cap d'eclesiàstic (uns 15 habitants). Edat contemporània Modifica Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico... a Montenardó. S'hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament situada en el barranc de Romadriu, envoltada de muntanyes molt altes, amb vents del nord i del sud. El clima hi és fred, propens a inflamacions i pulmonies. Tenia en aquell moment 15 cases i l'església parroquial de Sant Esteve, que comprèn l'annex de Romadriu. Dins del seu terme es troba el Bosc de Sant Joan de l'Erm, compartit amb altres pobles, amb l'ermita del mateix nom, en una muntanya molt sovint coberta de neu. Neixen en el terme diverses fonts ferruginoses. El territori és pedregós, fluix i muntanyós. S'hi collia sègol, patates i herba. Hi havia bestiar de llana, cabres i vacum. Hi havia caça de llebres, perdius, galls fers i esquirols, i pesca de truites. Comptava amb 20 veïns (caps de casa) i 70 ànimes (habitants). Montenartró era una de les destinacions de les colles de contrabandistes de la postguerra de la contesa bèl·lica de 1936-39.En especial hi feia cap les colles d'Arduix, que sortien del mas d'Alins, a Andorra, passaven el Collet d'Arduix, i s'encaminaven cap a Can Ministrells i Santa Magdalena, baixant per la vall del Riu de Santa Magdalena fins a Montenartró, on dinaven -a una de les dues fondes existents aleshores, Cal Roi o Cal Tatxó- i esperaven la trobada amb els destinataris de la mercaderia que havien tret d'Andorra. El viatge durava un parell de dies. Un cop descarregats els fardos de tabac, d'uns 30 o 35 quilos cadascun, reposaven i emprenien el camí de tornada a Andorra, ara carregats amb fardos de llana, on la revenien. Ocasionalment també podien portar d'Andorra perfum o fins i tot benzina, en garrafes de 20 litres. Era el que s'anomenava un mig viatge, atès que a Montenartró enllaçaven amb altres colles de contrabandistes, que duien tabac i llana de Montenartró al destí final, o viceversa: de primer a Sort, des d'on, habitualment amb l'Alsina Graells, feien cap a Lleida o a Barcelona. L'Entitat Municipal Descentralitzada Modifica La entidad local menor de Montenartro fou autoritzada per Decret del Ministerio de la Gobernación el 7 de març del 1958, en un decret signat per Francisco Franco i el ministre Camilo Alonso Vega. Eren regides per un alcalde pedani. Passats els anys, aquestes entitats foren convertides en les actuals entitats municipals descentralitzades i adaptades a la nova legislació municipal. Com està previst en la legislació municipal vigent en l'actualitat, els pobles constituïts en Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) elegeixen, alhora que l'alcalde i regidors del seu municipi, un president d'EMD. En el cas de Montenartró, aquesta figura ha estat coberta fins ara per: Josep Fité i Sansa (1979 - 1999) Josep Ramon Ubach i Jordana (1999 - actualitat) Situat en una raconada encarada al nord-est, el poble de Montenartró està disposat en una petita carena entre dos barrancs (un d'ells, el Barranc de Margarit, a llevant), en forma d'amalgama de cases sense espais per a carrers convencionals o places entre les edificacions. L'església de Sant Esteve és a l'entrada del poble pel nord-oest. Les cases del poble[2] Modifica Casa Agustí Casa Aranès Casa Badia Casa Balillo Casa Bardina Casa Benet Casa Betó Casa Blasi Casa Caset Casa Coix Casa Coter Casa Coter jove Casa Coter vell| Casa Espaén Casa Gavatxó Casa Jan Casa Jover Casa Macià Casa Margarit Casa Martró Casa Miquel Casa Noves Casa Pauló Casa Poblador Casa Prilla Casa Puent La Rectoria Casa Rita Casa Roi Casa Roiet Casa Sabiel Casa Salvador Casa Soler Casa Tatxó
You can add a comment or review this trail
Comments