Camí vell, ponts i Coll de la Ganga-La Cavorca-Santa Llúcia-Can Mirameu
near San Pol, Catalunya (España)
Viewed 1132 times, downloaded 29 times
Trail photos
Itinerary description
Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
En aquest recorregut podrem observar diversos elements patrimonials característics del massís de les Gavarres: ponts, masos amb històries esgarrifoses, camins mil·lenaris i vistes amb panoràmiques sorprenents. El sector que va del coll de la Ganga cap a Fitor, com ens indiquen els topònims de la zona, ha estat històricament un espai conflictiu a causa del seu valor estratègic i se’n conten històries de bandolers, lladres i tot tipus de malfactors.
Hi ha diverses teories sobre l’origen de l’antic camí del Coll de la Ganga. La que ha agafat més força els últims anys és la que contempla la possibilitat que aquest camí fos originàriament una de les primeres vies romanes de la península. El camí va entrar en desús a l’edat mitjana a causa de la perillositat que comportava passar per una zona poc habitada. La ruta que va imposar-se ales hores per anar de la plana empordanesa cap a marina, va ser la del camí ral de Santa Coloma de Fitor. En el camí de la Ganga, que amb el temps va esdevenir carretera, hi havia antigament dues casetes pels encarregats del manteniment de la via: una en el terme de la Bisbal d’Empordà i l’altra al de Calonge. Actualment les casetes ja no existeixen, però en el cas de Calonge resta el testimoni d’una font coneguda com la font de la ‘‘Casilla’’.
Nota: aquesta introducció ha estat extreta del Consorci de les Gavarres.
Deixem els cotxes un xic abans del km7 de la carretera de la Ganga (GI-660 que uneix la Bisbal i Calonge), on trobem el trencant del camí que duu al forn del Vidre i el Coll de Bregó on una explanada presa a un camp de conreu ens permet deixar els cotxes. Comencem a caminar paral·lel a la carretera per un corriol que fineix al camí d’accés al mas de la Deixesa. Tot just al davant i al altre costat de carretera tenim el camí que porta a Can Mirameu i Santa Llúcia d'Arboç, (serà la tornada). Seguim la carretera uns 200m fins passada una corba que a l'esquerra ens surt el camí vell.
Travessem varies vegades la riera del Vilar (normalment amb poca o res d’aigua) fins arribar al punt on està ubicat un primer pont que no aconseguim descobrir a causa de la gran quantitat de vegetació existent. Seguim un xic més amunt fins una de les entrades del enrunat mas Tartor, barrat amb un portal de fusta, aquí un mur de pedres ens crida la atenció...és l’altre pont i aquest si ens permet fotografia’l
El pont permet travessar la riera en un punt on passa engorjada. Els estreps d’aquest pont recolzen directament sobre la roca natural. És construït amb una volta de rajol a plec de llibre i té baranes de pedra a banda i banda del camí. Situat sobre la riera del Bosch Major, no se sap la data exacte de la construcció del pont.
Seguim camí fins topar-nos amb un petit corriol (dreta), que mana sobre el camí que duem, punt on es troba les restes del Mas Tartor, fotos i a seguir, sortint per l’altre portal de entrada a la finca i arribem al Coll de la Ganga (carretera GI-660) en poca estona. Sense trepitjar la carretera, seguim l’ampla pista que tenim a l’esquerra i que ens fa arribar fins les ruïnes de l’antic mas de la Cavorca, una construcció més coneguda per anècdotes i successos, que no pas per la seva vàlua arquitectònica. La història ens explica que a l’any 1850 en aquest mas van ser assassinats els masovers a mans d’uns sicaris contractats pels amos que n’estaven descontents i que també a la Cavorca hi va néixer l’àvia materna del reconegut escriptor Josep Pla.
Fetes les fotografies del que queda del mas, seguim el camí amb moderada pujada fins la zona anomenada “la creu de la Cavorca”, on se acaba la pujada i on deixem el camí principal per seguir per un d’estret (esquerra) que ens fa passar pel caire de la serra del Quermany de Fitor amb bones vistes sobre la plana, per un costat i sobre el Puig d’Arques i fins i tot el mar, per l’altre. Aquest camí fineix a Can Mirameu, nosaltres hem de girar a la dreta molt abans de arribar a aquest mas per sortir al camí principal d’accés a la ermita de Santa Llúcia de l’Arboç i a la qual arribem en un tres i no res
L’actual Santa Llúcia de l’Arboç era coneguda abans del segle XVIII com a Sant Nazari de la Ganga. El temple d’una sola nau fou aixecat al 1717 sobre una antiga estructura documentada ja al segle XIII. De les particularitats de l’ermita en destaquem la inscripció de la llinda de l’entrada al temple, amb un emblema format per uns ulls, pel fet que Santa Llúcia és patrona dels cecs i els malalts de vista, dins l’escut amb la creu de la Bisbal, símbol del domini de la ciutat sobre la capella. El campanar de cadireta esta rematat per un arc amb esferes de ceràmica de la Bisbal. A l’interior del temple podem trobar imatges de guix de Santa Llúcia i Sant Baldiri, elaborades per l’escola d’Olot. Pels volts de la celebració de la festivitat d’aquesta santa, el 13 de desembre, s’hi celebra encara avui un aplec i un esmorzar molt popular per tot els que puges fins l’ermita.
Nosaltres també fem parada per esmorzar abans de seguir pel camí que, força empedrat i amb pronunciada pendent ens deixa a can Mirameu. Mas en estat ruïnós situat estratègicament al collet que comunica la Ganga amb Sant Llúcia. De la seva arquitectura en destaquen els arcs que sustenten el porxo de la façana de migdia. També la seva factura primitiva, amb el ràfec del teulat i les llindes de les finestres fetes amb lloses de llécol de l’indret. Al costat del casalot trobem la pallissa on es pot apreciar en una de les parets una fornícula per deixar-hi el llum d’oli o l’espelma.
Del mas comença una forta i pronunciada baixada per un camí força empedrat que ens fa passar pel costat del mas Marcó, (aquest ben arranjat) i d’aquí un cop travessat altre vegada la riera del Vilar sobre un pont de formigó arribem a la carretera (km7). Ja només ens queda desfer el corriol paral·lel a la carretera arribant on tenim els cotxes aparcats per donar per acabada aquesta interesant sortida.
Salut i bones caminades!!
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
En aquest recorregut podrem observar diversos elements patrimonials característics del massís de les Gavarres: ponts, masos amb històries esgarrifoses, camins mil·lenaris i vistes amb panoràmiques sorprenents. El sector que va del coll de la Ganga cap a Fitor, com ens indiquen els topònims de la zona, ha estat històricament un espai conflictiu a causa del seu valor estratègic i se’n conten històries de bandolers, lladres i tot tipus de malfactors.
Hi ha diverses teories sobre l’origen de l’antic camí del Coll de la Ganga. La que ha agafat més força els últims anys és la que contempla la possibilitat que aquest camí fos originàriament una de les primeres vies romanes de la península. El camí va entrar en desús a l’edat mitjana a causa de la perillositat que comportava passar per una zona poc habitada. La ruta que va imposar-se ales hores per anar de la plana empordanesa cap a marina, va ser la del camí ral de Santa Coloma de Fitor. En el camí de la Ganga, que amb el temps va esdevenir carretera, hi havia antigament dues casetes pels encarregats del manteniment de la via: una en el terme de la Bisbal d’Empordà i l’altra al de Calonge. Actualment les casetes ja no existeixen, però en el cas de Calonge resta el testimoni d’una font coneguda com la font de la ‘‘Casilla’’.
Nota: aquesta introducció ha estat extreta del Consorci de les Gavarres.
Deixem els cotxes un xic abans del km7 de la carretera de la Ganga (GI-660 que uneix la Bisbal i Calonge), on trobem el trencant del camí que duu al forn del Vidre i el Coll de Bregó on una explanada presa a un camp de conreu ens permet deixar els cotxes. Comencem a caminar paral·lel a la carretera per un corriol que fineix al camí d’accés al mas de la Deixesa. Tot just al davant i al altre costat de carretera tenim el camí que porta a Can Mirameu i Santa Llúcia d'Arboç, (serà la tornada). Seguim la carretera uns 200m fins passada una corba que a l'esquerra ens surt el camí vell.
Travessem varies vegades la riera del Vilar (normalment amb poca o res d’aigua) fins arribar al punt on està ubicat un primer pont que no aconseguim descobrir a causa de la gran quantitat de vegetació existent. Seguim un xic més amunt fins una de les entrades del enrunat mas Tartor, barrat amb un portal de fusta, aquí un mur de pedres ens crida la atenció...és l’altre pont i aquest si ens permet fotografia’l
El pont permet travessar la riera en un punt on passa engorjada. Els estreps d’aquest pont recolzen directament sobre la roca natural. És construït amb una volta de rajol a plec de llibre i té baranes de pedra a banda i banda del camí. Situat sobre la riera del Bosch Major, no se sap la data exacte de la construcció del pont.
Seguim camí fins topar-nos amb un petit corriol (dreta), que mana sobre el camí que duem, punt on es troba les restes del Mas Tartor, fotos i a seguir, sortint per l’altre portal de entrada a la finca i arribem al Coll de la Ganga (carretera GI-660) en poca estona. Sense trepitjar la carretera, seguim l’ampla pista que tenim a l’esquerra i que ens fa arribar fins les ruïnes de l’antic mas de la Cavorca, una construcció més coneguda per anècdotes i successos, que no pas per la seva vàlua arquitectònica. La història ens explica que a l’any 1850 en aquest mas van ser assassinats els masovers a mans d’uns sicaris contractats pels amos que n’estaven descontents i que també a la Cavorca hi va néixer l’àvia materna del reconegut escriptor Josep Pla.
Fetes les fotografies del que queda del mas, seguim el camí amb moderada pujada fins la zona anomenada “la creu de la Cavorca”, on se acaba la pujada i on deixem el camí principal per seguir per un d’estret (esquerra) que ens fa passar pel caire de la serra del Quermany de Fitor amb bones vistes sobre la plana, per un costat i sobre el Puig d’Arques i fins i tot el mar, per l’altre. Aquest camí fineix a Can Mirameu, nosaltres hem de girar a la dreta molt abans de arribar a aquest mas per sortir al camí principal d’accés a la ermita de Santa Llúcia de l’Arboç i a la qual arribem en un tres i no res
L’actual Santa Llúcia de l’Arboç era coneguda abans del segle XVIII com a Sant Nazari de la Ganga. El temple d’una sola nau fou aixecat al 1717 sobre una antiga estructura documentada ja al segle XIII. De les particularitats de l’ermita en destaquem la inscripció de la llinda de l’entrada al temple, amb un emblema format per uns ulls, pel fet que Santa Llúcia és patrona dels cecs i els malalts de vista, dins l’escut amb la creu de la Bisbal, símbol del domini de la ciutat sobre la capella. El campanar de cadireta esta rematat per un arc amb esferes de ceràmica de la Bisbal. A l’interior del temple podem trobar imatges de guix de Santa Llúcia i Sant Baldiri, elaborades per l’escola d’Olot. Pels volts de la celebració de la festivitat d’aquesta santa, el 13 de desembre, s’hi celebra encara avui un aplec i un esmorzar molt popular per tot els que puges fins l’ermita.
Nosaltres també fem parada per esmorzar abans de seguir pel camí que, força empedrat i amb pronunciada pendent ens deixa a can Mirameu. Mas en estat ruïnós situat estratègicament al collet que comunica la Ganga amb Sant Llúcia. De la seva arquitectura en destaquen els arcs que sustenten el porxo de la façana de migdia. També la seva factura primitiva, amb el ràfec del teulat i les llindes de les finestres fetes amb lloses de llécol de l’indret. Al costat del casalot trobem la pallissa on es pot apreciar en una de les parets una fornícula per deixar-hi el llum d’oli o l’espelma.
Del mas comença una forta i pronunciada baixada per un camí força empedrat que ens fa passar pel costat del mas Marcó, (aquest ben arranjat) i d’aquí un cop travessat altre vegada la riera del Vilar sobre un pont de formigó arribem a la carretera (km7). Ja només ens queda desfer el corriol paral·lel a la carretera arribant on tenim els cotxes aparcats per donar per acabada aquesta interesant sortida.
Salut i bones caminades!!
Waypoints
Comments (4)
You can add a comment or review this trail
Interessant, me l'apunto a la llista de pendents.
Gràcies per publicar-la i moltes moltes gràcies per afegir-hi informació.
Salut i muntanya!
Gràcies a tu Miquel pel comentari, s’agraeix i m’anima a seguir amb aquesta tasca...Salut!!
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
En general camins de bon caminar, fora d'algun tramps amb molta pedra i forta pendent on haviem de mirar on posavem els peus. Recomanaria pals
Ei! Margarita...quina ilu!, benvinguda. Els bastons per caminar sempre son una bona opció i més a muntanya, enhorabona per la sortida i gràcies per la teva valoració...endavant i salut!!