Caminada de Santa Maria del Camí, Consell- Biniagual- Binissalem- Alaró- Santa Maria del Camí

Em vaig quedar a dormir a casa de Sumsi, a Santa Maria del Camí, era dilluns de Paqua, hui faria el camí sol. Vaig eixir a peu de casa i vaig creuar el poble, per davant l’església i l’estació de tren, un molí de vent encara conservava les aspes que sobreeixien entre els edificis. Vaig passar per l’escola de Montesori, aixó em van fer recordar els meus anys de magisteri, tot i això no vaig veure l’edifici de l’escola . Em va alegrar veure les enganxines d’el Camí i el panell d’Alaró. Hui faria una ruta circular, que coincidia en la seua major part amb l’etapa d’el Camí fins Alaró, però després tornaria a Santa Maria. El temps no estava molt clar i plovisquejava una mica, no era molt però era molest. Ara estava envoltat de camps de secà; de garroferals amb ovelles pasturant, i camps de cereals. El dia estava molt tapat, al fons apareixia Consell, una silueta molt confusa pels núvols. Vaig arribar a Consell, les portes i finestres eren totes de mallorquines, com bé deia el seu nom. Vaig passar per l’església i vaig creuar el poble. La pluja i el vent estaven augmentant. Vam seguir pel camí de Muro, ara apareixien grans extensions de vinya, que ens mostraven la importància del vi de la zona. Les figueres eren freqüents en mig del cereal. Vaig passar pel celler de Biniagual, encara hi tenien els tonells a fora, vaig passar pel poblet de Biniagual. Ens van contar que ho havien comprat uns alemanys i que volien tancar els carrers, però no els van deixar. El poble era molt enjardinat. La pluja fina m’anava esgotant, tot i que encara estava prou sec. Vaig seguir cap a Binissalem, una altra gran finca de vinyes apareixia sota el nom de finca can Porrona. En arribar a Binisalem vam passar pel museu Llorenç Vilallonga. Vam berenar una bona ensaïmada farcida de crema i vam seguir. Vam veure l’església i vam seguir cap a Alaró. Vaig veure el monument en honor als picapedrers. En eixir de la població vaig tornar a gaudir d’un paisatge de conreus de secà compaginats amb ramaderia ovina. Ara ens enfilàvem per un caminet empedrat voltat de parets de pedra i farcit de pinassa. Vaig veure el cartell de Sa sini, i la vista emboirada d’Alaró.

En entrar a Alaró em va sorprendre com estaven d’engalanats els arbres amb punt de gantxo de colors, vora l’església hi havia un bar i vaig intentar segellar, em van enviar a l’estanc que era la seua germana per poder cunyar. En tenir-ho tot enllestit vaig seguir el camí que em tornaria a Santa Maria, era un camí bonic l’antic camí Vell, també anomenat camí romà. Tot i que el cel estava molt tapat havia deixat de ploure i em deixava caminar tranquil. Alguna finca gran de vinya es deixava veure al mateix temps que els murs de pedra que dibuixaven el Camí Vell cap a Santa Maria. A poc a poc, al meu darrera es perfilaven trossos de la serra de Tramuntana mig tapada pels núvols que ho cobrien quasi tot. Finalment vaig arribar a Santa Maria del Camí havent complert aquesta gran circular de més de 35 km. Ho havia aconseguit.