CAMINADA POPULAR DE CASTELLADRAL 2024

ZONA D'APARCAMENT A CASTELLADRAL

RUNES DE CAL MESTRE MALLOL

Pallissa semi-derruïda de Cal Mestre Mallol, al seu costat hi ha dues tines que originàriament es van excavar en una roca que forma una petita cinglera.

VISTES A TAURONS DE SANT CUGAT DEL RACÓ

PANORÀMICA DE CASTELLADRAL

TAURONS DE SANT CUGAT DEL RACÓ

Masia de dimensions mitjanes, avui en ruïnes, que es troba molt ben emplaçada en un estrep rocallós, sobre una beta de roca que forma una petita cinglera, dominant la riera de Taurons. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos molt derruït a ponent i un cobert a llevant, i compta també un grup de tines separades a llevant, així com altres coberts en ruïnes més a ponent. La façana principal es troba a ponent, on hi ha un portal adovellat amb un balcó al seu damunt i dues finestres emmarcades amb pedra carejada. Els diferents murs del cos antic, tant interiors com exteriors, estan formats per carreus ben tallats i disposats a trenca-junt. Actualment la masia es troba força derruïda, tant a l’interior com en els murs perimetrals, especialment de la part davantera i posterior. Inscripció en una llinda a la façana sud: JOHP COMASOLIBAS 1854

TINES DE TAURONS DE SANT CUGAT DEL RACÓ

La construcció d'aquestes tines, segons una llinda, fou ampliada el 1906. Consta de quatre tines cilíndriques que, pel fet d’estar separades de la masia, devien correspondre als rabassaires que conreaven les vinyes de l’heretat.

VISTES A LA ROVIRA I NEU ALS PIRINEUS

ESMORZAR

ESGLÉSIA DE SANT CUGAT DEL RACÓ

L’església de Sant Cugat del Racó és una de les joies del romànic del Bages. Senzilla i sense gaires decoracions, però molt equilibrada i ben posada en el seu emplaçament, destaca per algunes característiques que la fan peculiar: la planta en creu grega, que és relativament poc freqüent, i el cimbori de forma cilíndrica, que és únic a Catalunya. La majoria de cimboris romànics són prismàtics o poligonals i acabats amb cúpula. Així mateix, la decoració d’arcs cecs al voltant de la rotllana li acaben de donar un aspecte elegant i, en aquest punt, similar al cimbori de Sant Jaume de Frontanyà. Un altre element característic, però molt més comú, és la decoració llombarda que omple la major part dels murs exteriors. Les naus que formen la creu grega són gairebé totes de la mateixa alçada i estan cobertes interiorment amb voltes de canó. La part de la capçalera, encarada a llevant, actualment només conserva l’absis central i l’absidiola de tramuntana, ja que la de migdia fou suprimida en edificar-se la sagristia. Totes les finestres són de mig punt, adovellades i de doble esqueixada. Exteriorment els murs presenten una decoració típicament llombarda que quasi ocupa tots els murs. Així, el capçal i els murs frontals de les naus són decorats amb arcuacions cegues i lesenes o faixes verticals. El mur de ponent és rematat amb un acroteri pla sobre el qual s’aixeca un campanar d’espadanya de dos ulls. El portal d’accés, a migdia, és coronat amb arc de mig punt adovellat, d’estil gòtic tardà (segle XVI). S’obrí en substitució de la porta romànica que estava situada en el mateix lloc. Del primitiu edifici preromànic se’n poden veure algunes parts als fonaments de la capçalera. Pel que fa al cimbori, ja hem dit que destaca pel fet de ser cilíndric. És de poca alçada i presenta una decoració amb finestres cegues. Aquestes estan situades sota el ràfec de la teulada i donen la volta a tot el tambor circular. En el portal adovellat de l’entrada hi ha inscripció "1599" La situació dominant de Sant Cugat del Racó permet una panoràmica impressionant sobre Montserrat i els principals punts de referència de l’entorn: el Port del Comte, el Cadí, el Pedraforca... Per la banda de llevant: el Montseny, el Montcau. Al sud, el castell de Castellnou. Es troba en un punt més o menys equidistant entre els rius Llobregat i Cardener, i al centre d’una zona muntanyosa que separa el pla de Bages i la plana de Berga..

'LA LLOPATERA'

Indret on hi han diverses roques de formes capritxoses, especialment un conjunt de grans roques que forment un espai quadrat vora una cinglera que han inspirat una llegenda. Es diu que molts anys enrere, quan a Sant Cugat del Racó encara hi havia llops que malmetien els ramats, hi havia un capella que era molt bon caçador, especialment de llops i guineus. L’home estava decidit a acabar amb aquests mamífers carnissers, perquè també en patia les conseqüències als seus galliners. Una nit estava molt amoïnat perquè acabava de parlar amb un pastor desesperat que li va dir que el llop se li ficava al corral i els gossos no gosaven enfrontar-s’hi. Llavors sentí l’udol desafiant de la fera ben a prop i amb l’escopeta disparà un tret, però la bèstia es va escapar. L’endemà al matí, a trenc d’alba, es carregà l’escopeta al coll i sortí a buscar la bèstia. Voltà per boscos i sembrats d’una terra que estava acostumat a treballar com un pagès més. Ja de retorn a la Rectoria s’escaigué que va passar a prop d’unes penyes de roca que hi ha a tres centenars de metres de l’església, a tocar del camí que porta a Castellnou, just a la banda de migdia, per allà on s’havien sentit els darrers udols la nit abans. L’home s’acostà a aquells rocs de grans dimensions que tancaven un espai interior amb unes parets verticals prou altes perquè un llop, un cop dins, no en pogués sortir. Llavors se li acudí una manera per fer caure el llop dins d’aquella presó. Ben content tornà a la Rectoria i es cruspí el menjar que li havia preparat la majordoma, que no entenia com era que el capellà estava tan content. Havent dinat, el capellà va acabar de perfeccionar l’invent mentre feia la sobretaula amb la majordoma. En acabat, va prendre una de les dues posts de fusta que tenia al pastador del forn de pa i marxà camí enllà. Arribat a l’indret de les penyes, posà la post de través damunt d’una de les roques, de manera que sobresortís més de tres pams al buit, cap a la part de dins del forat. A la punta que volava hi va posar els menuts i les vísceres d’oca que la majordoma guardava per l’escudella de l’endemà. Quan a la nit el llop ensumà la flaire de la carnassa es dirigí cap a la fusta passant per damunt del pont que, un cop desequilibrat pel pes de la fera, el va fer caure al fons del clot voltat de roques. Aleshores el llop començà el seu concert d’udols que aviat van despertar el capellà. De matinada l’home va anar a corre-cuita a la penya i, d’un tret, va matar el llop. Des d’aquell dia la majordoma li guardava curosament les tripes de gallina, les pells de conill i d’altres menuts. I va ser així com, amb aquesta mena d’esquer, les bèsties nocturnes van anar caient a la trampa d’una en una. Fins que, diuen, no va quedar cap llop a la comarca. Des d’aleshores aquest indret es coneix amb el nom de la Llopatera, i els padrins expliquen que si hom s’hi escau de nit, especialment en lluna plena, encara s’hi senten els udols llastimosos dels llops caçats per aquell capellà.

Bar

VISTES A LES ESGLÉSIES I A SANTA MARIA DE LES ESGLÉSIES

Bar 2

Bar 3

VISTES A TAURONS DE SANT CUGAT DEL RACÓ

AVITUALLAMENT: aigua i mandarines

VISTES A CORRETJOLES I A MONTSERRAT

VISTES PANORÀMIQUES A CASTELLADRAL

BAUMA DE COMAPOSADA

Bauma obrada sota una gran roca situada en una fondalada on comença un torrent. Es tracta de l’exemple més ben conservat i més significatiu al terme de Navàs d’aquest tipus d’habitatge. La balma té una llargada considerable, d’una vintena de metres, i la construcció ocupa només una part de l’extrem de llevant. L’habitatge conforma dues estances, separades interiorment per un mur d’una profunditat de 5 m, amb una porta emmarcada amb llindes i brancals de pedra carejada. L’estança de l’esquerra té una repissa ampla arran de la paret de la roca, i és la que més clarament tenia una funció d’habitatge. La part alta del mur i el sostre de la bauma es troben totalment ennegrits pel fum. El mur exterior que tanca la bauma, parcialment esfondrat, conserva dues petites finestres. Adossat exteriorment a la paret de ponent es conserven les restes d’un forn de pa. Més a l’oest s’observen excavats a la roca les empremtes de fonaments de murs, que haurien delimitat altres espais de la bauma. Per sobre de la balma hi havia restes de rases i basses que, juntament amb la font, proveïen d’aigua a la Balma.

FINAL DE LA CAMINADA

SÍNIA DE TAURONS DE SANT CUGAT DEL RACÓ

Sínia (localment anomenada vògit) de tracció animal, del tipus conegut com a sínia de catúfols. És un dels pocs exemples d’aquest model, que era molt utilitzat en temps antics però no en èpoques més recents, com és el cas, de manera que el sistema es va adaptar a un tipus de mecanismes més moderns. Està emplaçada sobre en una plataforma circular continguda per pedres, vora la riera de Sant Cugat, d’on extreu l’aigua. Consta d’un pou rectangular obrat amb maó a l’interior del qual hi ha instal·lat el mecanisme dels catúfols. Els catúfols són una mena de calaixos, en aquest cas de ferro, integrats en una cadena rotatòria de manera que recullen l’aigua de la part fonda i l’eleven per abocar-la, quan fan el gir, a un conducte. Al costat hi ha un mecanisme amb engranatges connectat amb la barra horitzontal (braçol), on anava fermat l’animal que donava voltes a l’entorn. Mitjançant l’engranatge el moviment rotatori horitzontal activat per l’animal es transforma en vertical per tal de fer moure la cadena de catúfols. L’aigua sortia per un lateral i d’aquí es canalitzava cap als horts que hi havia al costat del camí. Cal remarcar que aquesta sínia ha conservat el seu mecanisme en perfectes condicions i encara pot funcionar. A pocs metres a l’altre costat de la riera hi ha una bassa o viver parcialment excavat a la roca, la qual actualment es troba coberta de terra. Sembla que també rebia l’aigua de la sínia, canalitzada a través d’un tub, tot i que dins la bassa també hi neix aigua. Ens comenten que recentment la sínia s’ha netejat i recuperat amb motiu d’una de les Arrossades i caminades populars que s’organitzen des de fa uns anys. En diverses ocasions la sínia es va fer funcionar amb un cavall i tot. S’hi van haver de fer alguns arranjaments, com el canvi de l’eix horitzontal o braçol. Entorn d’agost de 2021 el viver fou terraplenat perquè s’hi van trobar uns cabirols morts.

RIERA DE SANT CUGAT DEL RACÓ

No description available

RECTORIA DE SANT CUGAT DEL RACÓ

Està situada uns metres al sud de l’església. És un edifici de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos lateral al nord-est. Al davant s’hi ha annexat modernament una terrassa davantera al lloc on antigament ja hi havia una mena de porxo.

L'HOSTAL

Antic hostal, avui en ruïnes, situada al peu de l’antic camí ral de Súria a Berga (actual carretera B-423). Es troba força esfondrat i només se’n conserven trams de murs fins a una alçada desigual. La casa sembla que tenia una planta més o menys quadrada, amb coberts al sud i almenys dos pisos. El portal devia ser a la façana nord-oest, encarada vers la carretera, però no se’n conserva cap rastre. A l’angle de llevant té adossada una tina i un altre cos, que podria correspondre a una segona tina. Els murs són de maçoneria

INDICADOR DE CAMINS FONT DE L'ARÇ

No description available

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE CASTELLADRAL

No description available

CREU DE SANT CUGAT DEL RACÓ

Es tracta d'una creu de terme o monumental emplaçada vora l’església de Sant Cugat del Racó; concretament, a l’esplanada que s’estén a l’oest de l’església i abans del cementiri. Consta d’un pedestal de pedra de planta circular i, al damunt, una creu de ferro alta i prima. No té cap altra decoració que una creu en aspa de ferro treballat col·locada a la intersecció de la creu principal.

CEMENTIRI DE SANT CUGAT DEL RACÓ

No description available

EL CASTELL DE CASTELLADRAL

Casal de característiques senyorials situat a l’entada de Castelladral venint per l’antic camí ral. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té petits cossos adossats corresponents a tines, així com coberts aïllats al sud-est i al sud.

CAL MESTRE MALLOL

Masia de petites dimensions, emplaçada en un estrep al sud-est de la Serra de Castelladral, junt a l’antic camí ral que anava cap a Serrateix.

CAL GEMILÀ

Casa de pagès o petit mas situat a l’est de l’església i la Rectoria. A l’angle nord–oest té un pou i una cisterna.

BARRACA DE PEDRA SECA - CODI 17552

Barraca del tipus aèria aïllada, planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta amb llinda plana. Conserva part del voladís.

BARRACA DE PEDRA SECA - CODI 8914

Barraca de planta rectangular, amb coberta de bigues i teules (actualment derruïda). Probablement tenia alguna cosa a veure amb la bassa que hi ha propera.

ALZINA DE CASTELLADRAL

Destacable alzina, situada al sud-est del nucli de Castelladral, a tocar del camí que porta a diverses cases d’aquest sector. Es tracta d’una alzina que està formada per tres troncs principals probablement de rebrot de la soca original. Cada un dels troncs té més de 1,5 m de perímetre, que en conjunt formen un capçada d'envergadura.