Caminada Popular de Castellar de la Ribera 2024 (PAMPA)

Caminada Popular de Castellar de la Ribera 2024 (PAMPA)

La caminada ha estat organitzada per l'Associació de Festes de Castellar de la Ribera, amb sortida i arribada a l'església de Santa Margarida de Pampa.

_____________________________
NOTES d'interès als WayPoint.
------------------------------------------------

Comencem amb un bon esmorzar de forquilla i embotits varis, hi ha pa amb tomaca, seguit de cafè o cafè amb llet. Cal dir que hem vigilat de no emplenar gaire la panxa, per poder fer la caminada amb certes condicions, jajaja...

Avui és un dia de molta calima, això impedeix que durant la caminada puguem gaudir d'unes bones panoràmiques.

Inici de la caminada a nan cap a la Costa Llebrera i al Bosc de Pampa, continuem fins a travessar la rasa de Pampa, a on el corriol ens du fins al camí entre el Torrent de Canalda i la Rasa de Pampa i que puja fins al cim de Tambors de Rof. Els Tambors de Rof és una muntanya de 970 metres que es troba entre els municipis de Bassella, a la comarca de l'Alt Urgell i d'Odèn. Aquí hi ha el vèrtex geodèsic a Tambors de Rof (referència 269093001).

També en aquest lloc està un punt d'avituallament, que anat molt bé després de la pujada continuada que hem fet.

Continuem la ruta per al Cap de la Serra fins al mirador de Serrallonga, ens trobem al punt més alt de la caminada. El Serrallonga és una muntanya de 1.027 metres que es troba entre els municipis de Castellar de la Ribera i Odèn.

Iniciem el camí amb desnivell negatiu continuant fins a trobar el pas a la dreta per continuar per al Bosc de Solans, també conegut com a bosc de la Caseta de Solanes. A poc més d'un kilòmetre continuem a l'esquerra que ja ens porta directament altre cop al punt d'arribada.

Final d'una bonica caminada!

---------------------------------------------

PAMPA de Castellar de la Ribera (Solsonès)

Descripció, a Pobles abandonats: https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/241

El nucli despoblat de Pampa se situa a l’extrem septentrional de Castellar de la Ribera, just al límit amb l’Alt Urgell, i als vessants de la serra d’Oliana, a 750 metres d’altitud. Es tractava d’un nucli important format per diverses masies (Cal Solé, Cal Coma, Cal Camp) i l’església de Santa Margarida, amb una rectoria adossada. El seu origen recau en l’acta de congregació de la catedral d’Urgell de l’any 839, on s’esmenta el lloc de “Pampano”. Històricament, Pampa va formar part del terme d’Oliana, va passar després al bisbat de Solsona i, posteriorment, al municipi de Castellar de la Ribera, tot i que al segle XIX va ser un municipi independent, juntament amb Ceuró. Entre els vestigis més rellevants del nucli hi destaca l’antic castell, del qual avui en queden escasses restes, i també l’església actual de Santa Margarida, restaurada recentment. La resta de masies que conformaven el nucli es troben en un estat d’enrunament avançat, ja que ningú hi viu des de fa més de cinquanta anys. Històricament, la primera referència de l’antic castell és de l’any 959, quan el comte Borrell va vendre unes terres dins el terme de “Pampano”, i del 1097, quan el comte Ermengol va donar al monestir de Santa Maria de Solsona els drets i els masos que posseïa al lloc de “Pampano”, juntament amb l’antiga església de Santa Margarida. Anys més tard, el 1227, el comte Ponç de Cabrera el va cedir a Bernat de Peramola, juntament amb una sèrie de masos. Ja al segle XVI, es va edificar sobre el castell la casa senyorial de Can Solé, en l’actualitat també en runes, de manera que avui en dia del castell original només en queden alguns bastiments de mur. Pampa tenia una antiga església, consagrada també a Santa Margarida, que es trobava emplaçada on hi ha l’antic cementiri i part de Can Solé. Aquest primer temple es va enderrocar i l’any 1782 es va construir l’església actual, a llevant de l’antiga. Pel que fa a l’estructura, es tracta d’un edifici de planta rectangular amb un petit campanar i, a diferència dels masos que conformen el poble, es troba en un estat força bo gràcies a les intervencions que s’hi han dut a terme. Del procés de despoblament del nucli se’n desconeixen les causes exactes, però el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal assenyala que les masies que conformaven el nucli es van abandonar cap als anys seixanta del segle passat. L’aïllament de Pampa, situat a més de dotze quilòmetres de Castellar de la Ribera, i la manca de comunicacions podrien haver desencadenat el despoblament total.