Caminada semi-nocturna dels hh-2016 (La Bisbal d'Empordà- Mare de Déu de Socors-Canapost-Clots de Sant Julià-Peratallada-Cau

Quant arriba l’Agost i ens preparem per fer una petita aturada en les nostres trescades, ve la caminada nocturna del hh amb sopar inclòs que, any rere any, acomplim amb molt desig, dons ens trobem amb familiars de companys que no surten a caminar com nosaltres i tots plegats ens afegim a la festa amb un sopar d’estiu i una petita festa amb “ballaruga” inclòs.
Aquest any hem canviat el recorregut, que altres anys realitzàvem per la zona de la platja de Castell, i l’hem preparat pels voltants de La Bisbal...(tenim molt per visitar i caminar al nostres voltants).
Així dons vàrem sortit a les 19,00 hores, des del Pavelló municipal d’esports de La Bisbal, en direcció al tenis. Superat el Bosquetet, ens hem dirigit fins a Canapost, passan per Can Platja, el mas Moret i a l’alçada de la granja d’en Vives, (cavalls), hem tombat a la esquerra per visitar l’ermita de la Mare de Déu del Socors.
Les restes de la Mare de Déu dels Socors, a Canapost, ens evoquen la bellesa i majestuositat d’un dels temples més desconeguts del nostre patrimoni arquitectònic. Aquesta singular capella, que data del segle XVII, es troba emplaçada a ponent de Canapost, dalt del puig que li dóna nom. El conjunt posseïa una torre de defensa adossada a la part posterior, i ha perdut la coberta i part de les pedres que formaven les obertures, molt probablement com a conseqüència d’un espoli. Malgrat el seu encant i valor, és un element força desconegut, que no es troba a cap de les guies turístiques de la zona. La seva visita és molt recomanable, sobretot pel seu privilegiat emplaçament, des del qual es tenen unes magnífiques vistes. Josep Pla el considerava un dels miradors més privilegiats de l’Empordà.
De l’ermita baixem fins a Canapost per visitar la església romànica de Sant Esteve, situada al centre del nucli de Canapost. Durant les darreres obres de restauració, van aparèixer restes de pintures murals i es van trobar sepultures d'època medieval al cementiri.
El moment esotèric de la jornada l’hem posat amb la visita als Clots de Sant Julià.
Els Clots de Sant Julià són unes antigues pedreres i formades per un magnífic complex de cavitats, algunes de fins a 10 m de fondària, excavades a la roca. Està situat en uns turons que hi ha a llevant del mas Puig-sec, en el mateix paratge que antigament havia ocupat el menhir del mas Gros i la sepultura del mas Puig-sec, enmig d'un frondós bosc de pins i alzines.
El seu origen sembla ésser molt antic, ja que s'han fet troballes romanes i preromanes, per bé que encara no s'ha fet cap intervenció arqueològica en profunditat que ajudi a determinar amb certesa quina és la seva història. S'ha especulat, fins i tot, que les muralles de la ciutat preromana del Puig de Sant Andreu d'Ullastret o Empúries podrien haver estat bastides amb la pedra dels clots. També es creu que amb aquesta pedra es va construir el poble de Peratallada.
Segons una antiga llegenda, en els Clots de Sant Julià hi van ser martiritzats els primers cristians del país. La capella troglodita coneguda amb el nom de «Sitial» o «Tron de la Reina», que és un dels punts més interessants de l'indret, conté una creu en la seva part interior que sembla que vindria a representar la cristianització d'un lloc pagà. Es tracta d'un aflorament de roca natural que ha estat excavada i presenta un aspecte de cova. El seu interior és de planta ovalada, amb les parets perfectament allisades i amb una amplada de 2,5 m i 2 m d'alçada màxima. No se sap exactament quina era la seva finalitat. Algun autor l'ha identificat com una sepultura megalítica. Es creu que podria formar part d'una antiga capella o ermita que hauria pogut tenir una nau d'obra i que es dataria en època alt medieval o anterior.
Sortint dels Clots ja fosquejava, moment que vàrem treure els frontals per poder continuar la marxa sense problemes de visió, tot caminant fins a Peratallada pels camins de Les Serres.
De Peratallada no cal explicar gaire res...tothom la coneix, vam passar pels carrerons i places mes emblemàtiques del poble, en el moment amb més visitants, que omplien totes les terrasses, esperant sopar o fer algun “piscolabis”.
Un cop travessat la riera de Peratallada, caminarem per una pista passant per Can Carbonell i Can Palet i tot xino-xano vàrem arribar al nucli i ermita de Santa Susana de Peralta
I de la ermita en un tres i no res arribàvem al Cau dels Pins, on l’equip de festes, ens tenia preparat un fantàstic àpat típic d’estiu, amanides(tomàtecs, tonyina i olives), pa de coca amb tomàtec, pernil serrà i formatge, tot ven regat amb vi de la comarca i sangria casera, xíndries i melons ben frescos de postres, els cafès i el consegüent “gin tònic”...
I del sopar a la “ballarusca desenfrenada”...musica d’ara i del record...anys 60/70/80 i com no... la música pachanguera que a tots ens han fet moure l’esquelet.
Salut i bones caminades!!

caminada semi-nocturna dels hh-2016 from Salvador Hidalgo Gámez on Vimeo.