Caminada Viladomiu Nou- 2015

Per veure totes les fotos, cliqueu a (veure més-color blau)

Marxarem de la plaça en direcció als garatges, baixarem per les escales del Salva cap al pont de la via del tren i, al final d’aquesta, cap a la riera fins a trobar la carretera i arribem al Guixaró. Travessem el Llobregat per la palanca, ens enfilem suaument per la costa i després seguim un corriol fins a l’alçada de Cal Prat, d’on podem contemplar-ne la resclosa. Després seguim cap a la gravera de Borbons, que travessem pel mig. A partir d’aquí és inevitable seguir uns 200 m de carretera asfaltada fins al trencant que ens portarà al Forn Iber de Periques (s. IV – s. III a. C.), el primer control. Després de fer un primer mossec ens enfilarem per un bonic sender en direcció a les antenes de Cal Teixidor.

Deixem al darrera una magnífica panoràmica de Puig-Reig i anem contemplant la monumental estructura de l’autovia.

Després de seguir uns metres de la pista forestal que mena a cal Colom recuperem l’ascens més suau i passem per les ruïnes de Cal Pigot, on podem contemplar les restes de diverses construccions de pedra, algunes en forma de dipòsit (potser tines de vi o sitges de gra) i que donen idea de la importància que devia tenir aquesta masia en el seu temps.

Acabem la pujada i ja enfilem la pista forestal en direcció a Sant Esteve de Valldoriola. Si fa un dia clar a la nostra esquerra se’ns obre una magnífica panoràmica de tot el Berguedà, des de la serra de Picancel (amb el Puigmal al fons), tota la serralada del Cadí, el Sobrepuny, Vallcebre, Queralt i els Rasos, les Tres Maries i fins i tot el Port del Comte al fons. Mentre recuperem les forces amb l’esmorzar podem contemplar l’ermita de Sant Esteve, construïda a la baixa edat mitjana i posteriorment reformada i ampliada al s. XVIII (any 1701 diu la llinda de la porta).

Seguim després per la pista forestal en direcció a Santa Maria de la Guàrdia. A més de reposar i refrescar-nos una mica, des d’aquest privilegiat indret del municipi de Sagàs podrem gaudir d’unes excel·lents vistes i visitar el santuari, construït el s. XVII sobre vestigis romànics i totalment reformat després de la Guerra Civil espanyola. Després iniciem el descens en direcció a la Font de Vilanova, un bonic paratge que guarda molts records dels veïns de Viladomiu, ja que era un indret habitual per fer-hi fontades els diumenges o celebrar-hi la ouada.

Tornem a travessar la carretera i ens dirigim a la casa de Palau, que voregem i després cap a la riera de Biure fins a la Font Freda, un altre dels paratges recuperats amb l’excusa de les caminades (2013). Finalment seguim el camí de l’esquerra de la riera fins a travessar el riu per la palanca. En arribar a la fàbrica encara podem descobrir un petit tresor: els vestigis dels primers pisos de Viladomiu (“carrer de la Font de la Plata”, cap al 1880) s’endevinen perfectament en l’edifici de l’antiga fusteria, respectats i restaurats amb molta cura pels actuals propietaris (Balbitex). Ja només ens queda pujar les escales cap a la plaça, on ens espera un petit aperitiu mentre ens recuperem a la fresca dels arbres.

Haurem fet aproximadament uns 15,5 km. d’un recorregut planer que esperem que us hagi agradat i que l’any vinent ens puguem retrobar.