Caminant entre bruixes: Palafrugell - Begur - Empelt de Bruixa, Font de sa Bruixa i Roca de la Bruixa 2018-01-06 8:14
near Palafrugell, Catalunya (España)
Viewed 1647 times, downloaded 49 times
Trail photos
Itinerary description
Caminant entre bruixes: Palafrugell - Esclanyà - Begur - Empelt de Bruixa, Font de sa Bruixa i Roca de la Bruixa - Regincós 2018-01-06 8:14
He sortit de bon matí, quan el sol s’aixecava poc a poc i ràpidament quedava amagat pels núvols, per caminar entre bruixes, paratges on les dones remeieres vivien i treballaven. Fa uns dies l’amic Josep Maria Farreró ens explicava a Wikiloc que havia anat a fer un tomb entre Begur i Pals, i ebs deia que havian vist un “empelt de bruixa”... per fi sabia que eren aquestes boles espesses que tenien alguns pins. Avui hi he anat a fer un tomb des de Palafrugell.
He passat per la rajoleria, la Font Gran d’Esclanyà, a les Mines d’en Vilanova veiem diversos forats ara enrunats que segurament eren el punt on picaven els miners a cel obert. Hem arribat a sa Barraca d’es Fum (cada vegada més enrunada), just al costat de la riera de Salseseugues, amb el seu color taronja que en indica una forta presencia de ferro. Poc més a munt trobem una mina-dipòsit d’aigua d’on surten diferents tubs. Des d’aquest punt i seguint el llindar d’antigues sorreres, ara replantades de coníferes, arribem a un corriol que mena a dalt de tot de la Pedrera Suberolita. La vista des del punt geodèsic, a dalt del precipici, és impressionatt. La ferida que han fet al terreny és sagnant, irreparable, com si hagués caigut una bomba, un enorme forat!!
A l'arribar a Begur resseguim el camí envoltats de "bruixes"... Vaig mirant enlaire per veure si encerto a veure l’empelt de bruixa... i allà està, un exemplar enorme!! Que està frenant el creixement del propi hoste. No havia vist res semblant, de tant gran. Son malformacions ocasionades per paràsits. També s’anomena granera de bruixa o escopinada de gegant . En castellà, francès i anglès s'anomenen "escombres de bruixa".
Seguim el camí de bruixes arribem, entre pins per fitxar les dunes i botànica mediterrània, a la coneguda Font de sa Bruixa, ara en un estat lamentable, amb el broc tallat i emparedat. El nom de la font, fet amb ferro, ens queda pel record ... era un paratge de passeig i de berenar molt agradable abans de l'arribada del turisme massiu.
Un xic més a vall ens retrobem de nou amb les bruixes... és la Roca de la Bruixa o Roca Negra. En Josep Mª Farreró ens citava a Narcís Subirats que a la revista Baix Empordà nº 53 explicava que a la nit de Sant Joan (solstici d’estiu) …“les noies que volien iniciar-se com a bruixes anaven, la nit de Sant Joan, a la platja ; es treien la roba i es rebolcaven nues per la sorra, com boges. Després pujaven damunt la Roca Negra i passaven la nit ballant sobre la roca , fent sacrificis d’animals i menjant-los fins a quedar extasiades. L’endemà a la matinada, abans que sortís el sol se’n tornaven a casa seva per no ser vistes pels pescadors de la vila que passaven pel camí ral”. També s’esmenta que la gent més gran de la vila havia sentit a dir que fa uns 300 anys una dona que havia estat bruixa i van trobar morta sobre la Roca Negra, vivia en una barraca de vinya al “Puig de la Guilla” i es guanyava la vida venent herbes remeieres i de la caritat de pescadors i mariners que compraven licors, elixirs i ungüents per a millorar la seva salut i la seva virilitat.
Fa uns dies la vaig visitar i vaig veure que tenia un arbre caigut pel vent a sobre i molta malesa al davant que la desmillorava. Avui armat d’un podai (podall) i una serra l’he netejat un xic i fa més goig ;-)
Vista la roca, he reprès el camí, aquest cop resseguint les línies elèctriques que creuen directes el sistema dunar fins a Regincós (Regencós). Cal recordar que les "muntanyes de Begur es movien", abans de fitxar-les amb coníferes. Allà he creuat de nou la Riera de Salsesegugues pel seu bonic i ample pont..., que és im'pont'nent !! De tornada podem veure un parell de forns més de calç.
Tot caminant entre bruixes, també podríem haver vist: una gita de bruixa (Clathrus ruber) bolet vermell en forma de reixa, o la patata de bruixa (Aetheorhiza bulbosa)... les bruixes han donat moltes històries.
També de bon matí he vist un parell d'aus rapinyaires.
Amenaçava pluja, però ha sortit el sol i tan sols han caigut quatre contades gotes. A casa m’esperava un magnífic pollastre amb prunes... deliciós... semblava fet amb les pocions d’una autèntica bruixa ;-))
Salut i Cames!!
He sortit de bon matí, quan el sol s’aixecava poc a poc i ràpidament quedava amagat pels núvols, per caminar entre bruixes, paratges on les dones remeieres vivien i treballaven. Fa uns dies l’amic Josep Maria Farreró ens explicava a Wikiloc que havia anat a fer un tomb entre Begur i Pals, i ebs deia que havian vist un “empelt de bruixa”... per fi sabia que eren aquestes boles espesses que tenien alguns pins. Avui hi he anat a fer un tomb des de Palafrugell.
He passat per la rajoleria, la Font Gran d’Esclanyà, a les Mines d’en Vilanova veiem diversos forats ara enrunats que segurament eren el punt on picaven els miners a cel obert. Hem arribat a sa Barraca d’es Fum (cada vegada més enrunada), just al costat de la riera de Salseseugues, amb el seu color taronja que en indica una forta presencia de ferro. Poc més a munt trobem una mina-dipòsit d’aigua d’on surten diferents tubs. Des d’aquest punt i seguint el llindar d’antigues sorreres, ara replantades de coníferes, arribem a un corriol que mena a dalt de tot de la Pedrera Suberolita. La vista des del punt geodèsic, a dalt del precipici, és impressionatt. La ferida que han fet al terreny és sagnant, irreparable, com si hagués caigut una bomba, un enorme forat!!
A l'arribar a Begur resseguim el camí envoltats de "bruixes"... Vaig mirant enlaire per veure si encerto a veure l’empelt de bruixa... i allà està, un exemplar enorme!! Que està frenant el creixement del propi hoste. No havia vist res semblant, de tant gran. Son malformacions ocasionades per paràsits. També s’anomena granera de bruixa o escopinada de gegant . En castellà, francès i anglès s'anomenen "escombres de bruixa".
Seguim el camí de bruixes arribem, entre pins per fitxar les dunes i botànica mediterrània, a la coneguda Font de sa Bruixa, ara en un estat lamentable, amb el broc tallat i emparedat. El nom de la font, fet amb ferro, ens queda pel record ... era un paratge de passeig i de berenar molt agradable abans de l'arribada del turisme massiu.
Un xic més a vall ens retrobem de nou amb les bruixes... és la Roca de la Bruixa o Roca Negra. En Josep Mª Farreró ens citava a Narcís Subirats que a la revista Baix Empordà nº 53 explicava que a la nit de Sant Joan (solstici d’estiu) …“les noies que volien iniciar-se com a bruixes anaven, la nit de Sant Joan, a la platja ; es treien la roba i es rebolcaven nues per la sorra, com boges. Després pujaven damunt la Roca Negra i passaven la nit ballant sobre la roca , fent sacrificis d’animals i menjant-los fins a quedar extasiades. L’endemà a la matinada, abans que sortís el sol se’n tornaven a casa seva per no ser vistes pels pescadors de la vila que passaven pel camí ral”. També s’esmenta que la gent més gran de la vila havia sentit a dir que fa uns 300 anys una dona que havia estat bruixa i van trobar morta sobre la Roca Negra, vivia en una barraca de vinya al “Puig de la Guilla” i es guanyava la vida venent herbes remeieres i de la caritat de pescadors i mariners que compraven licors, elixirs i ungüents per a millorar la seva salut i la seva virilitat.
Fa uns dies la vaig visitar i vaig veure que tenia un arbre caigut pel vent a sobre i molta malesa al davant que la desmillorava. Avui armat d’un podai (podall) i una serra l’he netejat un xic i fa més goig ;-)
Vista la roca, he reprès el camí, aquest cop resseguint les línies elèctriques que creuen directes el sistema dunar fins a Regincós (Regencós). Cal recordar que les "muntanyes de Begur es movien", abans de fitxar-les amb coníferes. Allà he creuat de nou la Riera de Salsesegugues pel seu bonic i ample pont..., que és im'pont'nent !! De tornada podem veure un parell de forns més de calç.
Tot caminant entre bruixes, també podríem haver vist: una gita de bruixa (Clathrus ruber) bolet vermell en forma de reixa, o la patata de bruixa (Aetheorhiza bulbosa)... les bruixes han donat moltes històries.
També de bon matí he vist un parell d'aus rapinyaires.
Amenaçava pluja, però ha sortit el sol i tan sols han caigut quatre contades gotes. A casa m’esperava un magnífic pollastre amb prunes... deliciós... semblava fet amb les pocions d’una autèntica bruixa ;-))
Salut i Cames!!
Waypoints
Comments (4)
You can add a comment or review this trail
Molt de esoterisme en aquesta ruta.
Salut amic!!!
Sí, Montagut, ja soc mig bruixot. I un xic esgotat de fer anar el podai i la serra ;-)
Salut i Cames!!
Bona feina feta a la roca de la Bruixa, Miquel!!!
Ara fa goig de veure-la.
Salut i cames!
Gràcies a tu per ensenyar-nos on era. Per cert, un amic de Pals, que té casa a la Platja de Pals de sempre, m'ha dit que ells de mainada en deien la Roca de la Rata.
Salut i Cames!!