Caminant entre mines: Palafrugell - Puig d'en Ristol -Puig Gran d'en Torroella - Dolmens d'en Estanyet -Botey 2018-01-27 9:12
near Palafrugell, Catalunya (España)
Viewed 1723 times, downloaded 59 times
Trail photos
Itinerary description
Caminant entre mines: Palafrugell - Puig d'en Ristol - Puig Gran d'en Torroella - Dolmens d'en Estanyet -Botey 2018-01-27 9:12
El dissabte passat vàrem veure tot de mines a ran de mar, a la costa de Begur, i avui he anat a revisitar algunes de les mines que hi ha entre Palafrugell i Mont-ras. Em porten alguns records, doncs de petit amb el meu germà mitjà havíem arribat a baixar per unes grapes de ferro rovellat i podrit fins a tocar l’aigua de la Mina Petita (segons ICC) o Teresa. També recordo que mon pare m’ha explicat que son pare hi anava a treballar tot sovint, per arreglar les bombes que tenien que funcionar constantment traient l’aigua que es filtrava al seu interior. Ara fa anys i panys que estan totalment abandonades, però durant anys es va extreure la galena, que és sulfur de plom (PbS), i conté un 87% de plom amb quantitats variables d'impureses (petites quantitats de cadmi, antimoni, bismut, coure o plata). En aquesta zona també s’extreia la baritina, o sulfat de bari (BaSO4), que triturada s'utilitza en llots de perforació de pous i pilons, com a pigment o per a la fabricació d'aigua oxigenada.
No m’agradaria estendrem, doncs al blog Palatio Frugelli hi trobareu una ressenya històrica molt interessant.
A prop, a Llofriu, també tenim el Puig de les Mines, tot i que hi hem anat en altres ocasions, aquestes devien ser a cel obert o pot ser és que ara estan totalment enterrades, doncs tan sols es veuen restes de terregall.
He sortit de Palafrugell i m’he enfilat al Puig d’en Ristol, on hi trobem les restes de la Mina d’en Torroella o d'en Torrent. Entenc que tots els pous, construccions i terregalls són de la mateixa mina. Cal fer atenció, doncs hi ha algun forat que no està enreixat. També he visitat les dues entrades que sí estan senyalitzades al costat del camí i SL. Després he anat un xic cap a ponent, allà hi queden tres forats just al costat del corriol, en aquest cas sense perill doncs ja fa temps que hi van posar un clos. Ja de tornada he passat a veure la Mina Pepito (o Pepita) i la Mina Petita (o Teresa). També m’he aturat a la Pedrera de la Morena, que foradant foradant... fa uns anys varen trobar una corrent d’aigua subterrània i es va inundar tot de cop. Per fer aquesta part de la ruta tan sols calen uns pocs quilòmetres, i es fa una volta rodona al Coll d'en Bosqueta.
Entremig de la caminada, per fer-la més atractiva, he resseguit alguns corriols que normalment no faig, i he anat fins dalt de tot del Puig Gros d’en Torroella –amb una vista excel·lent–. He visitat la zona megalítica del Dolmen de l’Estanyet i d’en Botey. Amb algunes roques amb petites inscultures en forma de cassoletes -realment molt deteriorades pel pas dels anys-. També la Font del Rei, que fa anys que no raja.
Un temps agradable, amb tramuntana i un xic de sol, m'ha estat acompanyant tot el matí. I ara caldrà esperar fins el proper dissabte, que tornarem a retrobar-nos tota la colla.
Salut i Cames!!
El dissabte passat vàrem veure tot de mines a ran de mar, a la costa de Begur, i avui he anat a revisitar algunes de les mines que hi ha entre Palafrugell i Mont-ras. Em porten alguns records, doncs de petit amb el meu germà mitjà havíem arribat a baixar per unes grapes de ferro rovellat i podrit fins a tocar l’aigua de la Mina Petita (segons ICC) o Teresa. També recordo que mon pare m’ha explicat que son pare hi anava a treballar tot sovint, per arreglar les bombes que tenien que funcionar constantment traient l’aigua que es filtrava al seu interior. Ara fa anys i panys que estan totalment abandonades, però durant anys es va extreure la galena, que és sulfur de plom (PbS), i conté un 87% de plom amb quantitats variables d'impureses (petites quantitats de cadmi, antimoni, bismut, coure o plata). En aquesta zona també s’extreia la baritina, o sulfat de bari (BaSO4), que triturada s'utilitza en llots de perforació de pous i pilons, com a pigment o per a la fabricació d'aigua oxigenada.
No m’agradaria estendrem, doncs al blog Palatio Frugelli hi trobareu una ressenya històrica molt interessant.
A prop, a Llofriu, també tenim el Puig de les Mines, tot i que hi hem anat en altres ocasions, aquestes devien ser a cel obert o pot ser és que ara estan totalment enterrades, doncs tan sols es veuen restes de terregall.
He sortit de Palafrugell i m’he enfilat al Puig d’en Ristol, on hi trobem les restes de la Mina d’en Torroella o d'en Torrent. Entenc que tots els pous, construccions i terregalls són de la mateixa mina. Cal fer atenció, doncs hi ha algun forat que no està enreixat. També he visitat les dues entrades que sí estan senyalitzades al costat del camí i SL. Després he anat un xic cap a ponent, allà hi queden tres forats just al costat del corriol, en aquest cas sense perill doncs ja fa temps que hi van posar un clos. Ja de tornada he passat a veure la Mina Pepito (o Pepita) i la Mina Petita (o Teresa). També m’he aturat a la Pedrera de la Morena, que foradant foradant... fa uns anys varen trobar una corrent d’aigua subterrània i es va inundar tot de cop. Per fer aquesta part de la ruta tan sols calen uns pocs quilòmetres, i es fa una volta rodona al Coll d'en Bosqueta.
Entremig de la caminada, per fer-la més atractiva, he resseguit alguns corriols que normalment no faig, i he anat fins dalt de tot del Puig Gros d’en Torroella –amb una vista excel·lent–. He visitat la zona megalítica del Dolmen de l’Estanyet i d’en Botey. Amb algunes roques amb petites inscultures en forma de cassoletes -realment molt deteriorades pel pas dels anys-. També la Font del Rei, que fa anys que no raja.
Un temps agradable, amb tramuntana i un xic de sol, m'ha estat acompanyant tot el matí. I ara caldrà esperar fins el proper dissabte, que tornarem a retrobar-nos tota la colla.
Salut i Cames!!
Waypoints
Comments (4)
You can add a comment or review this trail
Un món subterrani, que llàstima que no es pugui explorar gaire. La ruta completísima com és habitual.
Salut amic!!!
Fantàstic reportatge Miquel! El bolet groc diuen que els japonesos se'l mengen (Tremela mesenterica). Però ,per si de cas, no ho facis fins el dia que decideixis fer un àpat a la roca de la Bruixa o roca Negra.
Salut i cames!
La veritat montagut és que tot sol cal ser prudent en entrar en aquest mon subterrani, especialment en el cas de pous, en els que cal anar molt ben equipat i amb experiència. De mainada érem uns inconscients !!
Ha quedat per visitar una altre Mina a Mont-ras, tot i que hi ha poc a veure, i alguna galeria més.
Salut i Cames!!
Ep Josep Mª, no penso provar-ho... a no ser que ho fem junts i correm la mateixa sort a sobre la Roca de la Bruixa ;-)))
Salut i Cames!!