Caminant pel congost dels rius Cabrillas i Jarándula.

Es tracta d'un recorregut circular molt variat i complet en el qual podem resseguir un dels afluents del Tajo, el Cabrillas, des del llit del riu, però també des de dalt de la cinglera, pujar petites elevacions amb bones vistes i descobrir les gorges del Jarándulas prop de Megina. El trajecte va per pistes, senders, camp a través i per tant és molt distret de fer, tot i que en algun cas pot costar de veure quin és el millor indret per on passar. Si a l'aventura hi afegim l'oportunitat de veure daines i cabirols com ha estat el nostre cas, la jornada no pot ser més rodona.
Doncs bé, ens hem apropat a la població de Megina i hem deixat el cotxe als afores del poble a peu de la pista que hem d'agafar inicialment. La pista s'allunya del poble fins a trobar un altre camí a mà dreta que s'enfila per la muntanya. Els darrers metres fins arribar a dalt d'un coll els fem en línia recta seguint una mena de tallafocs.
Una vegada a dalt veiem grans extensions de pins i comencem a baixar per un caminet cap al riu Cabrillas que s'endevina al fons. Arribem a una petita explanada i hem de seguir per la vora del riu, girant a mà dreta. La cosa no pinta bé, el camí no existeix i la vegetació ens barra el pas. A partir d'aquí, doncs, cal anar avançant amb paciència, unes vegades passant entre bardisses, d'altres enfilant-nos amunt, a voltes ajudant-nos amb les mans, d'altres protegint-nos com podem de les esgarrinxades.
La vista del riu i de la seva vegetació de ribera ens acompanya, deu ni do l'aigua que porta el Cabrillas! Quan portem una hora o més seguint el riu, apareix una gran roca davant nostre amb parets molt escarpades i de color ataronjat, de seguida veiem que no serà possible sortejar-la i decidim descalçar-nos. Passem a l'altre costat i caminem per un bonic prat, uns metres més endavant tornem a travessar el riu i arribem a una altra plana on parem a descansar i fer un mos.
A `partir d'aquí el camí resulta més còmode, trobem una pista que travessa el riu per una passera de ciment i la seguim, ens cal travessar el riu un parell de vegades més fins que arriba un moment que la pista s'enfila muntanya amunt fins arribar a dalt de tot de la cinglera. Una vegada a dalt cal abandonar aquest camí i caminar just per dalt les parets escarpades que fa uns moments teníem damunt nostre, el riu queda ara molt a baix i l'alçada impressiona. Davant nostre veiem una petita elevació cap on ens encaminem camp a través, sempre prop del congost, per tant amb molta precaució. És en aquest indret on ens sorprèn la presència de diferents grups de daines i cabirols. Les vistes són molt extenses. Des de dalt del turó ens cal baixar i pujar tot seguint des de dalt el curs del riu, fins arribar al punt on s'uneix al Jarándula.
A partir d'aquí busquem un indret còmode per anar a trobar baixant camp a través aquest petit torrent i l'anem seguint cap al poble de Megina, aviat trobem unes corralisses i una mica més enllà l'espectacle de les gorges amb les seves parets escarpades. Els voltors i un petit grup de cabirols que ens surt al pas tornen a entretenir-nos una bona estona amb els seus salts. El rierol porta un fil d'aigua i a mà dreta veiem una fantàstica font on parem a recuperar forces, és l'única que hem vist en tot el recorregut.
A partir d'aquí arribem amb facilitat a l'entrada del poble on hi ha una petita ermita i un edifici d'apartaments turístics tan sols 5 minuts ens separen ja del cotxe.
Nosaltres ens hem entretingut molt fent aquesta ruta i, tot i no tenir cap dificultat molt gran,l'hem qualificat de moderada ja que el tros vora el Cabrillas és força incòmode de recórrer, i després a les cingleres hi ha algun tros força aeri i de difícil orientació. Tot i així la ruta ha valgut molt la pena i l'espai que hem recorregut se'ns ha mostrat molt salvatge i en estat pur.