Camino del Norte - etapa 15, Comillas - El Peral (Ribadedeva)
near Comillas, Cantabria (España)
Viewed 699 times, downloaded 28 times
Trail photos
Itinerary description
Etapa 3/15…día 14 de Agosto, tercer día del Camino... Etapa de marcado carácter rural, en la que los desniveles, sin ser excesivos, ganan presencia respecto a las etapas precedentes; la montaña asturiana se presiente. Por otra parte, a la salida de Unquera, casi al final de la etapa, abandonamos Cantabria para entrar en Asturias.
Salimos de Comillas por la calle Marqués de Comillas, dejando a mano izquierda el palacio de Sobrellano. Cruzamos una rotonda y seguimos recto por la carretera CA-131, que tiene un carril para caminantes y ciclistas. Por dicha carretera cruzamos la ría de La Rabia y, más adelante, doblamos a mano derecha para encontrarnos en pleno Parque Natural de Oyambre. El parque natural, que comprende los estuarios de la Ría de San Vicente, la Ría de la Rabia y entorno, constituye un magnífico ejemplo de ecosistema litoral. Además de acantilados, zonas de praderías y bosques de frondosas autóctonas, se encuentran diversos sistemas dunares, que junto con los del Parque natural de las Dunas de Liencres son los más relevantes de la costa cantábrica.
Una vía habilitada para caminantes que transcurre paralelo a la carretera CA-236 nos permite reseguir todo el parque con tranquilidad, pasamos junto al Camping Oyambre Beach, el barrio y playa de Gerra, la Braña y la playa de la Braña y el barrio de la playa de San Vicente de la Barquera. A la salida cruzamos la ría de San Vicente por el puente de La Maza, llegando al casco urbano de San Vicente de la Barquera.
En seguida encontramos nuestro próximo destino, el restaurante Puente de la Maza donde el dueño nos preparó un desayuno exquisito a la vez que contundente a base de huevos fritos y chorizo de León…una pasada!!.
Sin dar tregua al cuerpo, proseguimos la marcha, retrocediendo unos metros hasta la rotonda de la entrada a San Vicente, a la altura del Puente de la Maza ascendemos, a la derecha, por la calle Ronda de la Encrucijada y continuamos a la izquierda por el camino de las Calzadas. Este se prolonga por una pista asfaltada, a través de la cual llegamos a la aldea de La Acebosa. Junto al cementerio alcanzamos un alto y continuamos en descenso hasta Hortigal, siempre por estrechas pistas asfaltadas. Estrada es el siguiente barrio a pasar y donde se ubica la Torre de Estada y la ermita, dedicada a San Bartolomé y que están rodeadas de una pequeña muralla.
Ésta es la única torre medieval cántabra que cuenta con una capilla anexa, esta capilla data del siglo XIII. El origen de la torre es del siglo VIII, siendo reconstruido en el s. XII y rehabilitada en 2005. La torre tiene planta cuadrada y gana altura ya que se aprovechó el desnivel del terreno. En tiempos tuvo 3 pisos y estaba rematada con almenas. Se accedía desde el patio por la escalinata. Actualmente, en el interior de la Torre de Estrada se ha ubicado la exposición permanente “Maquis, realidad y leyenda”, convirtiéndose en un centro sobre la posguerra civil española.
Seguimos camino pasando por Sedio y descendemos al valle del rio Nansa. Continuamos el curso del rio hasta su desembocadura en la Ría de Tina Menor que atravesamos por el puente de la carretera CA-181 en Pesués. Aquí el camino avanza junto las vías del tren hasta la entrada en Unquera.
En Unquera atravesamos el pueblo que es eminentemente turístico, repleto de bares, restaurantes y confiterías, donde degustar sus sabrosos, sobaos, palmeras gigantes y sobre todo sus conocidas Corbatas de Unquera. Al final de la calle Carretera General, nos dirigimos hacia el puente del rio Deva, acondicionado en los laterales para peatones, cruzando, no solo el río sino también pasando de la Comunidad de Cantabria a la Asturiana.
Justo entrar en Asturias por el puente del rio Deva, abordamos Bustio y cogemos una estrecha calle pavimentada en ascenso (Camino del Cantu), para acercarnos, primero a la pequeña capilla de El Cantu y a renglón seguido entrar en Colombres. Esta localidad es cabecera del concejo de Ribadedeva. Es conocida por su arquitectura indiana, financiada por emigrantes enriquecidos en las américas. El ejemplo más destacado es el ostentoso palacio, de color azul, de La Quinta Guadalupe (1906), que acoge la Fundación Archivo de Indianos y el Museo de la Emigración.
Seguimos las indicaciones para salir de Colombres. En una curva de la carretera a la derecha, nosotros continuamos de frente por un camino de tierra hasta salir al barrio del Peral en la carretera N-634 justo a la altura del hotel-restaurante Casa Junco, donde tenemos el hospedaje esta noche
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Etapa 3/15...dia 14 d'Agost, tercer dia del Camí ... Etapa de marcat caràcter rural, amb la qual els desnivells, sense ser excessius, guanyen presència respecte a les etapes precedents; la muntanya asturiana es pressent. D'altra banda, a la sortida d'Unquera, gairebé al final de l'etapa, abandonem Cantàbria per entrar a Astúries.
Sortim de Comillas pel carrer Marquès de Comillas, deixant a mà esquerra el palau de Sobrellano. Creuem una rotonda i seguim recte per la carretera CA-131, que té un carril per a caminants i ciclistes. Per aquesta carretera creuem la ria de la Ràbia i, més endavant, girem a mà dreta per trobar-nos en ple Parc Natural d'Oyambre. El parc natural, que comprèn els estuaris de la Ria de San Vicente, la Ria de la Ràbia i entorn, constitueix un magnífic exemple d'ecosistema litoral. A més de penya-segats, zones de praderies i boscos de frondoses autòctones, es troben diversos sistemes dunars, que juntament amb els del Parc natural de les Dunes de Liencres són els més rellevants de la costa cantàbrica.
Un camí habilitat per a caminants que transcorre paral·lel a la carretera CA-236 ens permet resseguir tot el parc amb tranquil·litat, vam passar al costat del Càmping Oyambre Beach, el barri i platja de Gerra, la Braña i la platja de la Braña i el barri de la platja de Sant Vicente de la Barquera. A la sortida creuem la ria de San Vicente pel pont de la Maza, arribant al nucli urbà de Sant Vicente de la Barquera.
De seguida trobem el nostre proper destí...el restaurant Pont de la Maça on l'amo ens va preparar un esmorzar exquisit i alhora contundent a base d'ous ferrats i xoriço de Lleó ... una passada !!.
Sense donar treva al cos, vam prosseguir la marxa, retrocedint uns metres fins a la rotonda de l'entrada a Sant Vicent, a l'altura del Pont de la Maça ascendim a la dreta pel carrer Ronda de la Cruïlla i continuem a l'esquerra pel camí de les Calçades. Aquest es perllonga per una pista asfaltada, a través de la qual vam arribar al llogaret de la Acebosa. Al costat del cementiri arribem a un alt i continuem en descens fins Hortigal, sempre per estretes pistes asfaltades. Estrada és el següent barri a passar i on s'ubica la Torre d'Estada i l'ermita, dedicada a Sant Bartomeu i que estan envoltades d'una petita muralla.
Aquesta és l'única torre medieval càntabra que compta amb una capella annexa, aquesta capella data del segle XIII. L'origen de la torre és del segle VIII, sent reconstruït al s. XII i rehabilitada el 2005. La torre té planta quadrada i guanya alçada ja que es va aprofitar el desnivell del terreny. En temps va tenir 3 pisos i estava rematada amb merlets. S'accedia des del pati per l'escalinata. Actualment, a l'interior de la Torre d'Estrada s'ha ubicat l'exposició permanent "Maquis, realitat i llegenda", convertint-se en un centre sobre la postguerra civil espanyola.
Seguim camí passant per Sedio i baixem a la vall del riu Nansa. Continuem el curs del riu fins a la desembocadura a la Ria de Tina Menor que travessem pel pont de la carretera CA-181 en Pesués. Aquí el camí avança al costat de les vies del tren fins a l'entrada en Unquera.
En Unquera travessem el poble que és eminentment turístic, ple de bars, restaurants i confiteries, on degustar els seus saborosos, sobaos, palmeres gegants i sobretot les seves conegudes Corbatas de Unquera. Al final del carrer Carretera General, ens dirigim cap al pont del riu Deva, condicionat en els laterals per a vianants, creuant, no només el riu sinó també passant de la Comunitat de Cantàbria a l'Asturiana.
Just entrar a Astúries pel pont del riu Deva, abordem Bustio, agafem un estret carrer pavimentat en ascens (Camí del Cantu), per apropar-nos, primer a la petita capella del Cantu i tot seguit entrar a Colombres. Aquesta localitat és capçalera del concejo de Ribadedeva. És coneguda per la seva arquitectura indiana, finançada per emigrants enriquits en les amèriques. L'exemple més destacat és l'ostentós palau, de color blau, de la Quinta Guadalupe (1906), que acull la Fundació Arxiu d'Indians i el Museu de l'Emigració.
Seguim les indicacions per sortir de Colombres. En un revolt de la carretera a la dreta, nosaltres continuem de front per un camí de terra fins a sortir al barri de El Peral a la carretera N-634 just a l'alçada de l'hotel-restaurant Casa Junco, on tenim l'allotjament aquesta nit.
Salimos de Comillas por la calle Marqués de Comillas, dejando a mano izquierda el palacio de Sobrellano. Cruzamos una rotonda y seguimos recto por la carretera CA-131, que tiene un carril para caminantes y ciclistas. Por dicha carretera cruzamos la ría de La Rabia y, más adelante, doblamos a mano derecha para encontrarnos en pleno Parque Natural de Oyambre. El parque natural, que comprende los estuarios de la Ría de San Vicente, la Ría de la Rabia y entorno, constituye un magnífico ejemplo de ecosistema litoral. Además de acantilados, zonas de praderías y bosques de frondosas autóctonas, se encuentran diversos sistemas dunares, que junto con los del Parque natural de las Dunas de Liencres son los más relevantes de la costa cantábrica.
Una vía habilitada para caminantes que transcurre paralelo a la carretera CA-236 nos permite reseguir todo el parque con tranquilidad, pasamos junto al Camping Oyambre Beach, el barrio y playa de Gerra, la Braña y la playa de la Braña y el barrio de la playa de San Vicente de la Barquera. A la salida cruzamos la ría de San Vicente por el puente de La Maza, llegando al casco urbano de San Vicente de la Barquera.
En seguida encontramos nuestro próximo destino, el restaurante Puente de la Maza donde el dueño nos preparó un desayuno exquisito a la vez que contundente a base de huevos fritos y chorizo de León…una pasada!!.
Sin dar tregua al cuerpo, proseguimos la marcha, retrocediendo unos metros hasta la rotonda de la entrada a San Vicente, a la altura del Puente de la Maza ascendemos, a la derecha, por la calle Ronda de la Encrucijada y continuamos a la izquierda por el camino de las Calzadas. Este se prolonga por una pista asfaltada, a través de la cual llegamos a la aldea de La Acebosa. Junto al cementerio alcanzamos un alto y continuamos en descenso hasta Hortigal, siempre por estrechas pistas asfaltadas. Estrada es el siguiente barrio a pasar y donde se ubica la Torre de Estada y la ermita, dedicada a San Bartolomé y que están rodeadas de una pequeña muralla.
Ésta es la única torre medieval cántabra que cuenta con una capilla anexa, esta capilla data del siglo XIII. El origen de la torre es del siglo VIII, siendo reconstruido en el s. XII y rehabilitada en 2005. La torre tiene planta cuadrada y gana altura ya que se aprovechó el desnivel del terreno. En tiempos tuvo 3 pisos y estaba rematada con almenas. Se accedía desde el patio por la escalinata. Actualmente, en el interior de la Torre de Estrada se ha ubicado la exposición permanente “Maquis, realidad y leyenda”, convirtiéndose en un centro sobre la posguerra civil española.
Seguimos camino pasando por Sedio y descendemos al valle del rio Nansa. Continuamos el curso del rio hasta su desembocadura en la Ría de Tina Menor que atravesamos por el puente de la carretera CA-181 en Pesués. Aquí el camino avanza junto las vías del tren hasta la entrada en Unquera.
En Unquera atravesamos el pueblo que es eminentemente turístico, repleto de bares, restaurantes y confiterías, donde degustar sus sabrosos, sobaos, palmeras gigantes y sobre todo sus conocidas Corbatas de Unquera. Al final de la calle Carretera General, nos dirigimos hacia el puente del rio Deva, acondicionado en los laterales para peatones, cruzando, no solo el río sino también pasando de la Comunidad de Cantabria a la Asturiana.
Justo entrar en Asturias por el puente del rio Deva, abordamos Bustio y cogemos una estrecha calle pavimentada en ascenso (Camino del Cantu), para acercarnos, primero a la pequeña capilla de El Cantu y a renglón seguido entrar en Colombres. Esta localidad es cabecera del concejo de Ribadedeva. Es conocida por su arquitectura indiana, financiada por emigrantes enriquecidos en las américas. El ejemplo más destacado es el ostentoso palacio, de color azul, de La Quinta Guadalupe (1906), que acoge la Fundación Archivo de Indianos y el Museo de la Emigración.
Seguimos las indicaciones para salir de Colombres. En una curva de la carretera a la derecha, nosotros continuamos de frente por un camino de tierra hasta salir al barrio del Peral en la carretera N-634 justo a la altura del hotel-restaurante Casa Junco, donde tenemos el hospedaje esta noche
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Etapa 3/15...dia 14 d'Agost, tercer dia del Camí ... Etapa de marcat caràcter rural, amb la qual els desnivells, sense ser excessius, guanyen presència respecte a les etapes precedents; la muntanya asturiana es pressent. D'altra banda, a la sortida d'Unquera, gairebé al final de l'etapa, abandonem Cantàbria per entrar a Astúries.
Sortim de Comillas pel carrer Marquès de Comillas, deixant a mà esquerra el palau de Sobrellano. Creuem una rotonda i seguim recte per la carretera CA-131, que té un carril per a caminants i ciclistes. Per aquesta carretera creuem la ria de la Ràbia i, més endavant, girem a mà dreta per trobar-nos en ple Parc Natural d'Oyambre. El parc natural, que comprèn els estuaris de la Ria de San Vicente, la Ria de la Ràbia i entorn, constitueix un magnífic exemple d'ecosistema litoral. A més de penya-segats, zones de praderies i boscos de frondoses autòctones, es troben diversos sistemes dunars, que juntament amb els del Parc natural de les Dunes de Liencres són els més rellevants de la costa cantàbrica.
Un camí habilitat per a caminants que transcorre paral·lel a la carretera CA-236 ens permet resseguir tot el parc amb tranquil·litat, vam passar al costat del Càmping Oyambre Beach, el barri i platja de Gerra, la Braña i la platja de la Braña i el barri de la platja de Sant Vicente de la Barquera. A la sortida creuem la ria de San Vicente pel pont de la Maza, arribant al nucli urbà de Sant Vicente de la Barquera.
De seguida trobem el nostre proper destí...el restaurant Pont de la Maça on l'amo ens va preparar un esmorzar exquisit i alhora contundent a base d'ous ferrats i xoriço de Lleó ... una passada !!.
Sense donar treva al cos, vam prosseguir la marxa, retrocedint uns metres fins a la rotonda de l'entrada a Sant Vicent, a l'altura del Pont de la Maça ascendim a la dreta pel carrer Ronda de la Cruïlla i continuem a l'esquerra pel camí de les Calçades. Aquest es perllonga per una pista asfaltada, a través de la qual vam arribar al llogaret de la Acebosa. Al costat del cementiri arribem a un alt i continuem en descens fins Hortigal, sempre per estretes pistes asfaltades. Estrada és el següent barri a passar i on s'ubica la Torre d'Estada i l'ermita, dedicada a Sant Bartomeu i que estan envoltades d'una petita muralla.
Aquesta és l'única torre medieval càntabra que compta amb una capella annexa, aquesta capella data del segle XIII. L'origen de la torre és del segle VIII, sent reconstruït al s. XII i rehabilitada el 2005. La torre té planta quadrada i guanya alçada ja que es va aprofitar el desnivell del terreny. En temps va tenir 3 pisos i estava rematada amb merlets. S'accedia des del pati per l'escalinata. Actualment, a l'interior de la Torre d'Estrada s'ha ubicat l'exposició permanent "Maquis, realitat i llegenda", convertint-se en un centre sobre la postguerra civil espanyola.
Seguim camí passant per Sedio i baixem a la vall del riu Nansa. Continuem el curs del riu fins a la desembocadura a la Ria de Tina Menor que travessem pel pont de la carretera CA-181 en Pesués. Aquí el camí avança al costat de les vies del tren fins a l'entrada en Unquera.
En Unquera travessem el poble que és eminentment turístic, ple de bars, restaurants i confiteries, on degustar els seus saborosos, sobaos, palmeres gegants i sobretot les seves conegudes Corbatas de Unquera. Al final del carrer Carretera General, ens dirigim cap al pont del riu Deva, condicionat en els laterals per a vianants, creuant, no només el riu sinó també passant de la Comunitat de Cantàbria a l'Asturiana.
Just entrar a Astúries pel pont del riu Deva, abordem Bustio, agafem un estret carrer pavimentat en ascens (Camí del Cantu), per apropar-nos, primer a la petita capella del Cantu i tot seguit entrar a Colombres. Aquesta localitat és capçalera del concejo de Ribadedeva. És coneguda per la seva arquitectura indiana, finançada per emigrants enriquits en les amèriques. L'exemple més destacat és l'ostentós palau, de color blau, de la Quinta Guadalupe (1906), que acull la Fundació Arxiu d'Indians i el Museu de l'Emigració.
Seguim les indicacions per sortir de Colombres. En un revolt de la carretera a la dreta, nosaltres continuem de front per un camí de terra fins a sortir al barri de El Peral a la carretera N-634 just a l'alçada de l'hotel-restaurant Casa Junco, on tenim l'allotjament aquesta nit.
Waypoints
You can add a comment or review this trail
Comments