Camino del Norte - etapa 19, Villaviciosa - Gijón
near Villaviciosa, Asturias (España)
Viewed 4061 times, downloaded 257 times
Trail photos
Itinerary description
Etapa 7/19...día 19 de Agosto, séptimo día del Camino... Hoy afrontamos una etapa montañosa, alejados de la costa, con dos ascensos relevantes: el primero, el Alto de la Cruz, de 340 metros de desnivel y que cuenta con tramos muy duros y el segundo, el Collado del Infanzón, de 200 metros de desnivel, más corto y suave que el primero.
Comenzamos a caminar desde el hotel Manquín en Villaviciosa, donde ésta pasada noche pernoctamos. Iniciamos callejeo por el interior de la villa, pasando por delante del teatro “Riera” en cuya plaza se erige una estatua dedicada a la mujer Manzanera, seguidamente la iglesia de Santa María de la Oliva. La iglesia es un conjunto arquitectónico perteneciente al estilo del románico tardío. El templo data de 1270, por lo que también tiene algunos elementos del gótico. También se la conoce popularmente como Santa María del Conceyu.
Antes de salir del pueblo, entramos en la alameda del rio Linares (éste desemboca en la ría de Villaviciosa), un largo parque que nos conecta con el pueblo de Amandi. Seguimos la calle/carretera unos cuantos metros hasta encontrar una calle a nuestra izquierda, que en subida nos lleva hasta la iglesia románica de San Juan de Amandi (hay indicadores). Nos desviamos por un momento del camino para visitar esta espléndida iglesia
Aunque en ocasiones se la considera una iglesia rural, constituye una de las manifestaciones arquitectónicas y decorativas más importantes del románico asturiano. Se trata de un templo románico tardío con alguna característica gótica cuya construcción está datada en el primer cuarto del siglo XIII. El edificio es uno de los más completos estéticamente hablando pues contiene casi todos los elementos románicos. Su pórtico data del siglo XVII.
Continuamos por la misma carretera y, a la altura de la sidrería La Regatina, nos desviamos por una calle a la derecha, pasamos junto la ermita de San Juan, con la fuente de San Juan adosada en la fachada posterior, cruzamos por un puente medieval alomado el río Linares, y salimos a la carretera AS-267. Transitamos por esta carretera unos 100 metros para desviarnos a la derecha por la carretera VV-10, dirección Nievares.
Pasamos por la aldea de Casquita, cuya capilla de San Blas nos abre sus puertas a la entrada de ésta. En esta aldea encontramos la Gran Bifurcación del Camino del Norte, perfectamente señalizada en un mojón con dos vieiras: recto, hacia Gijón y Ribadeo por la costa; a la izquierda, hacia Oviedo y Lugo por el interior, (Camino Primitivo).
Seguimos la carretera un corto trecho hasta desviarnos a la izquierda por el valle del río Valdediós, circulando paralelo a éste, hasta atravesarlo por un puente. A partir de aquí, comienza la larga subida que tenemos que superar hasta el Alto de la Cruz.
Cruzamos por un paso inferior la autovía A-64. (Oviedo-León) y por arriba, aprovechando un terraplén, la autovía A-8. (Gijón-La Coruña), luego seguimos una estrecha pista asfaltada que nos va acercando hasta Nievares, aldea de casas dispersadas. (Si subimos un corto trecho podremos ver la Torre de Nievares, enclavada en la primera casa de la aldea… La Torre de Niévares es en realidad un conjunto palaciego edificado encima de un torreón medieval mucho más antiguo que el palacio propiamente dicho.
Las grandes dimensiones y la fábrica del torreón le confieren un aspecto más de castillo-fortaleza que de torre defensiva. Presenta una muralla hecha de mampostería y con altas almenas).
Iniciamos aquí el ascenso al Alto de la Cruz, el tramo más duro de la etapa. Después de girar a mano izquierda, tomamos, por la derecha, un bonito camino en tremenda subida; conforme ganamos altura se nos abre a la vista el valle de Valdediós y su magnífico monasterio homónimo. Antes de llegar a la cima, salimos a la carretera VV-8, casi sin tráfico y la seguimos siempre en subida.
Como ya lo habíamos previsto, al no existir ningún bar por la zona para poder desayunar, nos preparamos unos bocadillos y algo de fruta para comer algo y la cima del Alto de la Cruz, nos pareció un buen lugar para hacerlo.
Recuperadas las fuerzas de la subida, reemprendemos la marcha, siguiendo la misma carretera, ahora en bajada, hacia el valle y aldea de Peón.
En Peón está el restaurante Casa Pepito, (un buen lugar para hacer un descanso y tomar alguna cosa).
Seguimos el camino pasando por la pequeña aldea de El Requexu antes de alcanzar la otra dificultad de la etapa…el Collado del Infanzón, transitando por la AS-131. Desde el Alto ya podemos ver Gijón al fondo. El camino nos lleva a pasar junto al camping Deva.
Según las informaciones que teníamos explicaban que “la entrada por el camino oficial a Gijón es un galimatías, a través de un sinfín de barrios residenciales y, por si fuera poco, con una señalización deficiente. Algunos peregrinos, para ahorrarse los 8 kilómetros de tramo urbano, toman el autobús del camping Deva al casco antiguo”.
Así nosotros hicimos caso de esta advertencia y llegados al Camping, finalizamos la etapa y con los vehículos nos trasladamos hasta el hotel La Polar al oeste de Gijón, junto a la playa de Poniente…Por la tarde visita a Gijón y su pequeño casco antiguo, en el barrio de Cimadevilla, con su plaza Mayor, la pequeña colina donde se asienta el barrio de Cimadevilla donde está ubicada la obra "Elogio del Horizonte", del escultor vasco Eduardo Chillida, etc. Más tarde cenamos en la sidrería Tierra Astur, un local con decoración sorprendente con motivos relacionados con la sidra y su mundo.
_____________________________________________________________________________________________________
Etapa 7/19...dia 19 d'Agost, setè dia del Camí ... Avui afrontem una etapa muntanyosa, allunyats de la costa, amb dos ascensos rellevants: el primer, l'Alt de la Creu, de 340 metres de desnivell i que compta amb trams molt durs i el segon, el Coll del Infanzón, de 200 metres de desnivell, més curt i suau que el primer.
Comencem l’etapa des de l'hotel Manquín a Villaviciosa, on aquesta passada nit ens hem allotjat. Caminem pels carrers de la vila, passem pel costat del teatre Riera, a la plaça del davant s'erigeix una estàtua dedicada a la dona Manzanera, seguidament l'església de Santa Maria de l'Oliva. L'església és un conjunt arquitectònic pertanyent a l'estil del romànic tardà. El temple data de 1270, per la qual cosa també té alguns elements del gòtic. També se la coneix popularment com Santa Maria del Conceyu.
Abans de sortir del poble, entrem a la devesa del riu Linares (aquest desemboca a la ria de Villaviciosa), un llarg parc que ens connecta amb el poble de Amandi. Seguim el carrer / carretera uns quants metres fins trobar un carrer a la nostra esquerra, que en pujada ens porta, uns 100 metres amunt i fora de la traça del camí, fins a l'església romànica de Sant Joan de Amandi (hi ha indicadors). Ens desviem per visitar aquesta esplèndida església
Encara que en ocasions se la considera una església rural, constitueix una de les manifestacions arquitectòniques i decoratives més importants del romànic asturià. Es tracta d'un temple romànic tardà amb alguna característica gòtica la construcció està datada al primer quart del segle XIII. L'edifici és un dels més complets estèticament parlant ja que conté gairebé tots els elements romànics. El seu pòrtic data del segle XVII.
Continuem per la mateixa carretera i, a l'altura de la sidreria La Regatina, ens desviem per un carrer a la dreta, passem pel costat de l'ermita de Sant Joan, amb la font de Sant Joan adossada a la façana posterior, creuem per un pont medieval el riu Linares, i sortim a la carretera AS-267. Transitem per aquesta carretera uns 100 metres per desviar-nos a la dreta per la carretera VV-10, direcció Nievares.
Passem pel llogaret de Casquita, la capella de Sant Blas ens obre les portes a l'entrada d'aquest veïnat. En aquest llogaret hi ha la Gran Bifurcació del Camí del Nord, perfectament senyalitzada en una fita amb dues petxines de pelegrí: recte, cap a Gijón i Ribadeo per la costa; a l'esquerra, cap a Oviedo i Lugo per l'interior, (Camí Primitiu).
Seguim la carretera un curt tram fins desviar-nos a l'esquerra per la vall del riu Valdediós, circulant paral·lel a aquest, fins travessar-lo per un pont. A partir d'aquí, comença la llarga pujada que hem de superar fins l'Alto de la Cruz.
Creuem per un pas inferior l'autovia A-64. (Oviedo-Lleó) i per dalt, aprofitant un terraplè, l'autovia A-8. (Gijón-La Corunya), després seguim una estreta pista asfaltada que ens va acostant fins Nievares, llogaret de cases dispersades. (Des de el punt on ens desviem si pugem un curt tram per la carretera, podrem veure la Torre de Nievares, enclavada a la primera casa del llogarret ... La Torre de Nievares és en realitat un palauet edificat sobre d'un torrassa medieval molt més antic que el palau pròpiament dit.
Les grans dimensions i la fàbrica de la torrassa li confereixen un aspecte més de castell-fortalesa que de torre defensiva. Presenta una muralla feta de maçoneria amb altes merlets).
Iniciem aquí l'ascens a l'Alto de la Cruz, el tram més dur de l'etapa. Després de girar a mà esquerra, prenem, per la dreta, un bonic camí en forta pujada; a mesura que guanyem alçada se'ns obre a la vista la vall de Valdediós i el seu magnífic monestir homònim. Abans d'arribar al cim, sortim a la carretera VV-8, gairebé sense trànsit i la seguim sempre en pujada.
Com ja ho havíem previst, al no existir cap bar per la zona per esmorzar, ens hem preparem uns entrepans abans de sortir de Villaviciosa i una mica de fruita per menjar alguna cosa i el cim de l'Alto de la Cruz, ens va semblar un bon lloc per fer-ho.
Recuperades les forces de la pujada, reprenem la marxa, seguint la mateixa carretera, ara en baixada, cap a la vall i llogaret de Peón.
A Peón hi ha el restaurant Casa Pepito, (un bon lloc per fer un descans i prendre alguna cosa).
Seguim el camí passant per la petita vila d'El Requexu abans d'arribar a l'altra dificultat de l'etapa ... el Collado del Infanzón, transitant per l'AS-131. Des del “Collado” ja podem veure Gijón al fons. El camí ens porta a passar al costat del càmping Deva.
Segons les informacions que teníem, explicaven que "l'entrada pel camí oficial a Gijón és un galimaties, a través d'una infinitat de barris residencials i, per si fos poc, amb una senyalització deficient. Alguns pelegrins, per estalviar-se els 8 quilòmetres de tram urbà, prenen l'autobús del càmping Deva al nucli antic ".
Així nosaltres vam fer cas d'aquesta advertència i arribats al Càmping, vam finalitzar l'etapa i amb els vehicles ens vam traslladar fins a l'hotel La Polar a l'oest de Gijón, al costat de la platja de Ponent ... A la tarda visita a Gijón i el seu petit nucli antic, al barri de Cimadevilla, amb la seva plaça Major, els seus carrerons estrets, plens de terrazes, el petit turó on s'assenta el barri de Cimadevilla i on està ubicada l'obra "Elogio del Horizonte", de l'escultor basc Eduardo Chillida, etc. Més tard vam sopar a la sidreria Terra Astur, un local amb decoració sorprenent amb motius relacionats amb la sidra i el seu món.
Comenzamos a caminar desde el hotel Manquín en Villaviciosa, donde ésta pasada noche pernoctamos. Iniciamos callejeo por el interior de la villa, pasando por delante del teatro “Riera” en cuya plaza se erige una estatua dedicada a la mujer Manzanera, seguidamente la iglesia de Santa María de la Oliva. La iglesia es un conjunto arquitectónico perteneciente al estilo del románico tardío. El templo data de 1270, por lo que también tiene algunos elementos del gótico. También se la conoce popularmente como Santa María del Conceyu.
Antes de salir del pueblo, entramos en la alameda del rio Linares (éste desemboca en la ría de Villaviciosa), un largo parque que nos conecta con el pueblo de Amandi. Seguimos la calle/carretera unos cuantos metros hasta encontrar una calle a nuestra izquierda, que en subida nos lleva hasta la iglesia románica de San Juan de Amandi (hay indicadores). Nos desviamos por un momento del camino para visitar esta espléndida iglesia
Aunque en ocasiones se la considera una iglesia rural, constituye una de las manifestaciones arquitectónicas y decorativas más importantes del románico asturiano. Se trata de un templo románico tardío con alguna característica gótica cuya construcción está datada en el primer cuarto del siglo XIII. El edificio es uno de los más completos estéticamente hablando pues contiene casi todos los elementos románicos. Su pórtico data del siglo XVII.
Continuamos por la misma carretera y, a la altura de la sidrería La Regatina, nos desviamos por una calle a la derecha, pasamos junto la ermita de San Juan, con la fuente de San Juan adosada en la fachada posterior, cruzamos por un puente medieval alomado el río Linares, y salimos a la carretera AS-267. Transitamos por esta carretera unos 100 metros para desviarnos a la derecha por la carretera VV-10, dirección Nievares.
Pasamos por la aldea de Casquita, cuya capilla de San Blas nos abre sus puertas a la entrada de ésta. En esta aldea encontramos la Gran Bifurcación del Camino del Norte, perfectamente señalizada en un mojón con dos vieiras: recto, hacia Gijón y Ribadeo por la costa; a la izquierda, hacia Oviedo y Lugo por el interior, (Camino Primitivo).
Seguimos la carretera un corto trecho hasta desviarnos a la izquierda por el valle del río Valdediós, circulando paralelo a éste, hasta atravesarlo por un puente. A partir de aquí, comienza la larga subida que tenemos que superar hasta el Alto de la Cruz.
Cruzamos por un paso inferior la autovía A-64. (Oviedo-León) y por arriba, aprovechando un terraplén, la autovía A-8. (Gijón-La Coruña), luego seguimos una estrecha pista asfaltada que nos va acercando hasta Nievares, aldea de casas dispersadas. (Si subimos un corto trecho podremos ver la Torre de Nievares, enclavada en la primera casa de la aldea… La Torre de Niévares es en realidad un conjunto palaciego edificado encima de un torreón medieval mucho más antiguo que el palacio propiamente dicho.
Las grandes dimensiones y la fábrica del torreón le confieren un aspecto más de castillo-fortaleza que de torre defensiva. Presenta una muralla hecha de mampostería y con altas almenas).
Iniciamos aquí el ascenso al Alto de la Cruz, el tramo más duro de la etapa. Después de girar a mano izquierda, tomamos, por la derecha, un bonito camino en tremenda subida; conforme ganamos altura se nos abre a la vista el valle de Valdediós y su magnífico monasterio homónimo. Antes de llegar a la cima, salimos a la carretera VV-8, casi sin tráfico y la seguimos siempre en subida.
Como ya lo habíamos previsto, al no existir ningún bar por la zona para poder desayunar, nos preparamos unos bocadillos y algo de fruta para comer algo y la cima del Alto de la Cruz, nos pareció un buen lugar para hacerlo.
Recuperadas las fuerzas de la subida, reemprendemos la marcha, siguiendo la misma carretera, ahora en bajada, hacia el valle y aldea de Peón.
En Peón está el restaurante Casa Pepito, (un buen lugar para hacer un descanso y tomar alguna cosa).
Seguimos el camino pasando por la pequeña aldea de El Requexu antes de alcanzar la otra dificultad de la etapa…el Collado del Infanzón, transitando por la AS-131. Desde el Alto ya podemos ver Gijón al fondo. El camino nos lleva a pasar junto al camping Deva.
Según las informaciones que teníamos explicaban que “la entrada por el camino oficial a Gijón es un galimatías, a través de un sinfín de barrios residenciales y, por si fuera poco, con una señalización deficiente. Algunos peregrinos, para ahorrarse los 8 kilómetros de tramo urbano, toman el autobús del camping Deva al casco antiguo”.
Así nosotros hicimos caso de esta advertencia y llegados al Camping, finalizamos la etapa y con los vehículos nos trasladamos hasta el hotel La Polar al oeste de Gijón, junto a la playa de Poniente…Por la tarde visita a Gijón y su pequeño casco antiguo, en el barrio de Cimadevilla, con su plaza Mayor, la pequeña colina donde se asienta el barrio de Cimadevilla donde está ubicada la obra "Elogio del Horizonte", del escultor vasco Eduardo Chillida, etc. Más tarde cenamos en la sidrería Tierra Astur, un local con decoración sorprendente con motivos relacionados con la sidra y su mundo.
_____________________________________________________________________________________________________
Etapa 7/19...dia 19 d'Agost, setè dia del Camí ... Avui afrontem una etapa muntanyosa, allunyats de la costa, amb dos ascensos rellevants: el primer, l'Alt de la Creu, de 340 metres de desnivell i que compta amb trams molt durs i el segon, el Coll del Infanzón, de 200 metres de desnivell, més curt i suau que el primer.
Comencem l’etapa des de l'hotel Manquín a Villaviciosa, on aquesta passada nit ens hem allotjat. Caminem pels carrers de la vila, passem pel costat del teatre Riera, a la plaça del davant s'erigeix una estàtua dedicada a la dona Manzanera, seguidament l'església de Santa Maria de l'Oliva. L'església és un conjunt arquitectònic pertanyent a l'estil del romànic tardà. El temple data de 1270, per la qual cosa també té alguns elements del gòtic. També se la coneix popularment com Santa Maria del Conceyu.
Abans de sortir del poble, entrem a la devesa del riu Linares (aquest desemboca a la ria de Villaviciosa), un llarg parc que ens connecta amb el poble de Amandi. Seguim el carrer / carretera uns quants metres fins trobar un carrer a la nostra esquerra, que en pujada ens porta, uns 100 metres amunt i fora de la traça del camí, fins a l'església romànica de Sant Joan de Amandi (hi ha indicadors). Ens desviem per visitar aquesta esplèndida església
Encara que en ocasions se la considera una església rural, constitueix una de les manifestacions arquitectòniques i decoratives més importants del romànic asturià. Es tracta d'un temple romànic tardà amb alguna característica gòtica la construcció està datada al primer quart del segle XIII. L'edifici és un dels més complets estèticament parlant ja que conté gairebé tots els elements romànics. El seu pòrtic data del segle XVII.
Continuem per la mateixa carretera i, a l'altura de la sidreria La Regatina, ens desviem per un carrer a la dreta, passem pel costat de l'ermita de Sant Joan, amb la font de Sant Joan adossada a la façana posterior, creuem per un pont medieval el riu Linares, i sortim a la carretera AS-267. Transitem per aquesta carretera uns 100 metres per desviar-nos a la dreta per la carretera VV-10, direcció Nievares.
Passem pel llogaret de Casquita, la capella de Sant Blas ens obre les portes a l'entrada d'aquest veïnat. En aquest llogaret hi ha la Gran Bifurcació del Camí del Nord, perfectament senyalitzada en una fita amb dues petxines de pelegrí: recte, cap a Gijón i Ribadeo per la costa; a l'esquerra, cap a Oviedo i Lugo per l'interior, (Camí Primitiu).
Seguim la carretera un curt tram fins desviar-nos a l'esquerra per la vall del riu Valdediós, circulant paral·lel a aquest, fins travessar-lo per un pont. A partir d'aquí, comença la llarga pujada que hem de superar fins l'Alto de la Cruz.
Creuem per un pas inferior l'autovia A-64. (Oviedo-Lleó) i per dalt, aprofitant un terraplè, l'autovia A-8. (Gijón-La Corunya), després seguim una estreta pista asfaltada que ens va acostant fins Nievares, llogaret de cases dispersades. (Des de el punt on ens desviem si pugem un curt tram per la carretera, podrem veure la Torre de Nievares, enclavada a la primera casa del llogarret ... La Torre de Nievares és en realitat un palauet edificat sobre d'un torrassa medieval molt més antic que el palau pròpiament dit.
Les grans dimensions i la fàbrica de la torrassa li confereixen un aspecte més de castell-fortalesa que de torre defensiva. Presenta una muralla feta de maçoneria amb altes merlets).
Iniciem aquí l'ascens a l'Alto de la Cruz, el tram més dur de l'etapa. Després de girar a mà esquerra, prenem, per la dreta, un bonic camí en forta pujada; a mesura que guanyem alçada se'ns obre a la vista la vall de Valdediós i el seu magnífic monestir homònim. Abans d'arribar al cim, sortim a la carretera VV-8, gairebé sense trànsit i la seguim sempre en pujada.
Com ja ho havíem previst, al no existir cap bar per la zona per esmorzar, ens hem preparem uns entrepans abans de sortir de Villaviciosa i una mica de fruita per menjar alguna cosa i el cim de l'Alto de la Cruz, ens va semblar un bon lloc per fer-ho.
Recuperades les forces de la pujada, reprenem la marxa, seguint la mateixa carretera, ara en baixada, cap a la vall i llogaret de Peón.
A Peón hi ha el restaurant Casa Pepito, (un bon lloc per fer un descans i prendre alguna cosa).
Seguim el camí passant per la petita vila d'El Requexu abans d'arribar a l'altra dificultat de l'etapa ... el Collado del Infanzón, transitant per l'AS-131. Des del “Collado” ja podem veure Gijón al fons. El camí ens porta a passar al costat del càmping Deva.
Segons les informacions que teníem, explicaven que "l'entrada pel camí oficial a Gijón és un galimaties, a través d'una infinitat de barris residencials i, per si fos poc, amb una senyalització deficient. Alguns pelegrins, per estalviar-se els 8 quilòmetres de tram urbà, prenen l'autobús del càmping Deva al nucli antic ".
Així nosaltres vam fer cas d'aquesta advertència i arribats al Càmping, vam finalitzar l'etapa i amb els vehicles ens vam traslladar fins a l'hotel La Polar a l'oest de Gijón, al costat de la platja de Ponent ... A la tarda visita a Gijón i el seu petit nucli antic, al barri de Cimadevilla, amb la seva plaça Major, els seus carrerons estrets, plens de terrazes, el petit turó on s'assenta el barri de Cimadevilla i on està ubicada l'obra "Elogio del Horizonte", de l'escultor basc Eduardo Chillida, etc. Més tard vam sopar a la sidreria Terra Astur, un local amb decoració sorprenent amb motius relacionats amb la sidra i el seu món.
Waypoints
Comments (4)
You can add a comment or review this trail
Bon dia Capi, nosaltres l'hem deixat a Villaviciosa fa 2 anys i ens plantegem si seguim per la costa o fem el Primitivo per Oviedo, tu que ens aconselles?
Ei! Jordi, si com nosaltres, esteu fent el Camino del Norte per temporades, jo seguiria aquest ramal fins completar tot el tram que ens ha de portar a Santiago...(si tot va bé nosaltres l’hem de acabar d’aquí a dos anys)...el Primitiu es pot fer més endavant.
Nosaltres el Primitiu fa 6 any que el vàrem realitzar i 4 any el portuguès.
T’haig de dir que el primitiu potser sigui el més agradable per qui gaudeix caminant, a l’hora del més dur. Amb desnivells freqüents però amb uns paisatges rurals encisadors...i el menjar ”ni te cuento”.
Tan si continueu per la costa o per l’interior amb el Primitiu, que tingueu “Buen Camino!!”
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Facil de seguir
Bona ruta, Josep Farrés, etapa amb desnivells amb el obsequi, un cop superat l’Alto del Curviellu, de la impressionant panoràmica de Gijón sota els nostres peus. Enhorabona per la ruta, gràcies per la teva valoració...i Buen Camino!!