Camino Primitivo. Etapa 4: Bourres (Borres) - A Mesa (per Hospitales)

(Quan anem a caminar, ens podem aturar per observar plantes, flors, arbres o qualsevol ésser de la natura que ens crida l'atenció, també ho podem fer per prendre alguna cosa en algun poble que trobem pel camí, com també aprofitar per fer un tomb i conèixer els racons d'aquest poble. Fins i tot, agafem alguns camins que no semblen que siguin els que tocaria agafar si per algun motiu ens motiva fer-ho. Dit això, si alguna persona segueix el nostre camí, que ho tingui en compte, i més si veu que el track fa moviments estranys. Vinga, a seguir fent camí!)

Tot i llevar-nos amb l'espessor de la boira, ens animem a fer la variant per Hospitales, ja que no hi ha previsió de pluja fins a la tarda, i sembla que ens pot acompanyar el sol.

El camí d’avui s’enfila per damunt dels 1.000 metres d’altitud durant uns nou quilòmetres, i malgrat que la boira ens impedeix contemplar el paisatge que tenim a mà dreta -cal imaginar-lo-, sí que podem anar contemplant la immensa vall de l’altre cantó. Espectacular.

Quan estem ben amunt passem per tres antics hospitals que acollien a peregrins, ara en ruïnes. Crec que val la pena fer esment de quina funció tenien aquests hospitals. Resulta que, en el seu origen, els hospitals acollien als peregrins que feien camí per aquí. Però no es tractava d’hospitals com els que coneixem, sinó que així s’anomenaven els albergs que coneixem avui. És per això que qui duia l’hospital no era un “alberguer”, sinó un “hospitaler”. Avui, de fet, també són hospitalers, tot i que fins que no trepitgem el camí potser ho desconeixem. Descobrint l’essència del Camino.

Deixant els hospitals enrere, ens trobem amb un parell de grups de cavalls que es mouen amb llibertat, amb molts grups de vaques, amb alguna au de mida considerable, i arribem al punt on s’uneixen les dues variants, Puerto de Palo. L’espessa boira no ens permet gaudir d’allò que tenim al voltant, però té el seu encant aquesta estampa passada per boira.

El primer tram de baixada ens duu al bell poble de Montefurado, amb unes poques cases de pedra i teulada de pissarra, una petita església, i un gos molt formós i afable -crec que de l’únic habitant.

El segon tram ens duu a Berducedo, passant per l’església de Lago, on hi ha una font d’aigua, i un teix molt emblemàtic que no acabem veient. Després, un cop a Berduceco, ja només queda enfilar-se altre cop per trobar la carretera que duu fins a A Mesa.