Camins de ronda, La Fosca-S'Alguer-Castell-Cala Estreta

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Avui hem decidit canviar la muntanya per la costa, la solitud per la multitud, els atapeïts corriols per les belles panoràmiques...
Deixem els cotxes al costat del Càmping King’s de La Fosca i comencem a caminar dins la pineda que separa La Fosca i Sant Joan de Palamòs, passant pel enrunat mas Massoni i sortint pel costat dels apartaments Fosca-mar al carrer de la Roca Negra que fineix a la platja de la Fosca. Resseguim tota la platja gran i la de Sant Esteve i tot seguit arribem al Castell de Sant Esteve de Mar...
El Castell de Sant Esteve està ubicat en un indret privilegiat a nivell paisatgístic, de cara a mar sobre un penya-segat. Assentat presumiblement sobre una vil·la romana, és adquirit pel rei Pere II el Gran a Dalmau de Palol, senyor de Vulpellac, el 1277, per 6.000 sous, juntament amb el territori que l’envolta. L'interès de Pere II el Gran és la construcció d'un port reial al nord de Barcelona, que es farà al lloc veí de Palamós, i serà l'origen de la vila. A finals del s. XVIII havia perdut definitivament el sentit defensiu de l'edifici i s'havia convertit en un mas, raó per la qual s'hi van afegint noves construccions per tal d'ajustar-se a aquesta funcionalitat.
A mitjans del s. XX s'abandona el mas en què s'havia convertit i comença un procés de degradació de l'edifici que farà que, a principis del s. XXI, sigui eminentment una ruïna. El 2011 l'Ajuntament de Palamós va passar ser el titular del Castell de Sant Esteve i és en aquest moment que s'inicien els treballs de conservació de l’estructura.
Seguim camí de ronda i de seguida arribem a la “Pineda d’en Gori”. La Pineda ha estat, com a bona part de l'entorn que envolta la cala es Castell, una de les zones més verges de la Costa Brava, intent d'objecte d'especulació urbanística durant els últims anys. Afortunadament les plataformes veïnals segueixen unides i atentes a qualsevol agressió d'aquest tipus per impedir que aquest lloc tan emblemàtic de la Costa Brava centre sigui danyat per l'acció abusiva de l'home d'una manera irremeiable.
Des de la pineda tenim una magnífica panoràmica de la Cala s’Alguer que en un tres i no res arribem. S'Alguer és una cala que sembla detinguda en el temps. Res sembla haver canviat en els últims anys. El seu fons transparent i cristal·lí, les seves cases de pescadors, el seu bosc ... tot segueix igual. I precisament aquesta característica puresa fa de Cala S'Alguer una de les cales més verges de la Costa Brava. Per això és molt tranquil, no sol estar excessivament concorreguda, ni tan sols a l'estiu. Bona part de culpa l'ha de tenir el fet que no és possible accedir-hi completament mitjançant vehicle. Des de l'aparcament fins a la pròpia cala s'ha de travessar un breu bosc d'uns 200 mts. aprox. La sorra de Cala S'Alguer és de grava semi-gruixuda. Les casetes al costat de la platja delaten el passat d'aquesta cala com antic nucli d'habitants pescadors. Avui dia es troba alegrement adornades i donen un ambient encara més pintoresc al conjunt de la cala. Aquest barri tradicional té el seu origen en l'any 1521, i la seva arquitectura, respectada al llarg dels segles, s'integra perfectament amb l'entorn natural del qual forma part.
Seguim camí de ronda fins Castell... Es Castell és considerada la platja més verge de la Costa Brava, i un símbol de la lluita veïnal contra la preservació de l'entorn natural i a favor dels seus valors. Sense cap dubte, i més enllà de la seva extrema bellesa natural, la platja d'Es Castell, té una indubtable importància en l'esdevenir de la Costa Brava. Parlar d'Es Castell és referir-se a un autèntic reducte contra l'especulació immobiliària. El 12 de juny de 1994 la població de Palamós va ser consultada en un referèndum sobre la construcció d'un camp de golf en el paratge natural i verge conegut com Es Castell. Més del 70% dels participants es van oposar al projecte i, per aquest motiu, la platja continua avui sent un paratge de singular bellesa.
Travessem tota la platja pel lloc marcat al costat del espai de dunes protegit i ens comencem a enfilar dins el bosc direcció el poblat Ibèric, que deixem a la dreta per continuar pujant. De seguida passem sobre la cala Cobertera amb la roca Sa Foradada i un xic més amunt assolim el Puig d’en Roure, magnífica talaia!, Quant tenim Cala Senià a la vista, seguim la traça dels penya-segats, primer avall i tot seguit muntanya amunt fins arribar a una espècie de cova sobre la Cala . Es tracta de l'hipogeu prehistòric de Cala Senià...
Durant el Neolític Antic o el Calcolític, els grups humans que freqüentaven el tram de costa comprés entre la platja de Castell i la cala Estreta van aprofitar les condicions naturals que oferia una petita cavorca situada al damunt dels cingles de cala Senià per habilitar-la i transformar-la en un hipogeu o cèl·lula funerària. Aquesta tipologia de coves naturals modificades per la mà humana van ser descrites per primera vegada per Josep Pella i Forgas l’any 1883, en el seu llibre dedicat a la història de l’Empordà. Aquest autor en va identificar algunes d’elles i fins hi tot va provar d’interpretar-ne el seu simbolisme, encara que atribuint-les erròniament a la cultura fenícia.
L’amidament d’aquest hipogeu és d’uns 4,6 metres i mig de profunditat per uns 3,3 m d’ample i una alçada molt irregular que varia de 0,96 m al fons de la cova, 0,62 m en el seu punt mig i fins a 1,17 m a la part més alta, a prop de l’entrada. L’entrada de l’espluga mesura 1,15 m d’alçada per 2,15 d’amplada.
Es curiós constatar com la cova de la cala Senià, possiblement un dels sepulcres més antics del terme de Palamós, és una gran desconeguda i no ha merescut mai un estudi profund en cap publicació especialitzada d’àmbit local o comarcal. L’única bibliografia existent es redueix a un breu article publicat pels membres del GESEART (Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l’Arquitectura Rural i Tradicional) en el butlletí del Centre Excursionista d’Olot de l’any 2012.
Molt recomanable l'enllaç amb informació molt detallada de Gabriel Martín Roig sobre l'hipogeu prehistòric:
http://gabrielmartinroig.blogspot.com/2016/09/lhipogeu-prehistoric-de-cala-senia.html.
A uns quants metres sobre l’hipogeu prehistòric es troba el Puig Gener on ens fem la foto de grup i seguim la ruta, baixant fins la pista forestal que arranca a Castell i finalitza a Cap Roig (Calella de Palafrugell). Caminem sobre aquesta una curta estona fins trobar una cruïlla (dreta) que ens porta a passar sobre Cala Canyers i un xic més endavant per la Punta de Canyers i el seu fantàstic mirador, des de on veiem Cala Corbs, (tancada temporalment pels esllavissaments produïts l’any passat).
El camí envolta la Cala dels Corbs i tot resseguint la costa, arribem a cala Estreta on fem una refrescada banyada.
Un cop refrescats hem de començar a tancar el cercle i ho fem tornant enrere sobre els nostres passos un petit tram de camí, fins trobar una cruïlla amb pal informatiu (dreta), viarany que seguim i que ens porta a la ja mencionada pista forestal (Castell-Cap Roig), (Si aquesta primera part de la ruta l’hem fet seguint la costa, ara passem pel interior)...Seguim per l’esquerra aquesta pista fins arribar al Pla de Castell. D’aquí, prenent les indicacions que trobem pel camí, passem el riu Aubí per sobre el estret pont d’obra i una estona més arribem al punt on tenim els cotxes aparcats.
Per acabar aquesta matinal, ens desplacem fins Sant Joan de Palamós per fer un bon esmorzar al Nou Bar, donant així per finalitzada aquesta interesant i paisatgística sortida.
Salut i bones caminades!!