Campdevànol - Sant Grau - Sant Julià - Sant Amand - el Taga - Búnquers - Santa Maria - Ribes de Freser (R3) 2017-12-06 9:16

Campdevànol - Sant Cristòfol - Sant Grau - Sant Julià - Sant Amand - el Taga - Búnquers - Santa Maria - Ribes de Freser 2017-12-06 9:16

Aquest matí de dimecres, he tornat a Campdevànol per anar fins a Ribes de Freser, però per la banda dreta (el Taga) en lloc de l’esquerra (Campelles). També volia passar per una església que havia vist un dia anat de Campdevànol cap a Ripoll, Sant Grau. També he anat a veure les fontetes de Sant Grau, que encara no havia vist, i el company de Wikiloc Josep Castells m’havia assenyalat.

És una ruta preciosa, comencem amb el PR i cap a munt. Passem per Sant Grau (la primera noticia és del 1914, després de les destrosses de la Gerra Civil es va recuperar el 1949-50), desprès passem per una cantera de pedres i pugem per saltar-nos Sant Martí Vell. Seguim per arribar a Corones a través d’un bonic i ben cuidat grau anomenat Pas de Cargol. Hi ha molts punts on podem gaudir de vistes impressionants, el Pedraforca ressalta el mig de tanta muntanya. També he pogut veure un estol d'aus rapinyaires molt grans que he pogut fotografiar. Pel Coll de Saltor he arribat a Sant Julià de Saltor i des d’allà he pujat a veure el Faig Gran (mort) i per la Garganta a la Font de Pena i a dalt de tot a la Creu de Sant Amand, on he fet un mos. A partir d’aquí baixem fins el Coll de Jou i he anat a veure el desballestat Refugi Lliure de Sant Jordi, per tot seguit iniciar l’ascensió al Taga. La baixada té una forta pendent que dona peu a córrer un xic, però cal forçar el genolls. Anem trobant diferents construccions militars tipus búnquer, fins arribar a Ribes de Freser per la Font de Santa Caterina.

Altre cop he arribat a Campdevànol amb el R3 amb la intenció de que al finalitzar a Ribes de Freser poder continuar amb el R3 fins a Puigcerdà, això marca la velocitat a fer doncs els horaris dels trens tenen en aquesta línia molt poca freqüència. Vàrem arribar amb cert retard (el tren va tenir un problema tècnic a mig camí) i, tot hi que em vaig entretenir en moltes ocasions, vaig arribar a temps per agafar el de les 16:40 a Barcelona i poder marxar a Puigcerdà amb el de les 17:18 tranquil·lament.

Fins arribar al Taga tan sols he trobat una parella, vestits a conjunt com si anessin a fer una cursa de muntanya, però caminant xino-xano. A la meva salutació, el silenci total, com si fóssim al mig de les Rambles... curiós que hi ha persones nouvingudes a la muntanya que ni tan sols saluden al creuar-se cara a cara. A més d’equipar-se amb bonics i lluents pantalons caldria donar-los un xic d’educació. A muntanya ens saludem, hi així feren tots els altres muntanyencs amb qui em vaig creuar al Taga.

Un dia excel·lent amb un xic de neu, però molt de sol. Comparat amb fa quatre dies que el fred era tant intents que no em podia treure els guants ni la barretina, aquest cop amb dues capes en tenia prou. Un paisatge prepirinenc realment encantador.

Difícil tan sols pel desnivell, doncs hi ha una petita grimpada a la xemeneia però sense cap dificultat.

Salut i Cames!!