Campdevànol - Sant Julià de Saltor - Sant Amand - Santa Maria de Vidabona - Sant Roc - Ripoll 2017-09-30 9:03

Campdevànol - Sant Julià de Saltor- Sant Amand - Santa Maria de Vidabona - Sant Roc - Ripoll 2017-09-30 9:03

Aquest dissabte, amb molt poc temps de preparació, he anat a escollir un itinerari realitzat per un company de fiar “Senderisme en tren” (gracies!!) tan sols he canviat el sentit doncs m’ha semblat millor acabar a Ripoll que s’hi aturen més trens ;-)

Té una bona pujada i una bona i llarga baixada, passarem per molts de colls i collets. Tot i que el camí està senyalitzat, cal anar seguint el track, doncs en alguns punts és perdedor (roquissars i prats especialment). En alguns moments el corriol es aeri, però no produeix cap mena de vertigen doncs sempre estem envoltats d’arbres. A dalt de tot les vistes són realment per aturar-nos i fer un mos, especialment a la Creu de Sant Amand. Allà he vist tres aus rapaços impressionants a pocs metres del meu cap. El tronc del Faig Gros, ara mort, ens parla d’un arbre monumental, al mateix bosc en podrem admirar altres que d’aquí uns anys esperem que arribaran a la seva majestuositat. Des del cim del Puig de Sant Amand es veu molt clar la diferència de les dues vessants de muntanya, al Nord tot prats de muntanya, al Sud tot boscos. Hi ha un lloc dit la Garganta que cal fer un xic de grimpada i trobem allà mateix la font de Pena, que dona aigua a Sant Julià de Saltor.

He buscat dos punts que en el mapa ICC m’han semblat interessants, les Fontetes de Sant Grau i la Balma de l’Ovella Morta, però no he localitzat realment cap dels dos indrets. En el segon cas està tot molt emboscat i hi ha blocs de pedres en una forta pendent... caldria dedicar temps o anar acompanyat d'un bosquetà del país.

A tota la ruta trobarem recordatoris al pensador i polític Lluís Maria Xirinacs.

Per cert el Castell de Pena va existir, ara tan sols es conserva la seva memòria i un clapés de pedres. Diu a Viquipèdia que apareix documentat des de l'any 1024.

M’ha plogut la meitat del camí, a la baixada i no a parat fins que ja estava al bar de l’estació a Ripoll. Això ha complicat un xic el caminar, doncs calia anar en compte, tot i que les roques encara que molles eren de fiar. Difícil tan sols pel desnivell acumulat i que cal estar atent al camí (ara el GR, ara marques vermelles, ara un xic de grogues...). Fàcil de fer-ho amb tren o amb dos cotxes, doncs ve de camí.

En resum, és una ruta magnífica, ara a la tardor el verd ja es fon amb alguns ocres, totalment aconsellable.

Salut i Cames!!