Campdevànol - Sant Pere d'Aüira - el Baell - Campelles - Castell o Torre de Campelles - Ribes de Freser (R3) 2017-12-02 9:04

Campdevànol - Sant Pere d'Aüira - el Baell - Campelles - Castell o Torre de Campelles - Ribes de Freser (R3) 2017-12-02 9:04

Avui he tornat a Campdevànol, però aquesta vegada per anar direcció Ribes de Freser en lloc de Ripoll -com vaig fer el darrer cop-, i de nou he seguit una de les rutes del company Senderisme en tren -sempre tan ben traçades-.

Iniciem el camí a Campdevànol, i he passat per sota una gran arcada al costat del cementiri i de Sant Cristòfol (de finals de segle XVII es va construir aquesta nova església més a prop del nucli de la població, es va consagrar el 1701, la pedra d’una porta té escrit l’any 1718 i s'hi va fer missa fins l’any 1885) si seguim arribem aviat a uns plans on hi ha un desviament que ens portaria a les ruïnes de Sant Cristòfol “la Vella” fent un tomb fins el Coll de la Batalla... podria ser interessant com alternativa (per fer un xic més llarga la ruta ;-) Arribem a Can Xandri (en ruïnes amb una pedra a la finestra, que com en altres cases de l'Empordà, desconeixem el seu ús) i seguim per bon camí fins el Coll de la Batalla. En aquests boscos de pins comencen a guanyar terreny els roures, i en algun punt es veu molt clar aquest fet (he penjat una fotografia amb dos troncs de pins morts i varis peus petits de roures que van guanyant el terreny que deixen els pins).

Per un bonic corriol arribem a Sant Pere d’Aüira, una bonica església coneguda des de l’any 1150 , tot i que l’actual fou construïda a principis del segle XIII i consagrada l’any 1235. A prop tenim una paret vertical de pedra viva on es poden veure dos riells blancs a la zona superior, segurament d’excrements d’aus (no sé si hi níen o vigilen des d'aquest punt). Per un magnífic corriol de muntanya arribem a una balma on es pot apreciar perfectament els plecs de la roca, increïble com s’ha ondulat... i un xic més a munt ja som a la Plana de Pruners, si bé fins aquí estava un xic enfarinat, a dalt havia nevat més fort i la neu s’havia acumulat en alguns indrets, com per exemple sobre d’una bassa gelada.

Continuem i arribem per camí a Collada de Grats, i atrapem un corriol que ens portarà fins un pas entre roques, diria que fet per l’home, anomenat Portella de Barricó. A partir d’aquí el camí-corriol ressegueix la muntanya amb una bona pendent fins arribar a un grau, on unes marrades ens menen fins un “malpàs” , que no té cap complicació -hi he passat nevat i sense agafar-me al cable de vida que hi ha instal·lat-.

Seguim per bon camí fins Can Coll i Can Vila, al veïnat del Baell. Aquí farem un xic d'asfalt i continuarem a la dreta per un bon camí fins el Molí de Can Coll -per no molestar als inquilins de la finca, ens han desviat el camí del PR amb un distret i petit puja i baixa- continuem pel Pont Nou del Molí de Can Coll i arribem a Campelles. Us aconsello anar a veure el Castell o Torre de Campelles, hi han fet diverses campanyes arqueològiques des del 2015 i és interessant. Seria una construcció del segle XIV, l’any 1309 es demanava als habitants de Campelles que hi contribuïssin. Tenia 9 metres de diàmetre i una cisterna per abastir a la guarnició. Segons un document de l’any 1369, la torre tindria més d’un pis i estava emmerletada a la part superior i estaria encerclada per dos muralles. Es va fer servir fins els segle XV-XVIII, i a la Primera Guerra Carlina es va refortificar (1833-1840).

Seguint el PR podem veure algunes fortificacions tipus búnquer de meitat de segle XX, fins hi tot seguint el PR hi ha un lloc on sembla que havíen començat a preparat una possició d'artilleria amb el clàssic forat per la munició a la roca. Arribem a l’església de Sant Antoni amb el seu singular pou punxagut i pujem a dalt dels Coforns, dit el Mirador de Ribes. Reculem i baixem per un corriol amb força pendent fins la població de Ribes de Freser on tenim l'estació de tornada.

Tot el dia a fet una fred que congelava els dits, i ho dit de veritat, un moment m’he tret els guants per menjar un plàtan i se m’han gelat (com si fossin de fusta!!!). Tot estava blanc, enfarinat de neu nova, fantàstic!!! A les roques calia anar amb compte doncs estava l’aigua gelada. Intento no mirar els horaris de tornada, per no anar amb presses, però aquest cop per poc no he arribat a agafar el de les 14:39 i he tingut que esperar més de dues hores al de les 16:40, i ho he fet tranquil·lament i molt ben atès a un bar anomenat GUSI -que crec que és un clàssic de l'indret-. Aquesta ruta és de les que cal fer ;-))

Salut i Cames!!