Campdevànol - Sant Pere d'Aüira - el Baell - Castell o Torre de Campelles - Coforns - Ribes de Freser (R3) 2021-06-12 9:11

Campdevànol - Sant Pere d'Aüira - el Baell - Castell o Torre de Campelles - Coforns - Ribes de Freser (R3) 2021-06-12 9:11

Avui he tornat a Campdevànol, per anar direcció Ribes de Freser de nou amb la jove companyia de la Peggy i en Mark -caminadors empedreïts-.

Iniciem el camí a Campdevànol, amb el primer tren R3 que hi arriba sobre les 9, hem passat per sota de la gran arcada al costat del cementiri i de Sant Cristòfol (de finals de segle XVII es va construir aquesta nova església més a prop del nucli de la població, es va consagrar el 1701, la pedra d’una porta té escrit l’any 1718 i s'hi va fer missa fins l’any 1885) si seguim pel GR aviat arribem a uns plans on hi ha un desviament que ens portaria a les ruïnes de Sant Cristòfol “la Vella” fent un tomb fins el Coll de la Batalla... fa uns anys ja vaig pensar que podria ser interessant com alternativa (per fer un xic més llarga la ruta ;-) però aquestes ruïnes estan molt a prop del poble i cal desviar-se un xic abans de Can Xandri). Després arribem a Can Xandri i seguim per bon camí fins el Coll de la Batalla. En aquests boscos de pins comencen a guanyar terreny els roures.

Per un bonic corriol arribem a Sant Pere d’Aüira, una bonica església coneguda des de l’any 1150 , tot i que l’actual fou construïda a principis del segle XIII i consagrada l’any 1235. Crec que cal deixar a l’esquerra el GR i enfilar pel dret un magnífic corriol de muntanya arribem a una balma on es pot apreciar perfectament els plecs de la roca, increïble com s’ha ondulat... i un xic més a munt ja som a la Plana de Pruners.

Continuem i arribem per camí a Collada de Grats, i atrapem un corriol que ens portarà fins un pas entre roques, diria que fet per l’home, anomenat Portella de Barricó. A partir d’aquí el camí-corriol ressegueix la muntanya amb una bona pendent fins arribar a un bonic grau, on unes marrades ens menen fins un “malpàs” , que no té cap complicació (fa uns anys hi vaig passar nevat i sense agafar-me al cable de vida que hi ha instal·lat). Sembla que abans de les marrades hi ha una opció d'aventura, doncs es veu un cable que baixa amb forta pendent.

Seguim per bon camí fins Can Coll i Can Vila, al veïnat del Baell. Aquí farem un xic d'asfalt (crec que evitable fent uns quilòmetres fins al Coll de l'Erola) i continuarem a la dreta per un bon camí fins el Molí de Can Coll -per no molestar als inquilins de la finca, ens han desviat el camí del PR amb un distret i petit puja i baixa- continuem pel Pont Nou del Molí de Can Coll i arribem a Campelles per un camí cimentat. Us aconsello anar a veure el Castell o Torre de Campelles, hi han fet diverses campanyes arqueològiques des del 2015 i és interessant. Seria una construcció del segle XIV, l’any 1309 es demanava als habitants de Campelles que hi contribuïssin. Tenia 9 metres de diàmetre i una cisterna per abastir a la guarnició. Segons un document de l’any 1369, la torre tindria més d’un pis i estava emmerletada a la part superior i estaria encerclada per dos muralles. Es va fer servir fins els segle XV-XVIII, i a la Primera Guerra Carlina es va refortificar (1833-1840).

Seguint el PR podem veure algunes fortificacions tipus búnquer de meitat de segle XX, fins hi tot seguint el PR hi ha un lloc on sembla que havien començat a preparat una posició d'artilleria amb el clàssic forat per la munició a la roca. Arribem a l’església de Sant Antoni amb el seu singular pou punxegut i pugem a dalt dels Coforns, dit el Mirador de Ribes. Reculem i baixem per un corriol amb força pendent fent un seguit de marrades fins la població de Ribes de Freser on tenim l'estació de tornada.

Tot el dia a fet un temps d’estiu, amb molta calor (he recordat que el darrer cop que vaig fer aquesta caminada el fred em congelava els dits). Sort dels punts d'aigua a Campelles, si no cal prendre 3 litres. En un llarg tram de la ruta hem lluitat amb els enganxosos fils de les erugues del boix (Cydalima perspectalis) i hem comprovat la devastadora defoliació que provoquen. Hem arribat justs per agafar el tren de les 16:40, però hem preferit fer unes fresques i entrepans tranquil·lament a un bar anomenat GUSI -que és un clàssic de l'indret-. Aquesta és una ruta que no fa cap mandra repetir de tant en tant, i molt millor ben acompanyat amb la Peggy i en Mark, conversant mig en anglès mig en castellà, però sempre amb boniques i interessants històries i amb la mirada al paisatge.

Salut i Cames!!