Campdevànol St Pere d'Auïra Campelles Ribes de Freser

Excursió que sortint de l'estacio de Campdevànol fa camí cap al nord fins a la seguent estació de Ribes de Freser, passant per sant Cristòfol, sant Pere d'Auïra, Pla de Pruner, coll de Grats, Portella de Barricó, Malpas, Campelles, ermita de sant Antoni i baixada final a Ribes de Freser. Hem seguit la traça de la ruta 87 de Senderisme en tren. https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7994305. Una ruta interessant i variada per la comarca del Ripollès.

Elements a destacar del recorregut

Sant Critòfol de Campdevànol
A la fi del segle XVII es va construir una nova església parroquial entre la Vella i la població moderna al lloc on hi ha el cementiri actual, que fou consagrada el 1701. L'edifici, avui molt abandonat, té una nau i capelles laterals, un petit campanar i la rectoria adossada. Tingué culte fins al 1885.

Sant Pere d'Auïra
Construcció d'una sola nau amb absis semicircular a llevant, ampliada al segle XVII amb dues capelles de planta rectangular, a costat i costat de la nau, que donen l'aparença de planta de creu llatina. S'il·lumina per dues finestres de doble esqueixada, a l'absis i al mur de migjorn, i dues espitlleres a les capelles. La portalada a migjorn és d'arc de mig punt. El campanar d'espadanya de dues obertures s'alça s'obre la nau en la intersecció amb les capelles.

Sant Martí de Campelles
El lloc de Campelles apareix en un document de compra-venda d'una casa amb cort i horta de l'any 918. Les notícies de l'església de Sant Martí són més properes, doncs la primera cita escrita la trobem l'any 1035, quan va ser cedida pel comte Guillem de Cerdanya al seu fill Guillem junt amb l'església de Santa Maria de Ribes.
En el segle XVIII es va reformar totalment el temple, variant-ne fins i tot la seva orientació.
Del temple romànic només s'ha conservat la part inferior del mur de migdia, convertit avui en la façana de l'església.
A banda i banda de la porta actual, podem veure l'antic parament, format amb petits carreus tallats i distribuïts en fileres més o menys regulars. En el costat esquerre podem veure l'arrencada d'un arc de mig punt, corresponent a una finestra. Gairebé al costat de la porta barroca veiem el que sembla un muntant de la porta romànica, avui tapat per una olivera.
L'alçada a la que es troben les restes de la finestra i del muntant ens fan pensar que el nivell del terra actual és molt superior al de l'època romànica. (Art Medieval)

Sant Antoni de Campelles
La seva edificació es deu a una actuació immobiliària provocada per un bé moble: en Magí, fuster de Ribes, havia adquirit un quadre del Sant a un pintor francès i no sabia què fer-ne. Enderiat amb aquest problema, mossèn Jaume Bonada, rector de Dòrria, el 1661 va fer la prometença de bastir-li una capella si curava Teresa de Solanell, membre d’una notable família de Ribes. El resultat va ser que el 1665 es donava per construïda la capella amb l’impuls del mossèn i l’ajut de la víctima restablerta.
Darrere la capella hi ha l'antiga casa dels ermitans; tingué una època daurada al llarg del segle XVIII, però decaigué amb les guerres carlines del XIX, es construí un nou edifici el 1916 que fou cremat durant la Guerra Civil i refet a partir de l’any 1944, tal com actualment la veiem.

Tant la capella, les dependències dels ermitans com l’altre edifici, guarden el mateix estil confonent-se les parets d’uns i altres.
Destaca a un costat de la construcció, en el mur que podia ser l’absis pla, una torre campanar quadrada amb finestres al quatre costats.
També a observar un pou que ens ofereix una bonica i curiosa imatge.
A l’interior hi ha un retaule abarrocat, en bon estat de conservació.

Un episodi ben conegut en aquestes valls entronca amb les tradicions de desaparicions i retorns d’imatges sagrades, com el que va protagonitzar, Francesc Barceló i Puig, àlies Xic de la Font, sobre la talla del sant aprofitant un dia de boira de finals de juliol de 1936. Ell mateix en va escriure la relació, en què s’exposen les dificultats que va haver de salvar en un estil que resulta familiar als lectors d’obres de devocions:
“S’havia de vèncer la foscor, mal camí, matorrals, rocatam, i despistosa i llarga distància, i, cosa singular —per no dir miraculosa—, dec dir que a pesar de ser de talla la imatge de Sant Antoni més gran que de tamany natural, son pes feixuc i la meva avançada edat, vaig trobar-me a casa sens el més petit cansanci, com si hagués transportat quansevulga feix lleuger.” N’havia hagut de separar el nen Jesús; ho va amagar tot plegat a la seva casa “tapades amb palla” des de l’agost del 1936 fins al març de 1939. I els ribatans van recuperar-les amb sorpresa, franca alegria i satisfacció.”

En una vessant del punt més alt hi ha un monument, una pedra amb la cara d’en Felix Rodríguez de la Fuente.
Uns metres per dessota de l’església una petita construcció envoltada d’antenes ens recorda que som en temps moderns plegats de diferents mitjans de comunicació.
La panoràmica des del mirador és magnífica vèiem a la distancia gran quantitat de poble com: Pardines, Bruguera, Ventolà, Dòrria, etc., i Ribes de Fresser als nostre peus.
Si he parlat de pobles les muntanyes que ens envolten també parlem de punts escoltats una i altre vegada com: Núria, el Taga, etc., i el pic més alt d’aquestes contrades el Puigmal.
Una bell racó per visitar més pausadament i gaudir-ne malgrat no he sabut trobar gaire informació de la possible vinculació amb Felix Rodríguez de la Fuente. (Indrets d'escrit al Berguedà)

La informació que no s'esmenta la font es de Viquipèdia