Itinerari Naturalista - La Serra de Montgrony

Aparcament

Podeu deixar el cotxe a la vora d'aquest parc infantil i de la zona esportiva municipal.

Font

Sovint les fonts antigues tenen abeuradors pel bestiar. Aquests petits ecosistemes aquàtics són el lloc ideal per observar diferents animals aquàtics com per exemple larves d'amfibis, sobretot de tòtil (Alytes obstetricans) i granota roja (Rana temporaria). Els seus capgrossos de tòtils solen ser grans i de coloració clara, amb taques fosques, mentre que els de granota roja són petits i negres, molt semblants als de gripau comú (Bufo spinosus).

Font

Quan a l'aigua hi ha un excés de nutrients (provinents de matèria orgànica en descomposició o excrements d'animals) es produeix una proliferació d'algues verdes filamentoses i unicel·lulars, que alhora alimenten a moltíssims organismes aquàtics. Aquest fenomen es coneix com a eutròfia, i pot ser molt perjudicial per als ecosistemes aquàtics, ja que proliferen únicament les espècies més generalistes, desplaçant a les més especialitzades. Sobre de la font, entre les esquerdes de les roques hi creix una planta crassa. Es tracta d'un matafoc teranyinós (Sempervivum arachnoideum), una planta cultivada provinent dels Alps i d'altres serralades europees, sovint cultivada per la seva resistència. El seu nom prové dels pèls blancs que la cobreixen, similars a una teranyina.

Flora rupícola de muntanya mitjana

El tipus de substrat condiciona tota la comunitat vegetal que s'hi desenvoluparà sobre. En indrets pedregosos, amb molt poca matèria orgànica hi creixen plantes rupícoles (adaptades a la vida entre pedres). Moltes mostren adaptacions a la manca d'aigua, com ara, fulles carnoses, pèls per retenir la humitat ambiental o bé fulles molt petites.

Plaça de les fonts

Hi trobareu una taula i uns rocs per poder descansar un moment i esmorzar. L'aixecament dels Pirineus (últims 50 Ma) ha donat lloc a múltiples plecs, falles i encavalcaments. Desendreçant les capes de materials i fent que, en tan sols uns pocs quilòmetres de recorregut, puguem passar dels materials més antics als més recents. Els blocs de pedra on us trobeu asseguts són lutites, roques sedimentàries detrítiques molt riquen en carbonats, del període Ordovicià (~485 Ma - 450 Ma).

Font Llenoners

Agafeu el camí de la dreta que segueix riu amunt per arribar a la font. Un cop hi arribeu haureu de desfer el camí per tornar a la pista principal. Durant el trajecte podreu observar diverses espècies de plantes pròpies d'ambients forestals humits, com la falzia roja (Asplenium trichomanes) i l'herba fetgera (Anemone hepatica), aquesta última utilitzada des de l'antiguitat per a tractar problemes del funcionament del fetge.

Mapa de l'Espai Natural Protegit

A la vora d'aquest plafó, als mesos de maig i juny es pot trobar florida l'orquídia tacada dels pantans (Dactylorhiza maculata), amb unes inflorescències vistoses, de color variable. entre el rosa pàl·lid i el rosa fosc. El label de les flors és força tacat. També presenta taques liloses a les fulles.

Cap a la dreta

Preneu la pista de la dreta, en direcció al refugi, que us portarà a la part alta de la serra.

Calcària amb fòssils (Ordovicià superior (~450 Ma))

En aquest punt afloren diverses roques calcàries. Aquestes es van formar a les profunditats del mar, en un període més càlid. Si us hi fixeu, trobareu restes fossilitzades d'animals marins. Els més abundants són els lliris de mar (Crinoïdeus), animals immòbils emparentats amb les estrelles i els eriçons de mar. Tenen en comú un esquelet de calci amb simetria pentaradial. Del cos partien 5 braços que es ramificaven i que estaven coberts per petites pínnules que servien per retenir l'aliment en suspensió (crustacis, mol·luscs i foraminífers que formen part del plàncton).

Roure de fulla grossa (Quercus petraea)

Aquesta espècie de roure creix en pendents més aviat rocallosos i humits. Es reconeix fàcilment per les seves fulles de gran mida, i pel seu tronc principal ben recte. Pot esdevenir un arbre molt gros. L'exemplar del costat del camí és un individu molt jove, probablement de menys de 10 anys.

Roca calcària (Ordovicià superior (~450 Ma))

Aquest tipus de roca és una roca sedimentària química, formada per la precipitació de carbonat de calci (CaCO₃) a les profunditats marines. El carbonat de calci prové dels esquelets de diversos organismes marins. Quan moren es dissolen a l'aigua a causa. A causa d'un augment de pH (pH bàsic o alcalí), el carbonat de calci precipita. L'aigua de la pluja té un pH lleugerament àcid i dissol la roca calcària alliberant també altres minerals com silicats, alumini, ferro, magnesi, etc. Enmig de les esquerdes i reguerons apareixen sovint plantes típiques de sols bàsics que necessiten una certa humitat.

Avetosa

A mesura que guanyeu altitud, anireu veient com les espècies d'arbres caducifolis van quedant relegades a llocs més baixos i ombrívols i comencen a dominar les coníferes. A les obagues apareixen grups d'avets (Abies alba). Aquesta espècie de capçada cònica tant característica és molt fàcil de reconeixer també pel seu tronc blanquinós i per tenir les fulles amb un revers blanc. Les fulles es disposen de tal manera a les branques que aquestes semblen planes (característica que el diferència d'altres espècies de coníferes com els pins o les pícees).

Cap a l'esquerra

Preneu la pista de l'esquerra, en direcció a Montgrony

Flora de prat

Sovint els espais oberts són emprats com a zones de pastura als indrets de muntanya. Les vaques i cavalls ajuden a evitar que el bosc proliferi i tanqui aquestes zones. Això no obstant, un excés de pastura afecta negativament a la comunitat de plantes herbàcies que apareixen, amb la conseqüent pèrdua d'espècies de pol·linitzadors (mosques, escarabats i papallones principalment). Podreu observar a la primavera diverses espècies d'orquídies florides, així com umbel·líferes (plantes amb inflorescències en forma de para-sol) amb flors blanques, similars a l'api i la pastanaga. En aquests ambients humits, sovint pobres en nutrients, hi podem trobar alguna espècie de planta carnívora, com la viola d'aigua (Puinguicula vulgaris), que té unes fulles planes i enganxoses on queden atrapades petites mosques i formigues.

Refugi de Pla de Prats (En desús actualment)

Aquest refugi es troba tancat actualment degut al mal ús i a l'incivisme dels darrers anys. L'Ajuntament de Campelles està pendent de poder recuperar-lo i fer-ne una gestió activa, conjuntament amb la promoció de pràctiques respectuoses. Esperem que es pugui fer servir aviat.

Normes en zones de pastura

Feu cas dels pictogrames si us plau. Respecteu la propietat privada així com els ramats que hi pasturen, i porteu el gos lligat durant la ruta.

Cap a l'esquerra i amunt

Preneu el corriol de l'esquerra que s'enfila muntanya amunt.

Tanca de bestiar

Un cop hagueu passat, deixeu la tanca com l'heu trobat.

Cap a l'esquerra

Preneu el camí de l'esquerra, seguint la marca groga, i continueu pujant.

Cap al refugi de la covil

Continueu per la pista en direcció al nord-oest, cap al refugi de la Covil.

Margues i lutites (Cretaci superior-Paleocè (~60 Ma))

Aquestes roques que afloren, de tonalitats vermelloses, són roques sedimentàries detrítiques, formades en una gran conca lacustre que abastava el sud de França i la zona dels Pirineus actuals. Estan formades per llims i argiles, partícules molt petites amb un diàmetre de 0,063 a 0,002 mm en el cas dels llims i inferior de 0,001 mm en el cas de les argiles. Les roques sedimentàries que es van formar en aquesta conca són observables en diferents punts de Catalunya, especialment al Pre-Pirineu i Pirineu. El conjunt de materials que tenen la mateixa composició i les mateixes característiques en geologia es coneix com a fàcies. En aquest cas, aquestes roques vermelloses formades al final del mesozoic i principis de cenozoic es coneixen com a fàcies Garumnià.

Refugi de La Covil

Sota del cim de La Covil, a 1770 m.s.n.m, hi trobem aquest refugi lliure. Té una part oberta pel bestiar i una part amb porta, amb llar de foc, taula i lliteres de fusta, tot plegat ben precari. Al voltant hi ha un prat subalpí amb diverses espècies de flora i fauna interessants. Es possible que quan arribeu sentiu els xisclets d'alarma d'alguna marmota o que veigueu de lluny algun grup d'isards (Rupicapra pyrenaica).

Flora de prat sualpí

A la pendent hi trobareu diverses espècies de flora d'ambients subalpins. Algunes amb flors molt vistoses com la tora blava (Aconitum napellus) o la didalera (Digitalis purpurea) són tòxiques, la primera de les dues sent mortal en cas d'ingesta a causa de substàncies alcaloides. Hi trobareu diverses espècies de papallones amb colors vistosos i de diferents mides. Des de papallones blaves minúscules com el cupido menut fins a papallones de colors ataronjats ben llampants com el coure roent (Lycaena virgaureae) o els damers (Melitaea sp.)

Ocells d'alta muntanya

A les carenes i cims més exposats sovint hi trobem, durant els mesos de primavera i estiu, diverses espècies d'ocells nidificants. Alguns passen l'hivern a cotes més baixes, d'altres migren a l'Àfrica. No es estrany veure en aquesta zona la llucareta (Carduelis citrinella) i el passerell (Linaria cannabina), dos fringilids que s'alimenten de gra i, en el cas de la llucareta, pinyons també. Ambdós són presents gairebé tot l'any. D'ocells estivals podem veure el còlit gris (Oenanthe oenanthe), el grasset de muntanya (Anthus spinoletta) i l'alosa (Alauda arvensis), sovint en zones d'herba baixa. També és possible veure la merla roquera (Monticola saxatilis) en zones més pedregoses. Pel que fa a rapinyaires

La Covil (2001 m.s.n.m)

Heu arribat al cim de La Covil, el cim més oriental de tota la serra de Montgrony. Sovint els punts més elevats atreuen diverses espècies de papallones. Els mascles es congreguen en aquests punts, defensant territoris i foragitant els mascles de la mateixa espècie. Les femelles acudeixen per aparellar-se amb el mascle que triïn. Aquest comportament es coneix com a encimbellament, traduït de l'anglès "Hill-topping". Al llarg de la carena trobareu diversos pins negres (Pinus mugo sbsp uncinata), reconeixibles per les seves acícules gruixudes i denses i les seves pinyes asimètriques, amb els escuts molt desenvolupats en un dels costats.

Coll de Coma Ermada

Des d'aquesta collada, i com ja haureu vist durant la baixada, surt un camí que s'enfila al Costa Pubilla (Cim del Pla de Pujalts, 2056 m.s.n.m). El camí fins al cim són 700 m i gairebé 200 m de desnivell. Anar i tornar inclouria 1,4 km més a la ruta. Per als que no vulgueu pujar, és un bon lloc per a fer un descans. Durant la primavera apareix florida, amb un blau intens, la genciana pirinenca (Gentiana pyrenaica). Aquesta és la planta nutrícia d'una papallona molt especial, amenaçada a Catalunya. Es tracta de la formiguera petita (Phengaris alcon). Juntament amb la formiguera gran (Phengaris arion), la qual utilitza de planta nutrícia l'orenga i altres labiades, estableixen relacions de mutualisme i parasitisme respectivament amb algunes espècies de formigues. Un cop vulgueu continuar, baixeu uns metres i agafeu el corriol que va cap a l'oest, que travessa un bosc de pi negre.

Cap a la dreta

Preneu el camí de la dreta per anar a veure la tartera.

Tartera amb blocs de calcàries i lutites (Devonià inferior (~410 Ma))

A causa de la compressió del terreny per les forces tectòniques, aquest s'ha anat replegant sobre si mateix formant nombrosos encavalcaments. Apareixen, doncs, sobre d'estrats més recents, materials més antics, com és el cas d'aquesta part de la serra. Els agents externs (sol, aigua i temperatura) han produït una meteorització molt forta de la roca, donant lloc a blocs i clastos angulosos com els que tenim davant. Les tarteres són acumulacions de clasts en zones de pendent, sovint provinents del trencament de roques grans dels cims per la meteorització física, més concretament per gelifracció, és a dir, el trencament de la roca a causa del gel. A l'interior de les esquerdes de la roca hi penetra aigua provinent de la fosa de la neu i gel o de la pluja. Quan les temperatures baixen, l'aigua que es congela a l'interior de la roca se solidifica i augmenta de volum, actuant com una falca que pot arribar a trencar la roca.

Punt d'observació de fauna

Generalment, els mamífers són molt espantadissos i difícils de veure. No obstant podem saber si hi són gràcies als rastres que van deixant. Alguns d'ells poden ser molt subtils. Sovint en llocs argilosos i a la vora dels bassals trobem empremtes de diferents animals. També podreu veure arbres foradats, sobretot troncs d'arbres ja morts. El causant són els picots, sobretot el picot negre (Dryocopus martius), de grans dimensions. Amb el seu bec repica i perfora aquests troncs per fer el niu en el seu interior. Un cop abandonats, aquests forats serveixen per a altres animals com el mussol pirinenc (Aegolius funereus), una espècie molt discreta i difícil de detectar.

Conglomerats i gresos (Cretaci superior-Paleocè (~60 Ma))

Durant aquesta part del recorregut, tornen a aflorar materials rogencs del Garumnià. Durant l'ascens, abans d'arribar al refugi de La Covil, heu pogut veure margues i lutites. Aquí podeu veure roques sedimentaries amb una mida de gra més groller. Apareixen doncs, conglomerats (petits còdols de mida variable units per una matriu similar al ciment) i gresos (formats per cimentació de grans de la mida de sorra, de mida compresa entre 2 mm i 1/16 mm).

Bosc de pi roig (Pinus sylvestris)

Intersecció

Cap a la dreta

Coll de l'aerola

Porta

Prat muntanya mitjana

Cap a la dreta

Fortalesa de Campelles