Campirme (100 cims essencial FEEC)(IBP=105)

Magnífica i clàssica excursió al cim del Campirme. Estacionem el cotxe al pàrquing de l'Estació d'esquí de Tavascan, a tocar del refugi de la Pleta del Prat, on arribem per una carretera costeruda i estreta, però bon estat, que surt del poble homònim. L'itinerari està extraordinàriament marcat, tant mitjançant senyalètica com amb traces grogues; entre elles, una profusió de fites fan el camí molt fàcil de seguir. En general el pendent és pronunciat, amb 4 petits descansos intercalats. Un primer segment discorre amb pendent moderat (15%-25%) paral·lel a les cascades i meandres del Torrent de la Mascarida, tot progressant en un ambient encisador a cavall entre el bosc i els clars a prop de l'aigua. Un segon segment abandona el torrent i puja amb un fort pendent herbat i amb alguna ortiga (a l'estiu) que cal sortejar hàbilment. Un tercer segment enfila, amb pendents moderats que s'aniran suavitzant, fins un pla on, segons hem llegit, hi ha diverses construccions (cabanes de pedra seca i murs) de la guerra civil. El lloc és idíl·lic, i els cavalls que hi pasturen una bona excusa per fer una aturadeta fotogràfica. Una nova pujada forta ens durà fins l'estany de la Mascarida, en que nosaltres no ens aturem, però que mereix una bona parada, ni que sigui per copsar l'indret fotogràficament o per remullar els peus. A partir d'aquí enfrontem el segment més pendent de tot l'itinerari, que es puja amb més comoditat del previst, ja que la ziga-zaga està molt ben traçada i el terreny de roca i pedra no és excessivament fragmentari. En superar el tram assolim un petit port, on tombem a dreta vers el SW, ja amb vistes a l'avantcim que ens serveixen de punt de referència. Des d'aquest punt fem un lleu descens per assolir el cim del Campirme, on apreciem els estanys homònims i unes fantàstiques vistes a 360º que, cap l'oest, ens permeten copsar un primer pla de la Serralada de la Maladeta, on identifiquem ben clarament l'Aneto i el seu glaciar. Fem el descens retornant pel mateix camí, amb paradeta per remullar els peus (un més dels molts incentius de la fantàstica excursió) i fem una petita modificació d'itinerari, tombant a la dreta al senyal que ens indica dues opcions per retornar al refugi. Nosaltres optem per variant, un xic més llarga però més senzillam que ens porta a davallar per les pistes d'esquí, que trobem ben herbades, un cop travessat el torrent de Mascarida i algun altre afluent menor.

[NOTA: Per a la graduació de la dificultat de les rutes utilitzo l'IBP Index per a senderisme (https://www.ibpindex.com/index.php/es/). Les dificultats que reporto corresponen a persones de preparació física mitjana]