Campo - Senz - Sant Blascut

Fem part de la Circular a Serra Ferrera el PR HU 121, sense anar a Foradada del Toscar. La ruta transcorre pel vessant de llevant de la serra, una zona boscosa amb roures, carrasques i pins sota les imponents parets de roca calcària. Aquesta serra situada al sud del massís del Cotiella va des de la vall de l’Éssera fins la vall del Cinca, el seu punt més alt és la Penya Montanyesa.
Aparquem al poble de Campo a la comarca Ribagorça. A la rotonda d’entrada hi ha una bitlla i una pilota ("birlla i un bolo" en aragonès), un joc tradicional pirinenc, sobre tot aquí a Campo, jugat només per dones. Al poble hi ha el Museu de Jocs Tradicionals de Campo. Des del poble ens dirigim a la riba del riu Éssera, en un indret anomenat platja de Campo, seguim per la riba direcció nord fins a trobar el pont per creuar el riu. Un cop creuat ens desviem a la dreta, tornarem pel camí de l’esquerra, és la senda de Senz, el PR HU 121, anem trobant senyals en pals.
El camí ascendeix fort fins un indret anomenat Habichuelas, aquí el camí planeja cap a la carretera local de Senz, però nosaltres deixem al camí per anar a veure una cabana de pedra seca. Està amb el sostre parcialment derruït, no sé si val la pena anar aquest tram sense camí o camí perdut per veure-la. Després anem a buscar la carretera asfaltada fins al poble.
Poc abans d’arribar al poble, que pertany al municipi de Foradada del Toscar, ens desviem uns metres a l’esquerra per veure la font Senz. Al poble situat en un indret elevat, hi ha un mirador amb un plafó informatiu, tenim bones vistes del Pic Cervin , el Turbó i la serra Ferrera. Creuem el poble i al final hi ha l'església parroquial romànica de Sant Pere, ens crida l’atenció el pòrtic amb sostre de fusta i un paviment de còdols format figures geomètriques i amb una escala per accedir al campanar, també hi ha un dipòsit per a olis de pedra.
Continuem pel PR HU, un bonic sender que va ascendint pel mig del bosc amb unes espectaculars panoràmiques sobre la vall de Bardají, el Cotiella, el Cervin i el Turbó. Al arribar al encreuament de Foradada del Toscar i Campo, nosaltres anem cap a Campo. El sender baixa fort cap a l’ermita de Sant Blascut. Sembla que Blascut no és reconegut com sant per l'Església, però la gent de Campo li té gran devoció. A aquesta ermita si realitzen dues romeries a l'any. Segons la llegenda era el monjo que feia de correu entre els monestirs de Sant Vitorià i Sant Pere de Tavernes i els moros li van tallar les orelles, per això pensen que intercedeix en els problemes d'oïda.
Des d'aquí baixem al pont i de nou cap a Campo, lloc on hem iniciat la ruta