Camprodon (Ripollès): Santuari del Remei - Castell de Creixenturri - Sant Antoni (100 cims).

Anem cap a Camprodon (Ripollès) i, abans d'arribar-hi, trobem a la dreta el Càmping de la Vall de Camprodon. Girem, travessem el Ter per sobre un pont i continuem cap a la dreta per una pista asfaltada, seguint indicacions del Remei. Deixem la pista asfaltada i seguim uns pocs centenars de metres per una pista de terra, apte per qualsevol vehicle, fins a arribar al Santuari del Remei, a on aparquem.
El Remei és l'església parroquial del veïnat de Creixenturri. Originàriament (930) el lloc era ocupat per l'església romànica de Sant Cristòfol de Creixenturri, transformada als segles XIV i XV, després dels terratrèmols. A finals de segle XIX es fan reformes fins a configurar-la tal com avui la coneixem.
A pocs metres del Remei hi ha un Auró centenari, catalogat com a arbre monumental.
Seguim per una pista que passa per sota el Santuari i travessem una porta. Només cal anar seguint aquesta pista, amunt.
Com que vull anar a visitar les restes del Castell de Creixenturri, el vaig vorejant per la pista per la qual anem pujant i en un moment donat em sembla veure un corriol que s'enfila bosc amunt. El corriol sembla ser un camí d'animals i es perd tot seguit, però jo segueixo bosc amunt passant per a on puc fins a arribar a les restes del castell.
Tot i que algunes fonts atribueixen l'origen del castell al segle VIII per defensar el pas de Les Rocasses, no és fins al segle XIII que queda documentada la seva reconstrucció pel noble Albert de Sant-romà. Aquest el rebé en franc alou del rei Jaume I el 1245, amb la condició de refer-ne les muralles. L'any 1265, Ramon de Puigpardines, exvicari regi del vescomtat de Bas, comprà el castell juntament amb altres propietats del lloc. Durant el segle XIV, el castell fou eixamplat i s'hi construí una capella en honor de la Mare de Déu de Creixenturri. Els terratrèmols dels anys 1427-1428 iniciaren la ruïna definitiva del castell. El 1554 el virrei marquès de Tarifa manà destruir el castell que, abandonat i mig enderrocat, s'havia convertit en un amagatall de bandolers durant les lluites entre nyerros i cadells.
Torno a baixar pel mig del bosc fins al camí i continuem. Només 50 metres després trobem una fita a terra i un camí que porta cap al castell, o sigui que, si el voleu visitar no passeu per a on he anat jo sinó pel camí senyalitzat amb una fita.
Passem per un bonic camí per sota un bosc d'avellaners fins a arribar al Collet d'en Sivilla. Allà hi ha un pal indicador, seguim cap a l'esquerra en direcció a Sant Antoni.
Continuem pujant, passem per sota les Roques Blanques i arribem al Pla de Bonaire. En aquest punt ja veiem el cim de Sant Antoni davant nostre. Només cal fer l'últim esforç per arribar al cim.
A dalt, a més de l'ermita, que es va construir l’any 1700, hi ha una de les millors vistes panoràmiques de la Vall, i una taula d'orientació amb el nom de tots els cims que es poden veure des d'aquell indret. A més té el valor afegit de ser un 100 cims del nou llistat de la FEEC.
La tornada la fem seguint el mateix camí de l'anada amb algunes petites variacions.