Can Batlle 02: Can Batlle - Pruan - Sant Miquel - Pedra del Diable - Can Batlle

Fitxa Tècnica

Tipus de ruta: Circular
Temps: 2h 45min
Distància en km: 8 km
Alçada màxima: 679 m
Alçada mínima: 345 m
Desnivell acumulat de pujada: 476 m
Desnivell acumulat de baixada: 461 m
Dificultat: Moderada


Descripció de la ruta

Sortim del Mas Can Batlle i anem darrere la casa. Aquí, agafem un camí que puja decidit pel mig de l’espès alzinar i va seguint la carena que es coneix com a Serrat Vermell, a causa de les pedres rogenques de la zona. A mesura que pugem, anem trobant fites (pilons de pedra amuntegades) que ens indiquen la direcció a seguir.
El sender va alternant bosc amb algunes clarianes, que ens permeten gaudir d’unes bones vistes de la zona. Caminem fins que arribem a una pista. En aquest punt, continuem recte fins que trobem una bifurcació. Agafem el camí de l’esquerra que ens porta fins a la casa abandonada de Pruan. Des d’aquest indret, i si el dia acompanya, podem veure tota la Plana Empordanesa i, al fons, el Golf de Roses.
Un cop aquí, hem de recular fins el punt en què el camí desemboca a la pista i, aquesta vegada, girar a la dreta. Seguim la traça fins que arribem a les ruïnes de l'Església de Sant Miquel de Giracarga. Actualment l’edifici està ensorrat i només se’n conserven quatre parets, però tot i així, cada any, per Sant Miquel, s’hi celebra un aplec. En aquest punt, podem gaudir d’una bona panoràmica de Santa Pau, la Serra de Finestres, la Zona Volcànica i, al fons, el majestuós Puigsacalm.
Continuem la ruta. Passem l’església, anem recte per un prat i seguim el traçat desdibuixat d’una antiga pista. Trobem un filat, el creuem i ràpidament girem a la dreta. Anem baixant pel mig del bosc tot fent ziga-zagues per l’antiga carretera de carros que pujava a Pruan. Actualment, està impracticable pel trànsit rodat, a causa de l’espessa vegetació que hi creix i l’erosió de l’aigua, però a peu es pot fer bé.
Seguim fins que arribem a una clariana on hi ha les ruïnes d’una casa que es coneix amb el nom de Can Lloet o Lluert. Aquest mas fa més de 100 anys que està abandonat però encara se’n poden apreciar les parets i la forma que devia tenir quan estava dempeus.
Deixem el mas enrere i caminem fins que arribem a una zona de lloses rogenques. Aquí hem d’estar alerta de no perdre’ns, ja que és fàcil desviar-se del camí principal. Per anar sobre segur hem d’arribar fins al final de les lloses i agafar un camí que surt a l’esquerra. Si immediatament passades les pedres trobem un rec, significarà que ens hem equivocat i haurem de recular. Si ho hem fet bé, continuarem pel bosc i al cap d’una estona travessarem el rec. Aquí el camí s’eixampla notablement i sembla més una carretera antiga.
Seguim endavant fins a trobar un portal de ferro. El travessem i girem a la dreta. Caminem per una pista i al cap de poca estona travessem la riera de Sant Martí. Fem una pujada i passem per entre camps de conreu i pastures fins que arribem a una bifurcació. En aquest punt, trobem la Xarxa de Senders Itinerànnia, senyalitzada amb marques grogues. Girem a l’esquerra i seguim les marques.
Molt poc després, a la nostra esquerra, veurem al mig d’un camp la Pedra del Diable, un menhir envoltat de llegenda. Expliquen que el dimoni volia fer un pont abans de les dotze de la nit, abans que els galls no cantessin, perquè així aconseguiria l’ànima d’un home amb qui havia pactat que faria la construcció. Però els galls van cantar al punt de la mitjanit, de manera que el diable va haver de deixar a terra l’última pedra que li quedava per acabar l’obra. Des d’aleshores en diuen la Pedra del Diable.
Passem el menhir i continuem recte per la pista asfaltada. Un cop aquesta s’acaba, agafem un corriol, sempre seguint Itinerànnia, fins que arribem a un pont, on podem contemplar l’espectacular Salt de Can Batlle. Aquí deixem la xarxa groga i continuem per la pista. A pocs metres, arribem al nostre destí: El Mas Can Batlle.