Can Boix Peramola Castell-llebre Sant Honorat (100 cims)

Sant Honorat de Peramola meu
Aproximació.
Cal aparcar vora l’hotel/ restaurant Can Boix de Peramola, on arribes per un trencall de la LV-5118 vora Peramola. L’aparcament que es troba abans d’arribar a l’hotel de luxe es ple de furgonetes d’escaladors; deixem l’auto al inici de la pista que porta a l’ermita de Castell-Llebre , cap on comencem a caminar.
Es una pista planera, apta per 4 x 4 que, per Solà de Rombau ,voreja sota el Roc del mateix nom amb vies d’escalada. Al cap de poca arribem a la ermita, molt bona vista del embassament d’Oliana cap el Nord, sota nostre la atrafegada carretera C-14 de Lleida a Andorra.
L’ermita de Castell-llebre es d’estil romànic (segle XI_XII), amb una bonica torre. Te un petit cementiri, doncs va ser parròquia de Peramola fins el 1904. Avui l’església es tancada. Sembla que primer hi hagué un Castell al mateix lloc per vigilar el pas del Segre (on ara hi ha el pont), al altre costat, el Castell d’Oliana feia la mateixa funció.
Baixem del Castell fins la cruïlla amb un pal informatiu que ens indica Sant Honorat, amunt per una pista que a estones puja molt fins un coll a 940 m. on ens desviem cap a l’esquerra per anar al Mirador del Roc de Rombau. Molt bones vistes de Oliana i la seva plana, també de les formacions de la Roca del Corb i de Sant Honorat. Es un conglomerat molt semblant al de Montserrat o Sant Llorenç del Munt.
Reculem al creuament i seguim per la pista, passant per la Collada de Sant Honorat on tornarem per baixar a Can Boix. (Pal indicador). Un altra pujada ens porta al peu del nostre destí on trobem un panel informatiu mig despenjat. Hem deixat enrera el espectacular Roc de Picapoll , sembla un ullal de porc.
Agafem un sender darrera el panel informatiu, entra al bosc i al cap de poc a una zona de conglomerat, pendent però de bon passar si es seca. Amunt i ja som al pla de Sant Honorat, podeu triar sender dreta o esquerra, nosaltres per la dreta al cap de poc ja trobem les restes de la Ermita. Sant Honorat (1061 m.) es un dels “100 cims” de la llista FEEC. Anem fins a l’extrem NE on trobem una caixa amb llibreta d’ascensions i reposem una mica gaudint de les vistes.
Cap el Nord, lo Coscollet, característic la seva placa metàl·lica, a llevant el pantà d’Oliana , Cogulló de Turp, Cadí i Port del Comte.
Tornem fins la Collada de Sant Honorat i agafem el camí comú cap a Can Boix i Roques del Corb. Sembla un camí dolent de Sant Llorenç o de Montserrat. Baixa molt fort, deixem a la dreta el sender equipat a la Roca del Corb i seguim avall. El pendent no afluixa fins el Pla de la Font Viva on trobem un canonada d’aigua, força lletja, que ens acompanya fins Can Boix seguint el torrent.
Una bonica excursió, curta però de dificultat moderada. Està molt ben senyalat amb pals informatius. Cal portar aigua. Millor NO fer-la a l'estiu.